Senyor Palau, l’àvia d’en Pol, que és la meva mare, de vuitanta anys, va caure per les escales perquè havia pres massa cafè, i vaig deixar en Pol a casa perquè la vigilés a ella i a la seva germaneta, que és un bebè, perquè jo pogués anar a la feina a la cafeteria de la terminal de l’aeroport.
Si us plau excusi l’absència d’en Pol, que s’esforçarà en el futur perquè li agrada la classe que vostè fa.
Sincerament seva
Anna Dolcet
P. D.: La seva àvia està bé.
Vosaltres us creuríeu que aquest justificant l’ha escrit realment la mare d’en Pol? Podria ser, però hi ha alguns detalls que fan que sospiti que la seva mare no hi té res a veure. I què? Què importa que hagi faltat alguns cops a classe de llengua si després és capaç d’escriure un justificant molt millor que alguns pares i mares que ja fa temps que van deixar enrere els 15 anys? Què importa si resulta que es capaç de dir-te –esperem que no sigui del tot mentida- que li agrada la teva classe de llengua i s’hi esforçarà? Què importa que sigui un justificant fals si fins i tot en la mentida ha tingut la delicadesa de dir que la seva àvia havia begut massa cafè i no algun altre beuratge més consistent? Si fins i tot ha tingut la delicadesa de dir que la seva àvia estava bé per no preocupar excessivament el professor i per fer-se perdonat, encara que sigui en la seva ment, per haver aprofitat la seva àvia com a excusa.
L’últim justificant que vaig rebre, sense cap dubte escrit per una mare, em deia, aproximadament, que justificava totes les faltes que podia fer la seva filla, i res més, ni una data.
Què caldria fer amb en Pol: cridar-lo, fer-li un petó al front i desitjar-li que la seva àvia no tingui més contratemps -o que si ell preveu que en tindrà algun, m’avisi anticipadament- i ell segueixi tan atentament les classes com fins ara?
Obrir la finestra de bat a bat
Fa 3 hores
10 comentaris:
Aquest nen és un bon alumne, cuida'l!
Em recorda un nano que vaig tenir a classe de pàrvuls 5 anys, que el dia que la directora del centre em va presentar (he d'aclarir que jo en tenia 19) va dir-me:
-Zeñorita, no vamo ar monte?
Vint-i-cinc anys més tard reiem tots dos en una trobada d'aquelles d'ex alumnes i ex profes. Ell mateix és profe de secundària i em va recordar l'anècdota.
Un dia potser et trobaràs en Pau quan facis cua perquè et signin un llibre per Sant Jordi!
petonets i una presa de xocolata (99% cacau)
deu ser un bon alumne i també un bon nét. Segur que no es podria dir el mateix de d'altres que assisteixen a classe cada dia.
Que també hi ha una mica de xocolata per a mi?
Una delícia. Posa-li un excel.lent i emmarca el justificant per a un futur -no gaire llunyà- museu.
Una arrecada impresentable d'alumne, bastant patós a més (2on Batx. 19 anys ben fets), em va entregar, a final de mes, un feix de justificants, i va tenir el següent lapsus: "Té, els falsificants". No cal dir que va provocar un esclat general d'hilaritat irreprimible. Durant tot el curs ho vam adoptar: jo demanava i els alumnes em lliuraven "falsificants".
Lola
Això de l'excés cafetero és el que m'ha fet més gràcia, jo li diria que vingués amb la iaia, que la vols conèixer, he, he.
Avui la meva filla m'ha dmanat un "falsificant" per no quedar-se a repàs i marxar aviat a casa. L'he escrit tres cops, perque si bé el primer em semblava una mica ridícul quan l'he llegit, a la nena li ha semblat absolutament vergonyòs i l'ha trencat. He demanat disculpes emparada en que no feia tant que escrivia les notes de P3 - avui ha tingut mal de panxa, siusplau doneu-li dieta, o la vindrà a buscar la seva avia, etc, que sembla que va ser ahir.
Total, he escrit un segon més digne. I mentre sortiem de casa ens hem despistat i l'hem perdut. El tercer finalment l'he escrit al cotxe en un paperot, probablement poc fiable. Espero que no dubtin de la meva princeseta, tot i que la sol·licitud era "legal".
El segon justificant m'ha aparegut en un moment inoportú durant una reunió, barrejat amb altres papers de feina. Però no ha colat: no m'han deixat marxar abans.
Jo ho he provat.
Ui, que em sembla que us he embolicat una mica avui. Podríem dir que el que explico no és ben bé així. En fi, a veure si demà us dono més detalls.
Quin atreviment el teu alumne, arare. És clar que en aquestes edats molts voldrien anar-se'n al monte amb la senyu i no s'atreveixen a demanar-li...
Hi n'hi algun de famós o famosa, no et pensis, encara que escriptor, em sembla que no.
(gràcies pels petons, t'e n'envio; la xocolata té massa cacau -sóc estrany-, però ja la faré servir.)
No, mery cherry, d'alguns altres no es podria dir el mateix, i el pitjor és que potser tampoc es podrà dir en el futur.
(Com que l'arare, no et diu res, et passao una mica de xocolata).
Em sembla que no li podré posar l'excel·lent encara que vulgui, Lola. Ja t'ho explicaré.
La trobo genial l'anècdota dels falsificants, sembla de ficció. Em sembla que l'adoptaré el curs vinent amb alguns alumnes.
Realment la qüestió del cafè és un detall curiós. És com si l'àvia s'hagués accelerat amb la cafeïna.
Ah, no. Els justificants, perdó, falsificants, que m'ensenyen a mi han de ser en imprès oficial amb espais en blanc per escriure motius, data, etc. Però, bé, ens quedem amb les ganes de saber que li has escrit en els tres casos (al menys en el primer)
És que havies d'haver posat la falsifirma del pare o la mare. És nota que tens poca pràctica.
Pots fer servir el "falsificant" quan vulguis, Pere, amb tta tranquil.litat. És autèntic!
Em va passar realment, en aquesta feina es troben coses ben surrealistes.
Lola
Pere, li he portat la xocolata personalment, a la Mery Cherry, que a ella si que li agrada :)
La teva la canviarem per una caixa de bombons -normals (amb un nivell de cacau acceptable), ok?
ostres el món dels justificants! que lluny em queda... la meva mare era anti justificants, i això m'obligava a contractar amigues disposades ;)
el nen pol em fa una mica de llàstima pobret, el veig víctima d'un munt de circumstàncies entre àvia, mare, cafeteria de l'aeroport, excessos ves a saber de què, un bebé al seu càrreg... -o és un excès d'imaginació per part d'algú?- la part bona és que li agraden les classes que fas!
Ja ho veus, Lola, no només el faig servir aquí sinó que em serveix de títol del post de dalt.
D'acord, arare. I si algun té licor..., no diré que no.
No m'ho pensava, hannab, que tu també fossis exeperta -o instigadora- en l'art dels falsificants. I ara, algun falsificant per la feina, oral o escrit? No em diguis que no.
Bé, al Pol real em sembla que no li agraden gaire les classes que faig.
Publica un comentari a l'entrada