15.5.07

JBX

-En Josep Baptista Xuriguera
-Qui?
-Sí, home, en Xuriguera, el dels verbs catalans conjugats...
-Ah, en Xuri, el d’aquell llibre petit de color verd que sempre portava el profe de català...

I és que en Xuriguera és un altre dels escriptors a qui la guerra va estroncar la carrera i no sé fins quin punt la vida. Alguns –potser l’atzar, potser els contactes, potser la insistència, potser els antecedents- van poder tornar a aconseguir una certa normalitat. En Xuriguera, menys. Va tornar de l’exili francès quan encara Catalunya era un país de tenebres i va anar publicant, però ningú no es va preocupar per recuperar-lo plenament en la roda de les lletres, i no entrarem ara en motius i conseqüències. Coneixem el seu imprescindible volum sobre els verbs i potser els seus diccionaris, però ignorem les seves novel·les, el seu teatre, les seves poesies, els seus assaigs. Xuriguera, que quan tenia 69 anys, una edat en què la majoria estan jubilats o es deleixen per estar-ho, va tornar –qüestió de justícia- a la seva plaça de funcionari de l’Ajuntament de Barcelona, és un perfecte desconegut entre nosaltres.

L’any que ve, però, es compliran 100 anys del seu naixement. L’any que ve serà l’any Xuriguera, encara que possiblement les institucions governamentals i literàries més conegudes no el celebraran. No, no cal que compreu en una llibreria de vell la seva novel·la Hilde, publicada l’any 1935, més o menys contemporània d’Aloma de la Mercè Rodoreda, però una mica més, com ho diria, forta, potser? Ni cal que pagueu a preu d’or una edició del 1934 de Desembre. Totes dues novel·les sembla que es publicaran l’any que ve. I també l’obra de teatre Els pares del soldat. I L’horta daurada –quin títol més suggestiu-, amb poemes inèdits. I segurament podrem entrar en un web exclusivament dedicat a la seva figura i la seva obra. Quina llàstima, però, que la bona voluntat privada i els mitjans de les petites editorials no siguin suficients per poder emprendre la tasca de publicar el seu epistolari; la correspondència, per exemple, entre ell i el seu amic Bladé, de qui us parlava no fa gaire, que potser no ens donaria cap nova clau per interpretar la nostra història, però que segur que ens proporcionaria una visió que alguns agrairíem, aneu a saber si amb alguna sorpresa afegida. Cal gent perquè això sigui possible? Jo m’hi apunto, però imagino que la col·laboració econòmica, com sempre, és imprescindible, una despesa que difícilment reportaria beneficis.


Modestament, doncs, m’apunto a l’any Xuriguera o, dit d’una altra manera, a rescatar-lo momentàniament de l’oblit en què es troba més enllà de les terres de Lleida i de cercles reduïts. Me’n sentireu parlar, encara que de moment m’hauré de limitar a la poca poesia seva que conec. Ja en vau llegir un poema fa uns dies.

























P. S. Ai, continuen els problemes amb la connexió a Internet! Aprofito el moment.

8 comentaris:

Anònim ha dit...

Només iniciar la lectura, m'ha aparegut un somriure... com pots veure e intuir, es tot el que en conexía d'ell, ara ja no puc dir el mateix.
T'he deixat una fotografía dedicada, no gaire bona, pero inmediata :)

Una forta abraçada!

aiguamarina

Júlia ha dit...

Per cert, ahir, casualitat atzarosa, a un d'aquests diaris gratuïts que donen pertot, es parlava, en un petit requadre, del seu germà Ramon, i de com va endegar una emissora en català a França, fins a mitjans dels seixanta, quan, per pressions polítiques, els franxutes -tan demòcrates ells- la van fer tancar.

Hi ha un munt d'autors d'aquesta època que no s'han tornat a reeditar, de novel·la, poesia, assaig. A veure si poc a poc la cosa es normalitza i recuperem el que calgui.

Per cert,per casualitat no tindràs el text de l'Epístola d'alta mar' del Joan Oliver, sencera? He mirat en alguna antologia i no l'he trobada.

Júlia ha dit...

Pobre poeta i novel·lista, el 'xuriguera' és ja el nom popular del llibret -imprescindible- dels verbs. Fins i tot de conjugar en podríem dir 'xuriguerar'.

Xurri ha dit...

Xuri, jé!
Vés per on!

miquel ha dit...

Dos exemplars dels verbs! Es nota que ets una dona d'acció. Gràcies per la dedicatòria, i tens raó no veig amb prou nitidesa la mà.
Una abraçada, aiguamarina.

Segurament en Ramon, verbs a part, era més conegut literàriament i com a home d'"acció".

T'agafo la proposta i la reconverteixo. I si xuriguejar ho convertim també en el que en el món dels barrufets és barrufar?

Suposo que a les editorials els resulta molt poc rendible editar alguns d'aquests autors o dels seus llibres, entre altres coses perquè ni els mitjans ni la crítica en tenen cap interés.

No, Júlia, no tinc el text de l'Oliver, i crec que no l'he llegit mai sencer. Ho sento.

No creguis que quan escrivia xuri no pensava en xurri (un xurri suavitzat).

Xurri ha dit...

shuggi, a la frgancessssa... :)

miquel ha dit...

queda institucionalitzada la prgnunciació, shuggi, virtualment i en directe :-)

Unknown ha dit...

Hola amics:
Soc Pau Xuriguera, el fill de Joan Baptista.
Us he descobert aquest vespre i, la veritat, és que m'ha fet molta il·lusió veure que parleu del pare. A més, veig que en Pere està molt al corrent de tot: centenari, properes publicacions, etc. M'agradaria entrar en contacte amb en Pere i la resta.
El meu e-correu és: paux@elcoro.net.
Per cert, avui (1r. dia) ha sortit penjat a la xarxa el web del pare:
www.xuriguera.es
Una abraçada a tots/es.
Pau Xuriguera