bouffe (amb afegits)

Que no passi més temps sense recordar-vos que tenim un dinar no virtual dintre d’uns dies. Ja no sé com va anar exactament la cosa i qui ho va decidir, però de moment el que hi ha és que serà l’1 de juliol a Premià, a casa la Mar (no a Premià de Mar). Sembla que no hi ha limitacions de places, que hi ha servei de guarderia, piscina amb lloguer de barnussos –o això ja no es porta?- i, en fi, tot allò que s’espera trobar d’una organització eficient que, evidentment, no dependrà de mi.

En aquest moment no sé ni l’horari –espero que no calgui matinar- ni exactament el lloc ni si hi haurà servei d’àpats (catering) o haurem de cuinar (aquesta era la idea inicial), si es pot menjar amb les mans o cal fer servir coberts, si farà sol o plourà... Insisteixo que el que sí que sé és que hi haurà una teca important, de manera que si hi ha algú que si vol afegir, el millor que pot fer és deixar-li dit a l’Albert, que repartirà les entrades, o deixar una noteta aquí mateix sí no us veieu en cor de viatjar fins a casa seva.

Apa, no us talleu.













(ja sabeu que m'agrada il·lustrar les meves notes. En aquest cas, només he trobat aquesta foto antiga, que ja no em fa justícia, d'una celebració semblant. Ara m'he aprimat una mica, la mirada menys penetrant, alguns canvis capil·lars i ja no vaig d'etiqueta als dinars; la resta, fa no fa.)


afegits del dia


1
Escoltat al telenotícies d’avui: L'Espanyol ha protestat, per escrit, al Departament d'Educació i Universitats per la prova de selectivitat. Recordem que a la prova de llengua i literatura catalana es podia triar entre comentar un article periodístic sobre Frank Rijkaard. La nota de l'Espanyol, que firma el conseller responsable de l'àrea d'expansió, Joan Collet, qualifica aquest fet d'inadmissible, perquè no motiva gens els alumnes que no són del Barça, que tenen el mateix dret a lluir-se escrivint sobre el seu equip. L'Espanyol ho considera un seriós greuge comparatiu.

He llegit i escoltat altres protestes d’indocumentats que parlen sense coneixement de la totalitat i confonen les proves de literatura catalana amb el comentari de text de llengua: no els dedicaré paraula. No he llegit l’article periodístic que aquest any han triat molts alumnes de la Selectivitat, però no crec que tingui cap importància. En aquest país d’aficionats jo també puc opinar sense conèixer algun dels elements sobre els que opino. Seré breu, només per contraargumentar, perquè no em correspon a mi explicar quina és la finalitat del text que apareix a la Selectivitat. No hi ha res que motivi més que poder parlar contra els enemics i expressar les injustícies històriques que s’han comès sobre un mateix i contra la institució que ens representa. En aquest aspecte els alumnes partidaris de l’Espanyol tenien un avantatge notable sobre els barcelonistes satisfets dels triomfs del seu equip. Una altra cosa és que el corrector de la prova sigui un barcelonista fill de puta, capquadrat i parcial; és veritat que aleshores els espanyolistes ho tenen més negre que l’Eto’o. En fi, qui no troba publicitat per mèrits propis la busca d’una altra manera, i sovint l’aconsegueix.

I què, l’any vinent es queixarà Monzó perquè ha sortit un text de Serra? I així tota una combinatòria infinita?

2
I un petit homenatge en el centenari de Billy Wilder –et remirem- en la veu de Marilyn Monroe:


Powered by Castpost