28.11.06

poc sóc conegut e amat?

Al menjador de la meva mare hi ha una pissarreta on cada matí es canvia el dia amb un Vileda blau i s’afegeix el sant o la santa corresponent. És una iniciativa tradicional que ara correspon a una noia sud-americana. Veig que avui li ha tocat el torn a sant Ramon Llull. Si no ho arribo a veure m’hagués passat desapercebuda la celebració religiosa. Em pregunto si la noia ha escrit el nom perquè és el primer que figurava en el calendari que ha consultat (avui també és el dia que l’Església dedica a la marededéu de la Medalla Miraculosa –què us sembla Medalla com a nom de noia?- i de sant Basileu, bisbe i màrtir), un calendari de La Caixa de Catalunya, segur, o perquè sent una veritable devoció per Llull. Jo més aviat m’inclino per la segona hipòtesi, pel fet que no només esmenta Llull sinó que l’ha promogut a la categoria de sant abans d’hora –i ja seria hora, que això de beat Llull és poc seriós-.

De tant en tant Llull es desanimava, com consta en algun dels seus escrits perquè li semblava que no trobava la comprensió i l’ajuda dels seus contemporanis en les activitats que havia emprès:

Són home vell, paubre, meyspreat,
no hai ajuda d'home nat
e hai trop gran fait emparat.
Grans res hai del món cercat,
mant bon eximpli hai donat:
poc són conegut e amat.

Cant de Ramon (estrofa vuitena)

Dubto que hi hagi en l’actualitat cap personatge de llengua catalana de la seva època o immediatament anterior o posterior que susciti tant interès com l’encara beat. El darrer exemple d’interès que conec és la traducció del llatí d’algunes de les seves obres que ha anunciat l’editorial Obrador Edéndum.

Què espera Roma per fer-lo sant? No és prou miracle que se’l continuï llegint i editant després de tants segles de la seva mort? No és que la santedat ajudi a augmentar la seva fama, però és a com allò de la Creu de Sant Jordi... I si tants mediocres han arribat al santoral, que és el que tenien que no tingui Llull? Potser li mancava mediocritat?

P. S. Escrits els paràgrafs circumstancials anteriors, m’assabento a través del Llibreter i de l’Efecte Jauss de l’imminent tancament del Saló de Lectura, el dia 27 de desembre. És veritat que jo ja no trobava les complicitats de la primera etapa –no entraré ara en els motius- i no em sento culpable en confessar algunes desercions i un decantament sobtat i sorprenent cap a De llibres –perfectament compatible, per altra banda-, però aquest final inesperat em deixa orfe d’un dels programes, encara, més estimulants de la televisió que arriba a casa meua. Saló de Lectura, ara i abans, és –era?: no m’ho acabo de creure- un espai d’una dignitat i d’una honradesa més enllà dels rànquings d’audiència, un programa que honora una cadena de televisió. No sé si els dos o tres darrers versos, que ara se’m presenten premonitoris, de l’estrofa de Llull li poden servir d’epitafi, tot i que em sembla que no es tracta d'una manca d'amor per part nostra, ni de les nostres ocasionals infidelitats.

8 comentaris:

Anònim ha dit...

Llull no ha arribat a sant perquè no hi ha hagut al darrera una orde religiosa amb possibles, estil jesuïtes, o altres. No s'ha invertit en el producte, vaja. Ni falta que li fa, és clar. Com que és, encara, poc conegut, no és estrany que sigui objecte de revaloritzacions constants i relectures necessàries. Sant Josep Oriol va anar més ràpid, en això de passa de sant a beat. Potser és que Llull no ha fet tants miracles, he, he, llevat dels literaris.

Sobre Saló de Lectura, una llàstima, ja no era el que havia estat, la tria de la conductora del programa no va ser prou acurada, però això no hauria de comportar-ne la supressió sinó una remodelació. El miracle és que hagi durat tant i el més lamentable, que els programes sobre literatura continuïn sent tan enspopits i convencionals.

Anònim ha dit...

Bon dia !!!
Admiro molt al Ramon Llull sobre tot per la seva tossuderia per portar a terme la seva empresa tant difícil, a voltes em fa somriure una mica i el veig com el que crec que era un “ il•luminat “.
Tenia una intel•ligència privilegiada segons vaig llegir i em van explicar es va inventar un codi que es pot considerar la prehistòria de la informàtica... ves per on !!!

