30.6.06

precisions lingüístiques i literàries

De vegades ens estem de dir les coses tal com són per falta de coneixement de les diverses accepcions lingüístiques de determinat vocable. De vegades, en una època com la nostra en què la llibertat d’expressió s’ha convertit en un dels valors gairebé inqüestionables, fins i tot els més trencadors, més antisistema dins del sistema, més... , trobem que hi ha paraules que no hauríem de fer servir –ai, el valor dels mots!- perquè ens convertirien en una minoria poc a la moda de les ortodòxies i de les heterodòxies més actuals.

discriminar v. tr. Marcar una distinció, diferenciar. Distingir, discernir. Donar un tracte d'inferioritat (a algú).

discernir v. tr. Distingir amb els sentits i esp. amb el pensament. No discernir el bé del mal. No discernir entre bons i dolents.

Consultat el diccionari, i amb tota la contundència que em permet el bloc, diré que discrimino Montilla. I que si em feu continuar, també discrimino l’Iceta. Si em voleu fer continuar, us diré que ja m’heu llegit prou en altres ocasions per saber-ne els motius i no afegiré res més, que estic de mitges vacances i ja he escrit el verb i els complements directes, els circumstancials són cosa de tots.

I canviant de tema, o no tant, llegeixo en diversos mitjans que amb les noves generacions de polítics s’han acabat les ideologies i ha començat el predomini dels tècnics. Aquesta afirmació m’ha recordat una carta de l’avi Maragall –ja us heu adonat que l’estic llegint últimament- quan va entrar a treballar a les ordres de Joan Mañé:

El Sr. Martí va venir a proposar-me ser el secretari particular d’en Mañé, i lo seu portaveu en la redacció del diari. De moment la cosa no em va agradar per la falta d’afinitat entre les meves idees i les del “Diari”; però ben pensat vaig pensar que en quant a tenir idees, jo no en tenia gaires i que lo mateix Diari no es podia ben assegurar que en tingués massa; quedava l’olor de ranci d’aquella Redacció, però ¡un s’ha de fer a tantes menes d’olors en aquest món! Ademés. Era qüestió d’un parell o tres d’hores diàries, i en quedaven vint-i-una per desinfectar-se. Lo Pep Soler me parla de Goethe, de pudor intel·lectual... això ja era quelcom, però en canvi m’atreia especialment lo conèixer amb intimitat el gran Pontífice dels burgesos i aquell grapat d’escriptorets mesquins que fan moure la gran potència de Barcelona, lo “Diari d’En Brusi”. Lo Pep deia que això és un excés d’amor al document humà... però ¡és tan bonic viatjar per les regions de les idees, conèixer caràcters i institucions, haver-hi estat! Ademés jo conec que estic ara en l’últim període de la meva formació definitiva, i en aquest cas mai sobren elements si un té ànim per a combinar-los i prendre’n allò que se’n necessiti; ademés són 26 duros cada mes...

Fragment d’una carta de Joan Maragall a Antoni Roura, 21 d’octubre de 1890.

En fi, que en aquest país, allò que se’n diu idees ja fa temps que... No insistiré.

2 comentaris:

Arare_ ha dit...

Portaré bloc (d'anelles) per apuntar coses tècniques com per exemple com t'ho fas perquè blogger et deixi posar fotos on tu vols i no on vol "ell". Em passa com quan jugo a tennis, que la pilota sempre va on vol ella i no on vull jo. Suposo que va per aquí. Que el "fallu" és meu.

De Montilla Iceta i companyia no tinc ganes de parlar-ne. Tinc aparcada la política, en aquests moments. M'interessen més els sentiments humans que els polítics.

See you!

petonets, encara virtuals.

pere ha dit...

Estaré a la teva disposició informàtica, i les que calgui, encara que em sembla que em sobrevalores, informàticament parlant ;-)
Entebc la situació de desencís, però crec que ningú és aliè a la política, miraré de demostrar-t'ho, si ve al cas, que tampoc no cal.
Fins avui.