retrobament

Alguns potser recordareu que els meus prejudicis van fer que sortís decebut de l’exposició Amidament de la Pedrera. Aquesta nit, en canvi, sense idees preconcebudes, se m’ha fet curtíssima la paraula de Perejaume al Saló de Lectura. He trobat tantes idees, tanta vitalitat, tanta força, tants suggeriments, tants pensaments compartits, tanta diversió (en el sentit de dues -o múltiples- versions, visions, plantejaments) que m’ha sabut greu no haver enregistrat el programa per poder-lo anar passant i repassant lentament, per gaudir de cada moment i fer-lo servir com els ermitans que potser en una altra època llegien el Llibre d’amic e Amat de Ramon Llull: un verset per cada dia de l’any i 366 versets en total perquè fins i tot en quedés un si l’any era de traspàs.

No us equivoqueu, no estic entonant un mea culpa per no haver mirat com calia Amidament. Segurament ara la meva reacció ara seria similar: sóc molt limitat en composicions plàstiques. El que m’ha captivat és l’entusiasme i la visió del món d’en Perejaume, el que deia i el que s’endevinava, la seva capacitat de relacionar, d’aportar o de recordar noves perspectives, d’anar més enllà.

Com que no puc recordar amb precisió les seves paraules, potser que el que hauria de fer és acostar-me a la seva obra escrita. Per on començo? Ludwig Jujol, Oïsme: una escriptura natural a partir dels croquis pirinencs de Jacint Verdaguer, La pintura i la boca, Obreda...?

Que quedi un verset –mal recordat- d’aquest amic e amat que ha estat avui en Perejaume: Quin privilegi ser català: poder ser uns dels dos que en aquest moment estant llegint en la llengua original Els herois de Prudenci Bertrana, per exemple, mentre molts altres estan llegint una novel·la de Faulkner. No, no us donaré la meva opinió en aquest post balbucejant d'avui, és cosa vostra el procés de meditació.

Ep, que si voleu anar a la Pedrera, encara continua l’amidament.