25.2.09

pendular

La sargantana es mou, devés
la fina esquerda;
mig s'han posat els ametllers
gonella verda.

A vila, avui, gent follejant
de cares blanques,
flocs de paper cabdellaran
damunt les branques;

faran, minyons d'aire estantís
i humils deesses,
veus d'aviram, sota l'encís
de les disfresses.

Oh vine, vine amb el teu seny
i amb la teva esma;
puja quieta pel pedreny,
dolça Quaresma!

Oh primavera de Jesús
que als cors espleta,
i apars als homes un refús
de tan secreta!

Tu que tens pau als horitzons,
tu que dus mel a les entranyes,
tu que ets morada com el fons
de les muntanyes!

“Invitació de febrer”, Josep Carner

Què escriuria avui Carner? No ho sé.

8 comentaris:

Trini ha dit...

Quan llegeixo coses que m'agraden, com ara aquest poema de Josep Carner, sento en el fons de l'estòmac una mena de barreja entre enveja i admiració per no saber ser capaç d'escriure coses així... (De vegades només és gana) ;)

F.Puigcarbó ha dit...

no sóc molt de Carner, ho reconec, ni d'aquest tipus de poesia, Carner ara possiblement no escriuria poesia, potser perquè fa temps l'hem perdut.

Montse ha dit...

Jo aquesta tarda he estat passejant per Montjuïc: els arbres comencen a estar florits i no hi ha ni una ànima.

Moments així ofereixen una mena de retrocès en el temps que ens ajuden a comprendre un poema com aquest. S'ha de dir que tot just abans de la passejada he estat admirant els Mirs del CaixaForum, que potser han ajudat...

Violeta ha dit...

Ai, Pere, pobre Carner, si ara aixequés el cap...

A mi tampoc m'apassiona en Carner, però he de dir que aquesta poesia m'ha agradat.

Montse ha dit...

Doncs jo trobo que Carner té un nosequè de naïf que m'agrada, tot i no ser ni dew lluny el meu poeta preferit. El trobo "marxós" (en el context de la seva època, és clar)

Pere, la meva mare va millorant, a veure si encara us podré veure dissabte! :)**

Júlia ha dit...

JO no sóc molt carneriana però hi ha coses d'ell que m'agraden força.

La poesia no crec que s'hagi perdut, se'n fa de moltes menes, com de pintura, una altra cosa és que només se'n promocioni una de determinada.

El que ha canviat és la Quaresma, que no existeix, i em pregunto sovint el sentit de tants carnavals i enterraments de sardina sense dies de penitència al darrera. De vegades a l'escola esl feia la prèdica sobre això i sobre l'absurd de penjar la velleta del bacallà i les set potes i se'm rifaven, no ho entenen, vaja. Com això de fer la mona abans de Rams, com que allò de fer pasqua abans de rams també ha passat a la història, perquè tot lo dia -i nit- és pasqua i carnaval. Otemporaomores.

Júlia ha dit...

Bé, mercès per l'assistència i m'agradaria que donessis un vòltio pel bloc-blog del Víctor Pàmies on hi ha un debat lingüístic d'aquells que ens agraden i generen polèmica filològica.

pere ha dit...

La gana de llegir més poemes, Trini? :-) De tota manera, crec que Carner ara resoldria de forma diferent al menys les tres darreres estrofes.

Jo penso, Francesc, que continuaria escrivint poesia. M'intriga imaginar com la faria.

Ben segur, Montse, que la lectura, també la de la poesia -més la de la poesia- és més reeixida si s'acompanya d'un procés de preparació o es troba el moment oportú. Les mateixes paraules produeixen efectes diferents segons les circumstàncies. Les teves circumstàncies eren adequades (i quina enveja del teu passeig)


Jo no sé si m'apassiono gaire, Violeta, crec que no, però Carner m'agrada molt, potser perquè l'he rellegit molt i molt a poc a poc, que això també ajuda,, i en el meu cas, que sóc lent de comprensió i no sóc gaire propens a la poesia a primera vista, és bàsic.

Tens raó, Montse, alguns poemes de Carner tenen un punt de naïf, o com se li vulgui dir: en molts, però, el que hi ha és un joc irònic sensacional i, per suposat, sempre un domini de la llengua i dels recursos expressius de primera categoria.

Que bé que la teva mare estigui millor i que tu et vegis amb cor -potser- de venir :-)

No només la poesia, Júlia, sinó qualsevol gènere té una quantitat immensa de conreadors. Les qualitats, com sempre. Les promocions són una cosa misteriosa sobre la qual no m'atreveixo a opinar en un estat de sobrietat com el que m'acompanya en el moment present.
Efectivament, la Quaresma és ja història i el Carnaval dura 365 dies.

Acabo de passar pel bloc de Pàmies (a can Jauss també se'n parla dels apunts i els posts). En algun moment, només per distracció, potser escriuré alguna coseta sobre el tema, encara que n'hem parlat tant....