16.11.06

introduccions

Inscriure’s en un curset que porta el títol d’ “Introducció a....” és un error que un no hauria de cometre quan el que va darrere d’introducció fa referència a un tema que t’agrada i en tens algun coneixement, encara que l’aprenentatge hagi estat autodidacte, com la majoria d’aprenentatges seriosos.

El primer dia ja veus que la cosa no funcionarà, el segon dia t’adones que es confirma la primera impressió: com es pot passar una sessió de tres hores explicant les parts i el funcionament d’una càmera fotogràfica digital a partir d’un model real que és una peça arqueològica que es deu pagar a preu d’or en el mercat negre?: Una Sony que encara funciona amb un disquet de 3,5”! Instruccions: com es col·loca la bateria; com s’enregistren imatges: traieu la tapa de l’objectiu, moveu el comandament power..., poseu, play..., agafeu el disquet i comproveu..., fiqueu el disquet dins la càmera..., tanqueu el compartiment del disquet, premeu el botó del disparador fins a...; les indicacions visuals: ...Continuo? Tercera sessió (3 hores més): Les càmeres de fotos (1). Quarta sessió: Les càmeres de fotos (2). Què si, que tres hores més de les càmeres de fotos, no m’he equivocat. Cinquena sessió: Formats i captura d’imatges digitals. El tema és llarg i no el podem acabar. No sé si continuarem la setmana pròxima o seguirem amb la sisena sessió, que promet més, sobretot en el cas d’un badoc com jo: Aprendre a mirar i a compondre. Ja us ho faré saber.

No, a veure, no només és el que sembla, que també mirem llibres de fotos, i fotos per internet, i en fem, i les pugem a l’ordinador, i jo, quan tinc una estona, faig de professor-ajudant als companys de dreta i esquerra. I ja he superat la vergonya que vaig passar el segon dia, quan el professor, que em devia observar en una de les meves pràctiques, em va dir que què feia jo allí.

En fi, sé de segur que ara que ja ha passat l’equador del curset la matèria serà més atractiva i complexa i aneu a saber si me’n sortiré. És clar que en aquests tipus de cursets no et donen cap nota segons l’aprofitament, sinó només un certificat d’assistència que no et capacita per a exercir posteriorment d’introductor a l’ús de les imatges digitals. I així, quin estímul et queda?

Resumint, que no és aconsellable matricular-se en un curset introductori d’una matèria que fa molts anys que coneixeu. Sí, encara que les trenta sessions siguin gratuïtes, el professor i els companys molt agradables i que de tant en tant aprengueu alguna cosa. Segur que pel mateix preu podreu trobar 30 hores més productives. No, el temari no me’l van donar fins que vaig posar els peus a l’aula.

D’acord, ja podeu interrompre la lectura i passar a un post més productiu o passar-vos per la interminable galeria d’imatges de zonezero. Si voleu aprofitar la foto de més avall com a punt de lectura... Recordeu que no s’han de doblegar les pàgines.






















(Joel-Peter Witkin: lectura interrompuda -1999-)

12 comentaris:

aiguamarina ha dit...

Tens una paciencia inmensa, jo no podría, tindria la sensació de perdre el temps.

Petons

Montse ha dit...

Saps una cosa? En el darrer "curset" que vaig fer de psicodallonsis adreçada a la pràctica psicomotriu amb nens i nenes amb discapacitats em vaig prometre a mi mateixa que ja no m'apuntaria mai més a res d'aquestes característiques. Sóc massa gran i tinc massa experiència (deixa-m'ho dir així, per no molestar ningú)amb això no vull dir que estigui de tornada de tot, ni molt menys, però... tu ja m'entens!
La foto que ens has posat avui l'has fet tu?... és una mica esgarrifosa, per molt artística que sigui.
Petonets!!

Anònim ha dit...

Oh! Quina imatge més "freakie"! Jo m'he apuntat a un curs d'introducció a la comptabilitat d'allò més interessant (des del primer dia, tu). Serà perquè, de comptabilitat, no en tenia ni punyetera idea! :)

Hanna B ha dit...

quina angoixa imaginar l'enorme quantitat de temps malgastat en introduccions ridícules que no serveixen per a res... i les tres hores aquestes ningú deia res?¿ sembla surrealista, i alhora molt de casa nostra...
jo no doblego els fulls ni gasto punts de lectura, reprenc la lectura i prou, és un vici convertit en mania :)

Viatger ha dit...

Ostres, la Sony amb disquet : Això ja era antidiluvià quan la Generalitat les va distribuir per les escoles ja fa un parell d'anys.

Sobre el tema de "Introducció a " , es un xic arriscat , però sempre aprens quelcom addicional, ja sigui sobre la matèria, o ja sigui de relacions humanes o noves experiències.

Records !

Anònim ha dit...

Ei !!! Jo també vaig tenir fa poc una experiència similar que va resultar molt “traumàtica” , el curset era de vídeo ... be, no calen detalls, només dir que hi vaig anar 4 dies i vaig plegar.

Per cert si passes pel “jaka” veuràs que has de felicitar a una persona !!! :DD

Anònim ha dit...

Hola Pere, quina fotografia més...que has penjat! Parlant de fotos, no voldries pas enviarme'n alguna (de teva) per afegir-te a la colla blocaire més marxosa de la blogosfera? Va anima't!

Violant de Bru ha dit...

Volia dir: enviar-me'n
(ais, aquestes hores el teclat fa de les seves...)

miquel ha dit...

No és ben bé així, aiguamarina. L'aspecte positu és que estic absolutament relaxat -ara-, cosa que no sempre és d'aconseguir.

I tant que t'entenc, Arare, ja ho veus, però continuaré per...
Tens aró respecte la foto, però d'alguna manera s'ha de passar el temps, així que li vaig dir a la meva companya de la dreta si podia fer-me el favor de ... i vet aquí.

M'intrigues, bitxo... Ja sé que és una qüestió molt íntima, però, m'explicaràs algun dia el motiu d'aquest curs de comptabilitat?

No et pensis, Hanna, que alguns encara no saben prou bé les possibilitats que els ofereix la seva càmera. A més, en la nostra professió n'hi ha molts que tenen sentiments de culpa i són -som- un pèl masoquistes.

Absolutament obsoleta, la Sony. Jo continuo a l'aguait per si tothom es despista i me l'emporto per al meu museu arqueològic.
Sí, viatger, la veritat és que alguna cosa aprenc, encara que, de moment, no tingui relació amb els aspectes tècnics de la fotografia.

Vas ser més honrada que jo, jaka. de totes maneres, jo sóc una mica innocent i sempre crec que al final...
Ja he passat pel teu bloc -com cada dia- i he vist que la Júlia està en plena forma. Quina sorpresa veure una persona amiga on no sel'espera, oi?

És clar que vull, violant, però encara m'estic pensant quina i quina proposta de personatge et faré, condició imprescindible que m'hauràs de respectar :-)

Anònim ha dit...

pere, quan vulguis t'ho explico, al voltant d'unes bones cerveses :)

Violant de Bru ha dit...

D'acord Pere, espero la teva foto i la proposta. La respectaré!

miquel ha dit...

Fet, bitxo. hem de posar data: tu ets la que entén de números...

No estic segur que ho facis, violant, per què les fotos en blanc i negre actualment tenen poca sortida. Vull ser, vull ser...