El Tibet és llunyà

Llegia fa pocs dies que el jutge de l’Audiencia Nacional Ismael Moreno ha començat els interrogatoris dels testimonis en el cas de la querella que el CAT (Comité de Apoyo al Tíbet) va interposar el mes de gener contra el govern xinès per suposat genocidi del poble tibetà. Ja no es tracta de jutjar, com ho va fer Garzón, un vell dictador, sinó els responsables d’un dels Estats més poderosos del món i amb el desenvolupament econòmic més espectacular. Una decisió agosarada que no m’estranya que el jutge Moreno només acceptés com una imposició de la pròpia Audiencia, perquè ja m’explicareu les possibilitats que té la querella de prosperar o, en cas de fer-ho, les complicacions diplomàtiques a què s’exposa el govern espanyol, per molt que intentin justificar la situació al·legant que els Tribunals de Justícia són independents. Tampoc no crec que el cas faci gaire gràcia als empresaris espanyols i catalans, que tenen a la Xina un mercat encara amb moltes possibilitats.

En què pot consistir una condemna al govern xinès? Quines seran les penes en el cas que el jutge els trobi culpable de genocidi? Ignoro la resposta exacta, però tothom sap que el resultat del judici no pot tenir altre efecte que el purament publicitari, en el sentit que a Espanya i a l’estranger es conegui el comportament repressor de la Xina, cosa que no és cap novetat, i es parli del poble tibetà,, força desconegut més enllà d’alguns aspectes folklòrics. Un precedent, dieu? De què?

Thubten Wangchen, director de la Casa Tibet a Barcelona, un dels primers interrogats en el judici, té clar que el que es pot aconseguir es precisament el que he dit: que es conegui la terrible situació del poble tibetà sota la dominació xinesa. També pretén que el govern xinès reconegui els seus errors i comenci a respectar els drets humans. Em sembla que la segona pretensió no té gaires possibilitats de prosperar a partir del que es digui al judici, que la Xina, com un drac amb enemics insignificants, seguirà el seu propi camí i que la situació del Tibet més aviat pot empitjorar en un futur immediat.

De moment, no veig que els mitjans de comunicació estiguin interessats en el seguiment del judici, i no sé si el govern xinès en té coneixement, suposo que sí. Ja s’aniran veient les reaccions. Mentrestant la pregunta que ens podem fer és si s’ha de celebrar un judici que se sap que en cas de tenir una resolució favorable als demandants no podrà aplicar cap pena efectiva, que en el millor dels casos només quedarà en un reconeixement per part d’un tribunal espanyol que als territoris ocupats per la Xina es vulneren els drets humans. I deixeu-me ser cínic, els diners dels contribuents i el temps del tribunal s’han de gastar en un cas de resultats no només dubtosos sinó clarament publicitaris?

Cal dir que jo, de moment m’he interessat per repassar la història del Tibet, que he recordat que alguna vegada m’havia creuat amb Thubten Wangchen, pel Passeig de Sant Joan, que he visitat virtualment la Casa Tibet del carrer Rosselló, que he conegut els actes que s’organitzen a Barcelona els propers dos mesos, que he sabut que Sa Santedat granada –o vermella- vindrà aquí (entrades a ServiCaixa) uns quants dies després que Sa Santedat blanca hagi anat a València...

I si algú vol alguna firma, poca cosa més em sembla viable, que m’avisi.