7.6.06

canaletes

La meva falta de previsió en la distribució de la feina quotidiana m’ha allunyat del bloc un dia sencer, cosa que m’ha semblat terrible, però no dubto que ha estat un descans per la meus lectors i lectores habituals –volia dir lectores i lectors-.

Torno amb un somriure provocat per uns humoristes que sempre van amb una mica de retard respete l’actualitat. Els mecanismes de l’humor amb freqüència són misteriosos, depenen de molts factors, entre els quals destacaria l’exageració d’una situació que, no obstant, no és del tot inversemblant. Per suposat, cal que el receptor del missatge hagi seguit el procés que l’ha conduït considerar que la inversemblança no ho és tant com sembla, que la realitat des de la qual es partia i les bestieses que es deien podien conduir a aquesta situació extrema que plantegen Ventura & Coromina a “L V” d’avui. Posats a imaginar, alguns donarien la vida, o alguna cosa menys, no exagerem, per aquesta solució. El bon humor (o és l'humor bo?) sovint té alguna cosa de cruel, de burla sense compasió, i si és per a tots els públics, millor.

6 comentaris:

júlia ha dit...

Dies enrera, crec que era Quim Monzó qui parlava de la suposada 'tradició' de les celebracions a Canaletes. A Canaletes, li havia dit un conegut d'edat madura, no s'hi anava a celebrar, sinó a comentar i debatre: de futbol (de tots els equips), de curses de braus, de gairebé tot. Recordo el meu avi i sé que és així. Tergiversar les tradicions per justificar no prendre mides dràstiques davant dels aldarulls (per dir-ho finament) que provoquen les masses i els que s'aprofiten del moment per fer disbarats és una mala política. Fer la rèplica de la font a un lloc desèrtic, per tant, ja seria el colmo dels absurds, però com que la vida, al capdavall, és tan surrealista...

Arare_ ha dit...

Visca el surreaslisme, si, ai...

pere ha dit...

Jo recordo encara haver baixat per la Rambla i haver-me aturat una estona a la vora de Canaletes a escoltar alguna conversa sobre temes diversos (de vegades també hi havia algun carterista més aviat lacònic). Evidentment la font en si mateixa no és l'objecte que atreia els grups. Una de les propostes més absurdes immediatament posteriors als aldarulls va ser la dels comerciants, que estaven disposats a pagar una rèplica de la font per situar-la en algun dels tres llocs del dibuix.

Hanna B ha dit...

canaletes és el lloc d'encontre universal dels barcelonins! altra cosa és el volum de convocatòria, el meu és molt petit ;)
sobre les propostes de l'acudit, no dubtis que serien ràpidament adaptades i organitzades pel racc! com a mínim la de la lluna, no la veig tant descabellada..

Xurri ha dit...

Nova manera de desfer-se d'un plasta:

"D'acord. Quedem a canaletes???"

pere ha dit...

Hannab i xurri, amb vosaltres a la lluna i on sigui, ja ho sabeu.

No et menysvaloris hannab, tu fes la proposta.
Bé, xurri, a partir d'ara ja sé que si alguna vegada quedo amb tu a canaletes tinc poques possibilitats...