5.2.09

disperses (del blanc al negre)















E açò que no els fa menor vergonya, van ab alcandores brodades e perfumades, així com si eren donzelles qui deguessen anar a marit...

Bernat Metge. Lo somni.



Fa més de tres anys que presentava aquí una pinta ben curiosa. Ara, després de més d’un segle de vendes, tanquen la botiga. Possiblement s’havia convertit en un espai pintoresc més que en un negoci. La setmana passada, els aparadors i l’interior feien pena: tot de roba interior de senyora que anava desapareixent a poc a poc, com en un vodevil tronat i sense rumb.
















Bé, sempre ens quedarà la novel·la negra. Aquí podeu veure el programa de la setmana. I si voleu intercanviar llibres, encara es pot fer demà, al Palau de la Virreina de 4 a 8.

2 comentaris:

Júlia ha dit...

Això de la botiga de pintes sí que m'ha traumatitzat, era dels pocs llocs on en trobava de banya blanca, d'aquestes que no electritzen el cabell, a veure què hi faran, ara, aquí, ai, quina por.

pere ha dit...

Ja pots comptar com estic jo, Júlia. On trobaré le minúscules pintes per a la meva barba i el meu bigoti?
Avui he passat per davant i he vist que ja han tancat definitivament i m'ha semblat que ja han començat les obres per a vés a saber què.