24.2.09

verdià

Estic gairebé convençut que el “Verdi” que va escriure Espriu poc abans de morir es referia al cinema del carrer del mateix nom i no a la sèrie que aquelles setmanes es podia veure a la televisió. Fet i fet, tampoc no crec que importi gaire i admeto que em contradiguin sempre que em presentin alguna prova i, si no, també.

El cert és que l’altre dia buscant una versió de “Va pensiero” que fos digna, vaig trobar filmacions d’altres representacions de Verdi, algunes que em van semblar molt interessants, fins i tot sensacionals i d’altres més aviat penoses. De tota manera, tot el que jo pugui dir en l’aspecte musical, i molt especialment operístic, és no només discutible, sinó que pot ratllar el sacrilegi. Que m’agradi Verdi és, a més, una circumstància de la qual sóc l’únic culpable.

El que volia dir i mostrar és que vaig trobar un petit fragment de “La Traviata” que em va semblar deliciós, i ara no em refereixo a la música tan coneguda ni a les veus sinó a la posada en escena; encara que trobo que la caracterització de les lioneses no està prou aconseguida: el seu farcit té més aparença de mostassa que de crema. Entenc, però, que potser aquest aspecte és una qüestió de llums i no de la realitat in situ. Mentre anava mirant el vídeo em preguntava si el muntatge era un bon sistema d’apropar la música clàssica, l’òpera o Verdi als petits, i també als grans, per què no?



Un altre vídeo –rendibilitzo el meu temps a YouTube- , aquest cop més llarg en què, si teniu la paciència d’anar mirant, ja em direu que us sembla el ballet i si el meu gust estètic està completament atrofiat i el vestuari dels ballarins és... què és aquest deliri?




I per acabar i si encara sou aquí –no em feu responsable d’aquesta part del llibret- una altra curiositat animada a “Rigoletto”.



P.S. Observo que el cap de setmana tenia 40 seguidors oficials del bloc i avui, tot i que se n’ha afegit un, he passat a 38, i això abans de publicar aquest post. Ai!

12 comentaris:

iruna ha dit...

oooOOOoooOOOOoooOOOh!
tot! :)

(sobre tot, tu!)

Violeta ha dit...

Pere, sobre el tema de pèrdua de seguidors, no et preocupis. Ha estat un problema de Bloguer, no que algú s'hagi enfadat irresolublement amb tu. Qui ho explica bé al seu darrer post és l'Assumpta en el blog que es diu Des d'on neixen tots els somnis que està linkat al meu blog.

Petons.

Violeta ha dit...

Pere, el primer video està molt ben aconseguit. És una mena d'obra d'art. En el segon, no t'esveris, el vestuari dels ballarins juga amb una nuesa que no és tal. Ara és molt freqüent aquesta mena de maillots. El tercer molt bo, molt divertit, imaginació al poder.

Gràcies per aquestes "carícies" que ens portes.

Petons.

Clarissa ha dit...

Si t'ha de servir de consol, els meus dos blogs només tenen un sol seguidor cadascún, i un d'ells ets tu... De totes maneres, jo vaig renunicar a lluir seguidors quan vaig veure que era una mena de Facebook encobert...

Trini ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Trini ha dit...

Oh, no...! No em digueu que l'espai de seguidors d'un blog és una mena de fèisbuc encobert...! Jo, que he intentat de totes totes apartar-me de l'influència feisbuquiana i ara resulta que sense saber-ho m'hi he ficat de quatre potes...!
Casumdena..., no som ningú, i despullats menys!!!
Hola Pere! Dec ser jo aquest "un" que s'ha afegit als teus seguidors? Si és que no, ara ja en pots comptar dos :)
Coneixia el vídeo de les lioneses de mostassa, els altres no.
En fi..., m'ha agradat.
Tornaré (i no és una amenaça) :)

Júlia ha dit...

Això dels seguidors -i seguidores- no hi són tots els que són ni ho són tots els que hi són, no sé si m'explico, però sempre fa il·lusió veure aquests quadradets tan emblemàtics.

