14.6.06

lectura d'una lectora

A través de la Llum arribo a la Clara. La Clara escriu el bloc d’una lectora, un títol que no es presta a confusions. I el contingut ofereix realment el que diu el primer post, sense retòrica, escrit el desembre de 2005:

El meu propòsit a l'hora de crear el bloc es parlar dels llibres que vaig llegint. Com que tinc bastant temps lliure, puc dedicar-me a llegir, i de vegades m'ha fet falta compartir el que llegeixo amb algú. He pensat que aquesta podria ser una bona manera.També vull dir que no parlaré de política ni de futbol ni de cuina ni de moda ni de punt de creu ni de física quàntica ni de com trencar l' àtom, i en la mesura que pugui, procuraré no parlar del temps. Molt agraïda a qualsevol lector que dediqui el seu temps a llegir el que escric.

Evidentment, hi ha altres blocs que parlen de llibres, però no amb la exclusivitat d’aquest ni tampoc seguint el mateix sistema (ni editorials, ni tendències i poc tipus de referències). La Clara no dedica un post de tant en tant a analitzar un llibre que ja ha acabat sinó que també ens fa partícips de les seves impressions a mesura que va llegint: ens explica les seves emocions, les seves descobertes, les seves intuïcions, les seves valoracions dels conjunts i dels detalls. És com si la veiéssim llegir i la deixéssim tranquil·la esperant que decideixi fer una pausa en el moment que senti la necessitat de comunicar-se. I aleshores, unes quantes frases ràpides, directes, amb perspectives diverses... i torna a sentir la necessitat de continuar llegint... i nosaltres esperarem fins que decideixi fer una altra pausa –un altre post.


Norte y Sur. Capítol XXII. Quina escena! És ben bé un llibre. No sé què trobo més increïble: que ella li digui que surti a enfrontar-se amb la multitud, o que ell vagi i ho faci. Estan fets ben bé l'un per l'altra. Almenys són valents, però crec que tanta valentia ratlla el límit del sentit comú. I llavors ell va i confessa que l'estima (es clar que ella està desmaiada...) La lectora no s'imaginava que això arribés tan lluny. Em sembla que al Sr. Thornton encara li queda mig llibre per patir, ben bé, perquè tot just estic a la meitat. I la tal Fanny, quina bleda!

A part del que ja us he dit, trobo en aquest fragment, i en altres, una mica l’estil dels crítics anglosaxons, del meu admirat Forster, per exemple. D’aquell entusiasme i detallisme positivista que avui és difícil de trobar.

De vegades assistim a una impressió final que converteix una lectura en una valoració global; com en aquest cas, en què confirma, sorpresa, com si fos la seva primera lectura, la categoria d’un autor:

Un conte que té la complexitat d'una novel·la. Hi ha novel·les que en cinc-centes pàgines no expressen els matisos d'aquest conte. Txèjov és un dels grans. No m'ho acabava de creure, pensava que les crítiques exageraven. Ara estic veient que és ben veritat.

Un altre dels aspectes interessants és el contrari de l’anterior. La seva capacitat de centrar-se en un detall, que per una banda ens fa partícips del seu sistema de lectura i per l’altra aconsegueix lligar aquest detall amb el conjunt... i tornem a la valoració, a la visió general:

En un dels poemes que he llegit avui surt la paraula espineta. No sabia què volia dir. L'he buscat al diccionari. Una espineta és un clavicordi petit, una mena de piano. La música, sempre present als seus poemes.


I podria continuar parlant-vos de les poques pauses que fa com a lectora per enviar-nos a una entrevista, i es pregunta -ingènuament?- si és lícit o no el que fa, o per explicar-nos els dubtes que té sobre la seva capacitat d’anàlisi...

En fi, jo ja no diré res més, vosaltres mateixos. A mi, el que m’ha interessat més, a part del que he insinuat, és la capacitat d’entusiasme -ja sé que em repeteixo- i al mateix temps la placidesa, no és la paraula més adequada però no trobo la justa, que transmet el bloc, és a dir, l’autora, i la seva visió de vegades lateral, poc convencional, el que no necessiti parlar de les darreres novel·les publicades –fins i tot s’atreveix a opinar sobre els llibres d’autoajuda d’una manera molt divertida-... Tot un plaer, per a mi, és clar. Potser només dos aspectes negatius: el bloc ara no admet comentaris, encara que sembla que sí que es podien fer als primers posts; a més, segurament pot resultar un inconvenient no haver llegit algun dels llibres, tot i que això té una solució ben fàcil. Però aquesta no és la qüestió.

3 comentaris:

Hanna B ha dit...

ostres, sona molt interessant!! el meu handicap és que no m'agrada llegir sobre llibres que no he llegit... però m'encantaria encetar un llibre i anar seguint... prenc nota!

JosepArnau ha dit...

Fa ben bona pinta aquest bloc.

pere ha dit...

Començar amb la lectora, hanna, és una opció, l'altra és el plaer de llegir una prosa directa excel·lent, és a dir, el plaer -una de les eves manifestacions, en estat pur, o gairebé.

A mi m'ha enamorat, joseparnau. També és veritat que jo sóc molt enamoradís, però...