Carrero Blanco, referint-se a Guinea i a l’autodeterminació “respetuosos como nadie con el derecho a la autodeterminació... Cuando esta autodeterminación es verdad, cuando los que votan saben lo que votan y no són instrumentos de quienes pretenden explotarlos...” Llàstima que els votants sempre siguin instrument d’algú. Actualitzeu la citació a la vostra conveniència.
“El govern rebaixa la xifra de participants en la manifestació de rebuig a la negociació amb ETA a 242. 923.” No hi ha dubte que tanta precisió indica una fiabilitat inqüestionable. Com s’ho han fet?
Es proposa Jiménez Losantos com a vicepresident del govern. Que lluny em cau tot si no fos que ho tinc tan prop.
"Tres encaputxats ataquen un vigilant d’un bar de Els Alamús i fingeixen ser estrangers encara que diuen alguna paraula en català” I si fos a l’inrevés?
Diu A. Corretja just en acabar el triomf de Nadal a París: “Yo creo que existe Dios y luego viene Rafa Nadal”. La frases li agrada i la torna a repetir quasi immediatament. Jo, la veritat, sóc conscient de l’existència de Nadal, de Déu no en tinc constància visual. Llàstima que Nadal sigui del Madrid, que sinó potser hagués figurat davant de Déu en la frase de Corretja.
Podria titular una part de l’article d’avui de Sagarra sobre borratxos i mafiosos amb classe: “Marsé és un cavaller que no ha vist un pagès en sa vida”. És possible que sigui veritat. Aquest és un país en què cavallers, burgesos i pagesos ... sempre han mantingut distàncies i formes, i dissimulen. Com a gairebé tot arreu. Així ens va.
Titular personal: “Èxit de la jornada de portes obertes a l’obra de la Sagrada Família”. Com que anar en bicicleta per Barcelona no és el meu fort i no he matinat, m’he fet un vol per la 3a catedral de la ciutat, la construcció de la qual segurament novel·larà algun escriptor de l’any 3.000 –si encara queda algú-. Ha estat una visita ràpida, fresca i plaent amb fons de frases per megafonia de Gaudí. Com que era tard, calculo que no hi havia més de 301 visitants. L’obra –pedra i metall- i l’ambient són espectaculars, babelians. Avui no faré altres consideracions. És la primera vegada que entro al temple i m’ha semblat ple de mercaders.
11 comentaris:
aiiii... anava a venir però m'he quedat fent feines al jardí... i m'he passat el dia a sol
i a la tarda he anat a passejar pel poble... m'agrada la gent del meu poble (i m'encanta conèixe'ls a tots i xerrar amb tots...glups, ja que en tinc la fama, doncs l'aprofito)(ufff, ja semblo una política fent campanya... catxis la mar)
en fi...
petons assolellats
Ja ho diuen des de fa uns dos mil anys que el temple és ple de mercaders. Ara, per mi, que s'hi quedin...
Els mercaders no es poden fer fora del temple, ara, perquè, al capdavall fins els temples funcionen gràcies als mercaders... MOltes referències interessants i poc temps per a fer el comentari, així que m'acomiado de moment.
A mi em sembla que Marsé és un cavaller amb una cultura que no se l'acaba Sagarra. Amb tots els meus respectes.
Pel que fa als mercaders, a mi també em veen aquests pensaments al cap cada vegada que entro a visitar una església o catedral mínimament important. Al cap i a la fi, acabo ratificant allò que tots sabem: "pagant, Sant Pere canta" ( i per altra banda, sempre és millor cantar)
el nen de la pilota, jo també en tinc un! -em desperta una violència que em fa cosa reconeixer-
has agafat molt bons titulars... què som, qui som? només cal llegir aquests titulars i arribar a la conclusió de que som uns provincians de categoria!
la s.f. l'he visitada una vegada i ja em dono per satisfeta (més aviat no que l'escala de cargol em va matar de claustrofòbia)
no recordo mercaders, que estrany... recordo molts guiris de sandàlia i mitjó. i les vistes finals, sort del premi!
Bona nit Pere, jo la Sagrada Família la vaig visitar ja fa molts anys per dins, per fora i passo algunes vegades... espero que amb això dels túnels que volen construir no facin cap desgracia.
:(
Ondia, ara m'ha sortit dues vegades. grrrrrrrrrññññ Perdó!!
Bé, mar, intueixo que la s. f. continuarà durant molts anys al mateix lloc i cada temporada faran la jornada de portes obertes, així que no et preocupis. En canvi la quotidianitat de les relacions calportar-la en cura.
Per cert, has fet campanya;-)?
Veig que us heu fixat en la meva al·lusió marginal als mercaders. La veritat és que jo no li dono cap importància: és el que hi ha hi i el que hi havia a les esglésies, encara que cada vegada més des del propi interior. A la Sagrada Família no veig que hi hagi altra cosa: ja m'explicareu qui entra sense entrada. A més, cada vegada els horaris d'aquestes botigues són més reduïts. Insisteixo, però, és com ha de ser.
A mi m'agrada Marsé, que consti, arare, però quan parla no deixo de pensar en un botiguer reconvertit, per molt orfebre que hagi estat o que sigui. Ja saps, sensacions.
Jo encara no he pujat,Hannab, però potser algun dia... Vaig entrar per una porta i vaig sortir pel museu: qüestió de 10 minuts. Massa poca estona.
Bé, veig que tu et vas fixar més en els compradors.
És clar que tots som provincians, i, aprofitant el to i les circumstàcies, qui estigui llire de culpa... Ai!
Jo tinc la teoria, jaka, que els túnels són una jugada per aconseguir l'esfondrament, i el reinici de 200 anys més de prosperitat econòmica i cultural. Quan una cosa s'acaba, tots ho sabem, perd part del seu interès.
M'agrada que insisteixis, però t'esborro una entrada.
m'encanta la fotografia i veig que no t'ho havia dit
uuupppsss, què si he fet campanya???
a mi no em cal, tu ja ho saps
(un somriure)
jajajajjaja! M'has fet riure amb això del botiguer reconvertit!!!
Tu pregunta-li a qualsevol botiguer
-Com van les coses?
que sempre et respondrà
-Si, ves, anar fent, anar fent...
:)
petonets
Bé, mar, jo diria que la campanyat'és connatural ...;-)
La foto és més realitat que la realitat externa que ens vénen. No és bona, però és la intenció...
Com el pagesos, arare. Bé, els pagesos tenen més tendència a queixar-se, sovint amb raó, cada vegada més amb raó
Publica un comentari a l'entrada