Per cert, a la meva parròquia van fer una obra de teatre de riure, d'aquelles que es feien a les parròquies i hi havia una mena de jocs de paraules sobre noms de compositors, una cosa així com ara:

-'Como lo puse'?
-Verdi!

Sabeu algú quina obra és aquesta?

zel ha dit...

Pel que fa als seguidors, no t'amoïnis, ami només em va bé per no haver de buscar qui ha actualitzat, pel demés...ja sabem qui som i el que volem llegir i a qui ens agrada descobrir i visitar...I a molta gent li ha passat quelcom semblant...

Per cert, no puc veure els videos, ja passaré, avui tinc moltes estones de desconnexió, no sé què passa... Petons, Pere!

F.Puigcarbó ha dit...

jo també n'he perdut tres de seguidors..
Quan Verdi, vindria a ser el Paul McCartney actual(perdó) em vinc a referir que feia una música per a mi d'una enorme qualitat i asobre comercial i propera al poble. Seria molt dificil trobar algu a qui no li agradés la seva música, i aixó té un enorme merit. Mähler seria la part contraria.

Violette ha dit...

Ah!! Jo també he perdut 3 seguidors i ja m'estava a punt de deprimir... (quin ego el nostre, caram-caram...).
Ara em quedo més tranquil·la sabent que és un problema aliè! ;)
Aquests videos de Verdi me'ls he topat quan busco versions de la Traviata per deixar el Libiamo al post de Cap d'Any de cada any. I el primer em va encantar! Ara l'he pogut tornar a veure...
Una abraçada, Pere!!

jaka ha dit...

Oh, m'encanta Verdi... com m'agradaria anar al seu poble a cantar el "pensiero" a la festa que fan.

Abraçades,

pere ha dit...

OOOOOOH, Iruna... que em faràs posar vermell! Ja saps com sóc :-)

Gràcies per tranquil·litzar-me sobre la meva manca de culpa en les desaparicions dels amics de la dreta, Violeta. Vaig pensar: mira que si els ha passat alguna cosa...
Sí, realment el primer video és molt bo, fins i tot des del punt de vista simbòlic. Quant al tercer, passo de moda: la coreogrrafia és dolenta, penso que no s'adiu gens amb l'obra i el vestit (?) és dmencial. Uf!
Gràcies a tu per passar.

No creguis, Clarissa, segur que tens la tira d'admiradors i admiradores ocults i tímids :-)
Per cert, estàs al Facebook? Jo sí, jaja. No passa res, tot i que de vegades és massa carregós. A la fi, a qualsevol lloc de la xarxa cadascú posa el que vol i si algú posa més del compte, és cosa seva.

Va, va, Trini, que sou unes exagerades, que el Facebbok és d'allò més innocent... i una imatge petita en un bloc que no compromet a res, ja em diràs. La Clarissa, que és una alarmista.
Si, tu ets una de les darreres imatges i jo també t¡'amenaço amb retrornar ;-)

És veritat, Júlia. la colla d'admiradors secrets que devem tenir... i la colla d'admiracions secretes que no confessem. I sí, tampoc són tots els que hi són.
Ostres ni idea de l'obra parroquial. Segur que tu no te'n recordes?

No m'amoino (gaire), zel, de fet era una petita broma. En el meu cas, com ja vaig dir, les actualitzacions les miro a "bloglines", on actualment tinc 123 blocs censats (i me'n falten). Una barbaritat!
Petons

Tens raó, Francesc, Verdi enganxa, no pot ser d'altra manera. És clar que una òpera sencera pot fer-se carregosa si no estàs una mica entrenat. Evidentment per apreciar altres compositors cal haver-los seguit amb una dedicació especial.

I a més, devien ser tres seguidors importants, oi, Violette? ´
Sentir Verdi sempre és un plaer, de vegades m'he d'autoreprimir per no continuar i continuar.
Una abraçada, Violette.

Doncs haurem de quedar un dia, jaka. No, no, que jo viatjo poc; em conformaré amb els vídeos i les versions locals.
Abraçades.