Puja l’ona i es desfà lentament: és la ressaca de la nit més llarga i més màgica de totes, la que sempre ens deixa alguna cosa. I el més màgic de tots els galàctics és Jaume Sisa. Què seria de nosaltres sense Sisa? Què hi havia abans d’en Sisa? Qui va inventar la màgia del foc si no va ser Sisa? Qualsevol dia -qualsevol nit-, en qualsevol lloc, algú tornarà a reinventar el país a través d’en Sisa. Sí, ja ho sé que en Bozzo també hi té una part i que aquí, avui, només parlem de nits, i que de vegades costa d’escoltar la música que ens proporciona castpost... però, no la compartireu amb mi? Tanqueu els ulls i deixeu-vos anar. Demà? Demà no és avui.
Powered by Castpost
La nit de Sant Joan és nit d'alegria.
Estrellat de flors, l'estiu ens arriba
de mans d'un follet que li fa de guia.
Primavera mor, l'hivern es retira.
Si arribés l'amor, mai més moriria.
Les flames del foc, la nit tornen dia.
Si arribés l'amor, que dolç que seria.
La nit de Sant Joan és una frontissa.
La porta de l'any, tan grinyoladissa,
comença a tancar-se. Doneu-me xampany!
Que és la nit més curta i el dia més gran.
Doneu-me xampany, doneu-me xampany!
Doneu-me xampany, doneu-me xampany!
Imitarem el sol amb grans fogates.
Llevem-nos el calçat damunt les brases.
Al cel van de «verbena» ocells i astres.
I augmenten les virtuts d'herbes i aigües.
Com la terra que gira al voltant del sol. (Bis)
Farem lentes rodones encerclant el foc. (Bis)
La nit de Sant Joan és nit d'alegria.
Estrellat de flors, l'estiu ens arriba
de mans d'un follet que li fa de guia.
Qui és aquest follet? Qui el coneixeria?
Al bell mig del foc té la seva fira.
Follet de la nit, rei de l'enganyifa.
Cada any per Sant Joan ens fa una visita.
-Adormo els infants i faig que somniïn.
Enamoro els grans o faig que s'odiïn.
Destapa secrets, escampa misteris.
Fa anar del revés els somnis eteris.
Provoco adulteris, records, enyorances,
petons i venjances, ensenyo encanteris
a les jovenetes els porta perfums
dels altres planetes.
Si mireu les flames del foc de Sant Joan
li veureu les banyes, el barret i els guants. (Bis)
Quan vol és tan alt com la catedral.
Quan vol és petit com l'ungla d'un dit.
No és home ni dona, ni àngel ni infant.
Per passar l'estona pot ser un comediant.
És jove i no ho és, geniüt i immoral.
Astut. I què més?
-Sóc immortal.
Si mireu les flames... (4 vegades)
Obrir la finestra de bat a bat
Fa 3 hores
9 comentaris:
Des de la nit més curta, un petó i un somriure
(gràcies)
pssst, una copa de cava?
;)
Bon dia!
P.D.- Avui he posat la lletra de la cançó a liter-a-tres (fins i tot l'he traduit) però gràcies pel castpost!!!
Des de la nit més llarga...
(un somriure)
petons de foc
Un brindis després del foc, amb cava!
petons de raïm
En què quedem, mar, la nit més curta o la nit més llarga?
quin embolic (serà la ressaca?)
Jo m'acabo de llevar (quina barra, veritat?)
;)
Espero que si que ens veurem el dia 1, però necessito instruccions (per saber com arribar i per saber què portar i tot això)
Petonets marins per tots
Hola Pere.
Espero que tu també hagis tingut una bona revetlla.
Pel que fa al comentaris, no me n'havia adonat que estaven frenats, gracies als meus espectaculars coneixements d'informatica (sic). Em sembla que ja ho he arreglat, i ja podrás publicar el que vulguis. De tota manera no em sembla tant mala idea, això de la moderació...
En fi.
En Sisa no m'acava de convèncer - un pèl massa friki pel meu gust. A més, des d'els bee-gees les veus ovines em farten una mica.
Dit aixó, la lletra llegida em resulta evocadora i m'agrada. I reconeixerè públicament que en sé uns quants fragments de memòria.
Elis, elis, que no he tingut ni tinc ressaca. Però un cop més el follet ha passat de llarg. Ais, quan l'enxampi!!!!!!!!!!
Si a tu et queda cava -o xampany-, a mi encara em queda coca. Ho compartim.
Avui he fet una volta pel teu altre bloc. Saps què passa, que el protagonisme l'ha agafat el teu mar i me n'oblido que tens altres espais. Hauré d'estar més atent.
Saps que passa amb la mar, arare? Que les mares amb fills adolescents fins i tot les nits més curtes se'ls fan llarguer.
Quant al dinar, esperem que tant ella com l'albert, que em sembla que no estan en el seu millor moment però que tenen capacitat per sobreposar-se, aquests dies passen una mica d'organització de trobada. Des d'aquí amenaço que si no sabem detalls aviat, emprendrem les accions pertinents.
Petons de foc i d'apagar focs, mar.
Un brindis amb tu i per tu, violant... llegint el poema que ens has deixat.
Espero que en el teu cas una bona revetlla hagi inclós una estona de bona lectura, Clara.
Ja he vist que ens has deixat de censurar. te la jugues amb l'afirmacio: "ja podràs publicar el que vulguis". en fi, ja es veurà.
Seny i rauxa són necessaris. Mirarem d'equilibrar-los.
Si no fos que h dius tu, xurri, em sentiria ofès: jo sempre he pensat que els frikis eren els altres i que en sisa era dels pocs normals que corrien per aquest món. Quant a la veu, encara que voldria, no et puc discutir res, però ja saps quines visions tan distorsionades produeixen els amors incondicionals i la mala oïda -la meva, és clar-.
la meva ressaca de revetlla la majoria de vegades no és d'alcohol sinó de passat. I et diré, xurri -avui estic molt dur amb tu amiga-, que darrerament he llegit les teves ressaques i que m'agrada llegir-les, què hi farem.
Quant el follet, tampoc a mi, pel que em sembla, m'ha tocat amb la seva màgia. Resignació...
No t'ho prenguis malament, Pere, que la confiança de vegades ès excessiva - en Solfa em posa dels pels, no hi puc fer res. Ho dic des d'el respecte, s'entèn, i sense afany de crítica.
Res, res de ressaca etílica. Aquesta revetlla ha dut una única i trista copa de vi blanc. Quatre petards ( i ja són massa). Converses creuades entre matrimonis, tres nens pul·lulant tirant cebetes que exploten fent pif. Res de follets, res de passions i màgia estival. Coses de la vida, suposo. Ressaca de futur? de present?
No sé, no sé, xurri, que en Sisa -no en solfa- i jo vam ser un durant molt de temps, i jo encara sóc agraït.
Les passions de Sant Joan, sempre són a l'aire lliure -o gairebé- i entre multituds. Queda el gairebé, tingues-ho en compte, que qualsevol nit pot sortir el sol.
(M'encanta l'onomatopeia de les cebes: pif. Posar-li un signed'admiració hagués estat faltar a la veritat).
La ressaca sempre és del passat. Tot és passat. Ni el present, ni encara menys el futur existeixen. Les il·lusions de futur són una altra cosa: màgia.
Publica un comentari a l'entrada