gradacions

És increïble com en aquesta societat monòtona del benestar qualsevol petit entrebanc en la quotidianitat et pot trasbalsar.

Resulta que des d’ahir tinc embussada la pica de la cuina i, per simpatia, el rentavaixelles, la qual cosa vol dir que la normalitat de rentar plats i altres estris ha desaparegut i, en conseqüència, et veus obligat a canviar d’hàbits: embrutir el mínim de plats, fer menjar senzills o entrepans, fer servir el bany com a succedani de la pica...

D’acord, truques a un servei que ho soluciona tot en 24 hores i t'atén immediatament una senyoreta molt amable que potser és de l'Equador (concreta tarifes, per si de cas), però resulta que passen les hores i com que ets impacient preguntes si trigarà molt a venir l’operari que t'han promès. Ah, que s’ha espatllat el servei informàtic i cal donar una altra vegada les dades...? Bé, recomencem: sóc ..., visc a..., el problema és que.... Al cap de deu minuts et truca el solucionador i et diu que vindrà dintre de quatre dies. Resulta que “24 hores” significa en el seu llenguatge que pots comunicar el terrible problema domèstic de nit o de dia, però no que la solució te la donin dintre de les 24 hores del primer dia. Com que no ho veus clar, truques a altres serveis: la resposta és similar. Així que t’aguantes i intentes autoconvèncer-te que quan finalment vingui el “tècnic” t’ho deixarà tot en perfecte estat, encara que els dubtes t’acompanyaran fins a la resolució del conflicte.

Més tard -després d'una tertúlia amb moltes baixes- , encara neguitós, el primer que fas a penes has saludat la teva amiga és explicar-li la teva terrible situació. Ella es mostra comprensiva i per distreure’t et deixa anar quatre cosetes que li passen. Immediatament t’agafen ganes d’haver-te mossegat la llengua abans d’obrir la boca i no envermelleixes perquè no toca i, a més, saps que no li importa que l’hagis saludada amb aquell seguit de ximpleries. I continues la conversa com si res, i no deixes anar que no podràs solucionar cap de les quatre cosetes que t’han tornat una altra vegada a la realitat: ella ja ho sap.

Més tard, vas al xino i compres plats, coberts, gots, tot de plàstic, imagines menús nets i restaurants de cap se setmana. Mentrestant, vas pensant en les quatre cosetes que finalment arribaran a bon port, però que avui – i demà passaria el mateix- només has sabut escoltar. I tens una vegada més aquella sensació de la inevitable solitud i fragilitat de l'ésser humà, i, malgrat tot, de la seva proximitat.