Fi de festa. Passades les vuit emprenem el viatge de retorn. Neva! Bona part del viatge el fem amb l’acompanyament de les volves que vénen a morir al parabrises o s’escapen lleugeres i erràtiques per fixar-se en aquesta natura d’un blanc fantasmal que deixem enrere i a penes admirem: ja tenim prou feina a resseguir les línies blanques o grogues -interminables obres- de l’autopista.
A Barcelona, voldríem dir si no fos mentida:
Fa, la neu que es fon,
una aigua apagada.
Desfem les maletes i preparem el sopar, els darrers vestigis de la botifarra blanca i la botifarra negra, el pa torrat amb tomata; la calefacció que no acaba d’escalfar.
A la tele diuen que Maruja Torres ha guanyat el Nadal amb Esperarme en el cielo. De protagonistes, a més de l’autora, Terenci Moix i Manolo Vázquez Montalbán –aquests dies he fullejat la seva la cocina de los mediterráneos, de la qual ja en parlaré, però no aquí-. M’agrada la idea que els morts (T. M. i V. M.) hagin donat vida nova a la Maruja, tot i que no sé si em llegiré el seu llibre perquè les ficcions angèliques no són el meu fort. El Pla se l’emporta Gaspar Hernández que diu, entre altres coses –i no sé si literalment perquè això ho llegeixo al diari: este galardón es "un honor y una responsabilidad, porque Pla es uno de mis autores de cabecera y, en cierta forma, El silenci pretende ser un homenaje a Pla y a dos autores japoneses, Kawabata y Tanisaki". Esta novela es "la historia de una joven japonesa, Umiko, enferma después de vivir en un monasterio zen, que vive en Formentera y cree en la curación espiritual, algo que comparte con el autor", ha confesado. M’agradaria saber què opinaria Pla de la novel·la perquè així, a primera lectura de les declaracions... Res, no diré res.
En fi, em concentro en les joguines que em van portar els reis:
“Quina sort! Quantes joguines
m’ha deixat aquesta nit.”
Demà, dia de reflexió. Nevarà a Barcelona?
P. S. He incorporat el regal de reis que m'ha fet la meva blocaire invisible a la dreta. Ja li he donat les gràcies, que consti.
7.1.09
fred i calor
Etiquetes de comentaris:
blocaire invisible,
El silenci,
Esperarme en el cielo,
Gaspar Hernández,
Maruja Torres,
Nadal,
neva,
Pla
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
he pensat el mateix en sentir a Gaspar Hernandez sobre la influencia de Pla en ell. I se m'ha ocorregut que hauria dit que aixó d'aquest argument era una Collonada.
No m'estranyaria de Pla. Bé, segurament és un bon llibre, no es donen els premis importants a qualsevol.
pere
Publica un comentari a l'entrada