i encara els premis

La Júlia agafa en part com a pretext la carta de Gabriel Ferrater que vaig reproduir fa una dies per escriure un interessant post sobre els premis literaris –i els premis i subvencions en general i en particular-. Ferrater, com vau llegir, parlava del segon Premi d’Honor de les Lletres Catalanes que just abans-d'ahir sabíem que s’havia concedit en la seva 38a edició a l’historiador Josep Termes, que es manifestava “descol·locat, aclaparat, com si li hagués tocat la loteria”; hem de suposar que es referia més al prestigi del premi, controvertit com tots, que als 30.000 euros.

Sobre Josep Termes podeu trobar informació diversa, no massa interessant, a Internet, però jo avui us aconsello les paraules de la Lola –un altre excel·lent bloc amic menys prolífic del que un desitjaria, deixeu-me fer una mica més d’endogàmia blocaire- i, si voleu, llegir aquests articles de l’”Avui” i de “La Vanguardia”.

Com que els premis sempre originen alguna crítica i sembla que es massa aviat per parlar de l’oportunitat o no de concedir-li a Termes, els dos diaris reprodueixen el retret que es fa al fet que només dues dones hagin estat mereixedores del Premi d’Honor en els seus 38 anys d’existència. I és Albert Manent (un dels vuit homes entre els nou membres del jurat), que ja té prou edat, o el que sigui, per no ser políticament correcte qui respon: “Sí que hi ha dones escriptores o historiadores. Però encara no han arribat a la maduresa suficient per obtenir el premi. Si no hi ha figures equivalents a Clementina Arderiu, Rodoreda o Víctor Català, no les podem inventar”. Home, potser si esperem que madurin massa se les menjaran els cucs, que en aquest país ja sol passar. És clar que, quina dona?

Segur que la resposta de Vicenç Villatoro, un altre dels membres del jurat, hagués estat molt diferent. Aprofito per recordar-vos que el polifacètic publicista va guanyar fa pocs dies el Premi El Vaixell de Vapor, convocat per la editorial Cruïlla per a lectors encara verds, dotat amb 24.000 euros, per la seva novel·la La Torre, que se centra en la construcció de la Torre Eiffel. Quan sigui el moment ja llegirem La Torre i decidirem si es troba a l’alçada de les obres que en el segle passat van escriure per als nens Bertrana, Carner, Riba –excel·lents les Aventures d’en Perot Marrasquí d’aquest darrer-... Mentrestant, ens agradaria saber els vots particulars dels altres membres del jurat, en aquest i en tots els premis.