22.11.08

inanitats (XIII)

Cada dia és un seguit de mirades que presenten misteris propers i llunyans irresolubles. Vet aquí la gràcia.

De quina dansa,
en tarda de divendres,
assaja els passos?

Travessa els núvols,
abans que el vent l’esborri,
un fum efímer.

Publicat per a 1:08 a. m.
Etiquetes de comentaris: , ,

2 comentaris:

el pensador ha dit...

Pel que es veu a la foto, però, el fum no ha estat tan efímer. Per cert, quan l'has fet? Ho dic per veure si la puc fer servir a mode de previsió meteorològica. Tinc un amic que sempre em diu: cues llargues, inestabilitat atmosfèrica; cues curtes, temps estable.

7:51 p. m.
miquel ha dit...

El concepte d'efímer, amic pensador, és tan subjectiu... Però, tens raó, al menys va durar tres minuts -una eternitat tal com va el temps actualment-, aquesta diagonal feta a la posta de sol d'ahir. Ara, el que no sé és si indicava o no instabilitat, això ho has de decidir tu.

1:45 a. m.

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)