13.6.06

estacions

Un romanès d’aspecte descurat
escampa, per l’enllaç dels passadissos
del metro, conegudes melodies
amb un acordió.

La llum és feble, els rostres de la gent
s’esvaeixen en ràpids esborranys.
Ningú és res més que part d’aquesta estranya
multitud que té rutes definides,
rutines de cada matí, camins de feina.

I no obstant, hi ha un moment que compartim
i que podria esdevenir el retrat
d’un temps que passarà, i que ara ens pertany.

El músic, amb perícia descurada,
toca Les fulles mortes, adient
a la fresca d’octubre, retrobada.
Una cançó amb nostàlgia tardorenca
i amb una certa angoixa existencial
en el seu to amarat de decadència.

...

Júlia Costa. "El músic ambulant" (fragment), a La pols dels carrers.


Ja no sento, fa temps que no el sento, el to decadent de tardor del músic al passadís del metro. Mal temps per al músic romanès. Busco el record en una altra veu.



Powered by Castpost


Pujo al carrer i baixo cap a la mar. Passo amb pressa per davant de la façana on temps enllà escoltava els instruments metàl·lics dels músics decadents condescendents als gustos del país i d’occident. Mals temps per als músics romanesos: la primavera no els acull com en altres temps. Més tard, a casa, els torno a escoltar: no és el mateix.



Powered by Castpost


P. S. Mig miro Àgora com altres dilluns. Només han convidat dos especialistes sobre la immigració. Els altres, com tu o com jo, són més o menys llegits, més o menys divertits, més o menys observadors, més o menys farsants. Potser una altra setmana els invitaran per opinar sobre la carrera d'enologia, als especialistes, no. Donen una nota de color, sobretot un. Ja se sap, la tele i la vida tenen aquestes coses.

(Dimarts i 13!)

8 comentaris:

subal ha dit...

Hola. Doncs jo he trobat l'Àgora d'avui molt interessant, i els comentaris del públic profundament preocupants.

mar ha dit...

m'has fet recordar a algú que quan sortia de l'estació de plaça catalunya, camí de la feina, sempre s'aturava a escoltar un grup de músics i llavors em trucava per compartir aquella música amb mi... ara fa temps que no em truca, però sé que és perquè els músics ja no hi són

...músics que se'n van i no tornen mai més... però deixen un xic d'ells a dins el cor

petons de música

ps- hola subal, sempre m'ha agradat aquesta imatge... (ara fa dies que no coincidim per enlloc)

júlia ha dit...

L'Àgora ja fa temps que patina, penso que el moderador o presentador o com li vulguin dir no en sap massa i sovint la tria de participants també és molt i molt discutible.

Gràcies per haver triat el meu poema. He de dir, però, amb profunda decepció musical, que el romanès del poema ha canviat fa un temps l'acordió per un d'aquests orgues electrònics amb una mena de ritme pregravat, que fa una fressa exagerada. Ai, tot canvia, a pitjor, i en poc temps, tempus fugit. No sé si ara m'inspirarà tant, la veritat. Bon dia, Pere.

Arare_ ha dit...

oichs, per dues vegades he intentat enviar-te comentari i per dues vegades se me l'ha endut la virtualitat ( no serà perquè és dimarts i 13?)

A veure, jo venia a dir que sentir l'Yves Montand amb "les feuilles mortes" en plena primavera, gairebé a frec de l'estiu, em toca la fibra sensible, encara que hi ha primaveres que semblen tardors...

pere ha dit...

No he dit que no em semblés interessant el programa, Subal. Precisament el vaig mirar amb atenció a partir del moment en què vaig poder. El que insinuo és que com que ja he sentit altres vegades el mateix, prefereixo el rigor dels especialistes a les divagacions generals o particulars i als "piques" estèrils.

Realment ha minvat molt la presència de músics de l'est. No sé la raó. El grup que jo recordo, de totes maneres,feia massa concessions al que pensaven que devien ser els interessos generals del públic i oblidaven la seva pròpia música.

Tot i que potser tens raó, Júlia, no sé fins quin punt no és el mateix moderador qui té interés prcisament en aquests invitats per tal de provocar. Que això sigui bo o dolent ja és una altra matèria. Depèn del dia i del tema.

Quina llàstima el teu músic reconvertit. La modernitat no perdona. El poema i les sensacions, però reflecteixen aquell moment i una forma de vida -de vides-.

Ja tens raó, arare, les estacions de l'ànima sovint no es coresponen amb les de la natura. Jo, per exemple, aquests dies estic més aviat dintre d'un hivern ben gris.

jaka ha dit...

Dins d'un hivern gris? Doncs ja em som dos Pere, espero que passi aviat. :(

Arare_ ha dit...

doncs ja som tres
:(

hauriem de riure una mica, diuen que només amb l'actitud que hom pren davant la vida, pot canviar - si més no- l'estat anímic (encara que la processó vagi per dintre).
Un somriure per a la jaka i un altre per al Pere.

pere ha dit...

Grisor momentània, n'estic segur, jaka i arare. Per sant Joan serà un altre dia. :-)