16.6.06

nits i dies palindròmics

No, la veritat és que no em penedeixo d’escriure sovint els posts excessivament llargs. Potser si aquest estiu vaig a algun curset sobre com triomfar amb un bloc fent servir menys de 100 paraules la cosa canviarà, però de moment surt com surt, sense premeditació ni correccions. Per cert, algú sap si ja existeixen els cursos de creació blocaire o encara haurem d’esperar?

Com us deia, avui he canviat radicalment d’horari. He arribat a casa una mica descol·locat, que no cansat, però no us lliurareu del meu post diari, potser molt més llarg que altres dies, encara no ho sé.

Bon dia als qui comenceu ara la vostra jornada, acariciats per l'aurora de rosats dits -permeteu-me l'afectació clàssica-. Que les hores us siguin lleugeres i plaents.

























Bona nit, als qui desitgeu que arribi el crepuscle vespertí i, després, els estels. Que la tranquil·litat us acompanyi i que els vostres somnis, quan sigui el moment, no sigueu impacients, es realitzin.

13 comentaris:

júlia ha dit...

Des dels moments matiners en els quals l'aurora de dits de rosa comença a escampar miratges -encara que està ennuvolat i no es pot copsar en tot el seu esplendor la seva presència- una abraçada matinera. I ni se t'acudeixi de fer posts curts, que a mi m'agraden molt més els llargs i aprofundits.

esther ha dit...

és cert... perquè no hi ha cursos per a blocaires encara? jo em faria alumna de seguida! bon cap de setmana pere!

clara ha dit...

a la casa de Cultura de Girona, al setembre feien un curs de com crear i gestionar el teu bloc.
no sé si el faran l'any que bé

mar ha dit...

uuuaauuuu!!!
un post preciós!

(m'encanta quan estàs descol.locat)

per cert, ara jo també estic fora de lloc perquè ahir no tenia connexió...
des d'on sóc, he mirat el correu i m'el llegeixo al tren

petons descol.locats

Arare_ ha dit...

Hala, quina sort, mar, poder llegir-te el correu al tren,jo al tren m'he de conformar amb sentir els acordioniste, el pc pesa massa (el meu és de sobretaula)...

Pere, a què ve ara el teu neguit meta-blogero? Mira que jo vaig entrar "aquí" un bon dia, saltant de bloc en bloc i m'hi vaig quedar. I ja sé que de vegades escrius posts llargs i de vegades no tan llargs, que de vegades ens expliques vivències més teves i altres vegades ens les expliques passades pel cedaç (s'escriu així? no tinc el diccionari a mà) i llavors, encara que subectives, "semblen" més objectives. Però només ho semblen.

Jo diria que tots som el que escrivim. O era al revés?

Tu escriu i no et preocupis pels teus lectors, que el que volem és aixpo: llegir-te.

I moltes gràcies per les fotos, són magnífiques.

Jo en posaria més, de fotos, al meu bloc, però se'm desconfigura (estic "gafada")

Au,au,au, que avui m'estic passant de mida de comentari-al-post. Petonets blocaires (o blogeros)

Xurri ha dit...

No vull imaginar qué diria algú que fes un curs de blocs, tinc la sospita que correria el risc de voler anar més enllà del disseny i l'edició, i llavors... mmm la xurri s'aixecaria i marxaria per no sentir-se condicionada.

Però crec que fa un temps el Tatxe va penjar un link sobre el usabilitat de blocs amb uns manaments a seguir...

En fi, no els llegeixis - si pots, jé, que et sé curiós! - no sigui cas que influeixin el teu estil i tots sortim perdent.

Maca la matinada. Enooooorme el sol. M'encanta.

Xurri ha dit...

el usabilitat?? M'estic tornant holandesa?? HORREUR!

Hanna B ha dit...

bones nits senyor descol.locat, espero que es torni a col.locar al seu lloc aviat!
els vespres d'abraçada violeta m'encisen! (contratacant els dits roses de l'aurora)
cursets per a fer blogs? horror!

mar ha dit...

bona nit, pere
vaig a dormir amb una d'aquestes imatges...

ai, però, deixa'm dir-li a l'Arare:

m'encanta com ets!
...però jo a qui envejo és a tu, que tens la sort de tenir temps per llegir el correu...jo en canvi, si que tinc un portàtil preciós, però el "portàtil" que m'enduc al tren és un (o molts més) "DIN A4 de 80 grams" on he imprès els correus que tinc al matí quan em llevo... i llavors els llegeixo al tren
avui, però, no tenia connexió i els he imprès des d'un altre ordinador no habitual
un petó ben gran

Arare_ ha dit...

Mar, reina mora-catalana... (perdona, Pere, deixa'ns utilitzar el teu espai, val?) tinc un conte per la teva filla que t'enviaré així que el passi "a net", ok? És el conte de la Princesa Sense Nom. Digues-li que quan el poleixi li envio!!! que no me n'he oblidat, només que com que no et veig... m'alegra trobar-te a ca'l Pere i ... bé, això. M'alegra!!!

petonets blau marí.

Psssssst, pere... gràcies!!

pere ha dit...

Una abraçada, júlia, ara que la nit s'ha endut els núvols -o és qüestió de can Cottet- i la festa del col·legi de les monges s'ha acabat.
Posts curts? No ho veuran els teus ulls.


Ja ho veus, Esther, la Clara diu que sí, que en fan de cusos blocaires. Però tu no en necessites, que encara et canvirien. Bon cap de setmana casolà.

Espero que tu tampoc no hi vagis, Clara. És clar que si ja hi has anat i els resultats són els que es veuen al teu bloc, hi haurem de aprticipar tots plegats.

M'encanta quan em petonegeu petons, encara que sigui virtualment. La veritat és que descol·locat, tu ho saps, no n'estic gairebé mi -només uns segons-, ja m'agradaria.

No te'n refiïs gaire del que dic, arare, a la fi, com tothom, jo també faig literatura, encara que al final som una mica el que diem i diem el que som: la qüestió està en les proporcions.
Aquestes imatges segur que tu també les vas veure, encara que des de més avall, no gaire. Però encara ningú no m'ha dit si son una sortida o una posta de sol... és clar que no té cap importància, més que una de les dues és mentida. Algun dia m'hauré de passar per casa teva, per veure això de la configuració del bloc i altres assumptes relacionats.

De cap manera, xurri, si tu fas el curset jo plego.
Alguna vegada he llegit els manaments del blocs -els repassaré-, un d'ells, potser el primer, diu que han de ser breus, però ni tu ni jo en fem gaire cas, només faltaria que acceptéssim les imposicions dels altres.
(fotos fetes des de l'àtic gaudinià que no tinc)
(et prefereixo danesa -o manxegocatalana, si esdona el cas)

Ja ho sé, hannab, que tu tampoc t'apuntaries. Però sempre podríem fer un seminari entre coneguts. Mira, deixo la proposta aquí i, si tot va com ha d'anar, aviat el farem...ja m'entens.
A mi també em resulta més acollidora la nit, no hi puc fer res.

Feu, feu, mar i arare, que casa meva és casa vostra i no afegiré si és que hi ha casa d'algú perquè és que sí, que sempre hi ha casa d'algú encara que sigui hipotecada.

Xurri ha dit...

Ei que jo - equivocant-me - he dit que era matinada!!!!!!

pere ha dit...

No t'has equivocat de gaire, xurri.