22.6.06

bouffe (amb afegits)

Que no passi més temps sense recordar-vos que tenim un dinar no virtual dintre d’uns dies. Ja no sé com va anar exactament la cosa i qui ho va decidir, però de moment el que hi ha és que serà l’1 de juliol a Premià, a casa la Mar (no a Premià de Mar). Sembla que no hi ha limitacions de places, que hi ha servei de guarderia, piscina amb lloguer de barnussos –o això ja no es porta?- i, en fi, tot allò que s’espera trobar d’una organització eficient que, evidentment, no dependrà de mi.

En aquest moment no sé ni l’horari –espero que no calgui matinar- ni exactament el lloc ni si hi haurà servei d’àpats (catering) o haurem de cuinar (aquesta era la idea inicial), si es pot menjar amb les mans o cal fer servir coberts, si farà sol o plourà... Insisteixo que el que sí que sé és que hi haurà una teca important, de manera que si hi ha algú que si vol afegir, el millor que pot fer és deixar-li dit a l’Albert, que repartirà les entrades, o deixar una noteta aquí mateix sí no us veieu en cor de viatjar fins a casa seva.

Apa, no us talleu.













(ja sabeu que m'agrada il·lustrar les meves notes. En aquest cas, només he trobat aquesta foto antiga, que ja no em fa justícia, d'una celebració semblant. Ara m'he aprimat una mica, la mirada menys penetrant, alguns canvis capil·lars i ja no vaig d'etiqueta als dinars; la resta, fa no fa.)


afegits del dia


1
Escoltat al telenotícies d’avui: L'Espanyol ha protestat, per escrit, al Departament d'Educació i Universitats per la prova de selectivitat. Recordem que a la prova de llengua i literatura catalana es podia triar entre comentar un article periodístic sobre Frank Rijkaard. La nota de l'Espanyol, que firma el conseller responsable de l'àrea d'expansió, Joan Collet, qualifica aquest fet d'inadmissible, perquè no motiva gens els alumnes que no són del Barça, que tenen el mateix dret a lluir-se escrivint sobre el seu equip. L'Espanyol ho considera un seriós greuge comparatiu.

He llegit i escoltat altres protestes d’indocumentats que parlen sense coneixement de la totalitat i confonen les proves de literatura catalana amb el comentari de text de llengua: no els dedicaré paraula. No he llegit l’article periodístic que aquest any han triat molts alumnes de la Selectivitat, però no crec que tingui cap importància. En aquest país d’aficionats jo també puc opinar sense conèixer algun dels elements sobre els que opino. Seré breu, només per contraargumentar, perquè no em correspon a mi explicar quina és la finalitat del text que apareix a la Selectivitat. No hi ha res que motivi més que poder parlar contra els enemics i expressar les injustícies històriques que s’han comès sobre un mateix i contra la institució que ens representa. En aquest aspecte els alumnes partidaris de l’Espanyol tenien un avantatge notable sobre els barcelonistes satisfets dels triomfs del seu equip. Una altra cosa és que el corrector de la prova sigui un barcelonista fill de puta, capquadrat i parcial; és veritat que aleshores els espanyolistes ho tenen més negre que l’Eto’o. En fi, qui no troba publicitat per mèrits propis la busca d’una altra manera, i sovint l’aconsegueix.

I què, l’any vinent es queixarà Monzó perquè ha sortit un text de Serra? I així tota una combinatòria infinita?

2
I un petit homenatge en el centenari de Billy Wilder –et remirem- en la veu de Marilyn Monroe:


Powered by Castpost

8 comentaris:

Hanna B ha dit...

pere, agraïda per la confiança que ens tens de compartir amb nosaltres el teu passat d'excessos. tot i que diria que em sona d'una peli aquest home, i que no es deia pas pere saragatona...
en quant a la celebració semblant, ja m'ofereixo jo ara mateix per a evitar que el menjar es llenci d'aquesta manera, quina barbaritat!
albert, stem spectants. volem ordres, directrius, pautes... coordineu, s.v.p.!

Albert ha dit...

ahir o abans d'ahir vaig enviar una mail. l'heu rebut?

mar ha dit...

eiiiii
jo confirmo la meva assistència !!!(heheh)

albert, he rebut el correu (i tots els altres) i aquest cap de setmana enviaré mails a tothom, de com venir i de què farem

pere, no mengis més... coi, quatre dies que no et veig i mira com canvies...ufff quina imatge!
bé, sort que tu estaràs cuinant i nosaltres menjant!!
:)
***
vaig una mica colapçada... us envio detalls per mail
petons

pere ha dit...

De res, hanna. Bé ja saps que això dels pseudònims i els canvis de nom és freqüent en les blocs i en el cinema. De fet no es menjar llençat, que sempre ho aprofita un o altre.
Sembla que la cosa ja comença a estar en marxa. A veure.

Rebut, albert. Tot en ordre, sembla.

Vols dir, mar, que va quedar gaire clar que jo estaria cuinant? Que prevec una calor terrible i se'm fondrien els greixos que tant em costen d'aconseguir.
Ja en parlarem, però no seria millor anar d'amanides i coses fredes i refrescants...

júlia ha dit...

Espero que vagi molt bé el dinar, en aquesta ocasió no us hi puc acompanyar, ja ens en fareu cinc cèntims en el blog, eh?

pere ha dit...

No sé, no sé, Júlia. Pensa que la majoria som anònims i un dels aspectes més interessants seria pujar fotos, però...

Xurri ha dit...

Pere, i jo que et feia una persona endreçada a taula, dels que aprenien a escola com comportar-se. No m'esperava aquest desbordament alimentari - sobre tot, recorda'm que en acabar de dinar mai t'ofereixi un after-eight.

Quins excessos - sincerament espero que no hi arribem. Penseu que tenim l'estiu a portes i aviat haurem de passar la dura prova del bikini o similar, snif. Yo solo como agua.

pere ha dit...

Ostres, xurri, m'has descobert davant de tothom! Jo només pretenia donar una imatge real però no tan sincera de mi mateix. No et creguis, el problema no ve de l'escola, sinó de les males companyies posteriors. Espero que dintre d'una setmana -fa temps que intento canviar- doni una mica més de bona imatge, encara que si t'he de ser sincer -com odio avui aquesta paraula!- la revetlla de Sant Joan no m'ha ajudat gaire en els meus bons propòsits.