Jo no veig mai aquest programa de llibres del que parleu ja que visc a la perifèria , i parlant de T.V. avui sortirà pel Canal Reus el programa “Tinta negra” on el convidat es el Ramon (Aladern) no se si vosaltres els de l’altra perifèria el podreu “pillar” ? ¿ horari: 14,30, 16,30 i 23,30.
Pere perdonem però aprofito el teu bloc per dir-li a la Júlia que el Blocat no funciona, ahir li vaig deixar un comentari però no surt.
Quin rotllo !!! :(

Anònim ha dit...

Això del blocat és un rotllo, sí, hauré de fer un canvi si la cosa no millora, però em fa mandra. Gràcies Jaka, pel missatge. Em sap greu però no pillo Reus, ja m'agradaria.

Montse ha dit...

Jo tampoc no puc deixar comentaris a ningú de blocat :(

Ramon Llull era molt de Ramon! jo també he sentit això que va ser "precursor" de la informàtica (bé, dit amb altres paraules) i respecte a la tele, jaka, a Blanes tenim feina per veure bé TV3, així que no sé jo si...

Pere, jo no el veia, "Saló de lectura", però això que es vagin carregant programes quan funcionen, em sembla una veritable bestiesa... va passar el mateix amb "La gran anaconda" a Catalunya Ràdio, se'l van carregar a lo bèstia.

De tota manera, Joan Barril és bo, així que espero que el programa que faci s'ho valgui!

UN petonet

miquel ha dit...

De totes manenes, en el món "intel·lectual", no confessional -i també- el prestigi de Llull és inqüestionable.

Potser seria aquest el moment que, ja que en alguns casos funciona així, es fes pressió per donar continuïtat al Saló de Lectura. Els editors ho van fer quan va canviar d'hora... Encara que fos testimonial, com aquí.

Per cert, vaig agafar una emprenyada ahir quan vaig voler deixar un comentari al teu bloc sobre la qüestió de si cal o no llegir llibres. Ja tenia 15 o 20 ratlles, vaig fer el clic per pujar-ho i... desaparició.

En realitat a Llull se'l pot considerar la prehistòria de pràcticament tot en la nostra llengua. Aquests dies he estat migllegint Començaments de medicina que, la veritat, em cansa moltíssim. Llàstima que no ens hagin arribat les seves composicions trobadoresques.
Per cert, en contra seva cal dir que quan li va entrar la dèria religiosa va abandonar pràcticament dona i fills; clar que com que era per un bé superior...
Jo algun programa de BTV el veig a l'Empordà a travé de tele l'Escala.
Fes-nos cinc cèntims sobre la intervenció de Ramon.

Jo no sé l'audiència que tenia el Saló, però era -encara és- un dels pocs programes interessants de la tele del país, m'atreviria a dir que fins i tot iteressant per aquell que no llegeixen gaires llibres.
Potser sí, però a Barril ja el tenim en altres programes. A mi ja m'anava bé el sistema que fins ara hi havia al Saló, i que segur que si se'n fa càrrec Barril canviarà força. en fi, no es pot jutjar abans de veure què, però...

Anònim ha dit...

Això de deixar la família i dedicar-se a la vida contemplativa -o a la que fos- era corrent en moltes conversions. Imagino que la devia deixar amb algun mitjà per sobreviure, qui sap.

Sento això dels comentaris, he provat avui i veig que funciona, a veure si dura.

Deixo l'email (jcostacod@gmail.com), per si me'l vols fer arribar per aquesta via, crec que el tema llibres-sí llibres-no llibres-quan vull mereix més tinta -virtual-.

Miraré d'enviar una protesta a la tele, sobre això del Saló de Lectura, encara que sembla que ningú no en fa massa cas, de les protestes dels usuaris.

Montse ha dit...

Julia, potser això dels divorcis i les separacions no estava ben vist i s'empescaven l'assumpte d'entrar a formar part del clero o d'algun orde d'aquests per anar a petar a un convent, fer vida contemplativa i no haver d'aguantar la don i els nens!!!

Pere, tens raó, el Barril en fa un altre, de programa, per la tele (o el feia no fa gaire) i fa El cafè de la República per la ràdio... una mica massa repe, potser!

au, vaig a fer feina...

miquel ha dit...

Doncs sembla que a la dona de Llull no li va fer gaire gràcia la història del marit perquè, crec que era el 1275, va demanar al batlle de Mallorca un administrador pels seus béns perquè Llull no tenia gens de cura del patrimoni. I administrador que van tenir.
Encara que sigui només testimonial, crec que és una bona idea deixar arribar la nostra veu a BTV.

En el cas de Llull, per no aguantar la dona i els nens va preferir anar a voltar món, tot i així, "La doctrina pueril" que dedica al seu fill Domènec, sembla indicar que, al menys de lluny, el continuava recordant.
Sí, massa repe, ens en podríem embafar.