11.2.09

plantejament I (qüestionari)

Tots hem vist, I potser algú se n’ha comprat i tot , llibres que es titulaven alguna cosa així com Informàtica per a imbecils, Física per a tanoques, Economia per a ximples. En acabar de llegir-los se seguia tan ignorant com sempre, però la seva lectura suposava el domini d’un vocabulari bàsic que et permetia pretendre davant d’altres ignorants que tenies un cert domini del tema. Quin interès tenia aquesta pretensió? Sóc incapaç de respondre.

No he llegit cap llibre sobre la crisi, tot i que algun n’ha sortit, és a dir que no arribo tan sols a la categoria de meritori de tanoca en el tema. Manifestat això, crec que tinc tantes possibilitats d’encertar amb precisió els orígens de la crisi com qualsevol altre. La meva tesi, no per senzilla menys provable, es conté condensada en les tres estrofes de més avall, sobretot en la tercera, especialment en els dos darrers versos:


Diners fan vui al món lo joc,
e fan honor a molt badoc;
a qui diu "no" fan dir-li "hoc".
Vejats miracle!

Diners, doncs, vulles aplegar.
Si els pots haver no els lleix anar;
si molts n'hauràs poràs tornar
Papa de Roma.

Si vols haver bé e no dan
per advocat te sent "jo ha'n".
Totes coses per ell se fan,
en esta vida.

Anselm Turmeda (segle XIV)


D’acord, tothom ho sap, no s’ha desvetllat cap misteri, però, no és això? Quan falten diners comença la crisi. Diners a qui sigui, a individus o a corporacions, a particulars o a institucions, a banquers o a industrials. Perquè es mogui el món cal que tothom tingui diners, molt o pocs, més ben dit, alguns molts i altres pocs.

Ara la pregunta és, però de veritat falten diners? Diu una llei de l’economia que els diners no es destrueixen sinó que es transformen. En què s’han transformat els diners? Per què alguns tenien diners i ara no en tenen? Que fan els que no en tenen per aconseguir-ne?

Qui respongui satisfactòriament les quatre preguntes del paràgraf anterior obtindrà un notable (baix); tres respostes, un bé; dues respostes, un suficient; una resposta, un insuficient. Cap resposta? Bé cal posar-hi una mica d’interès i concentració. Ah, i compte amb la pregunta trampa.

Continuarà, perquè aquí volem que algú aconsegueixi l’excel·lent.

3 comentaris:

Montse ha dit...

1) Si.
2)Si tingués prejudicis i a més, fos gallega, et contestaria amb una altra pregunta. Ah, però tu no ho saps?
3) No t'has fixat la quantitat d'ocellets de papiroflèxia que hi ha damunt les taules dels banquers? Heus ací una possible transformació. Amb les monedes... d'això, has vist la nova moda en pulserres, aquest any?
4)Els que tenien diners i ara no en tenen és perquè se'ls han cruspit. Tenien un regust de florit, però han pensat que millor això que la panxa buida.
5)Els que no en tenen en demanen als que en tenen. Si encara no se'ls han cruspit, de vegades cau alguna coseta, ni que sigui a canvi d'un paquet de kleenex...

Què, profe? He suspès? snif,snif,snif, és que vostè sempre em pregunta allò que no m'havia estudiat, coi!

Montse ha dit...

Errades: pulserres = polseres (sorry)

pere ha dit...

Has ha aprovat, Montse, però no et donaré el notable, entre altres coses perquè esmentes els pobres banquers que s'han convertit en el boc expiatori de polítics, empreses i ciutadans tot i no ser me´s que una part mínúscula de l'assumpte.

La veritat és que a mi la importància de l'extensió de la crisi m'ha agafat una mica desprevingut. Una altra vegada estaré més al cas.