Si no és per “L. V.”, després per altres mitjans i per l’amic Francesc, és possible que no hagués sabut que el Patronat de Turisme de la Costa Brava fa servir unes imatges promocionals del territori que en realitat corresponen a una platja tropical no identificada. No acabo d’entendre l’objectiu de la notícia ni perquè els del diari pretenen buscar-li les pessigolles a la directora del Patronat. És ben sabut que qualsevol persona que busca un destí turístic es guia més per un somni que per una realitat i que el somni es realitzi dependrà en bona part de la capacitat del propi turista d’interactuar amb el seu lloc de destí. Trobarà el turista de la Costa Brava el lloc que es mostra a la foto? No, mai no es troba el lloc d’una imatge, sinó el lloc d'un mateix. El turisme, tothom ho sap, no és més que la busqueda de ficcions, les mateixes que busquem en les novel·les que llegim, les mateixes que trobem en Tirant lo Blanc, en què el seu creador, Joanot Martorell, separa territoris contigus, canvia rius de lloc, distorsiona el temps... No he llegit mai que ningú protestés, que ningú se li queixés. I no crec que Tirant sigui menys consistent, menys digne de prendre’s seriosament que la Costa Brava, o viceversa.
Per cert, sóc incapaç de trobar in situ les fotos esmentades. Espero que els del Patronat no s’hagin fet enrere després de la publicitat gratuïta que els han proporcionat i que possiblement farà que el seu portal bati el rècord de visites.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
8 comentaris:
el més divertit són les peregrines explicacions que dona una senyora responsable de la Campanya per justificar-se. Però crec l'ahn descobert pel que dic al final, la línia de l'horitzó a ca nostra es horitzontal i aquñi a la foto ja es veu que fa baixada.
En aquest article del Guardian trobaràs les fotos...
http://www.guardian.co.uk/travel/2009/feb/11/costa-brava-advert-bahamas
...i també un motiu per buscar-li les pessigolles a la directora del Patronat: el ridícul que ha fet amb les seves justificacions.
Molt bon dia, Pere, i salutacions per primera vegada.
Molta raó tens amb les teves afirmacions sobre què suposa fer turisme; però, com els companys i com gairebé tothom, trobo patètic el que ha passat.
Ahir, en llegir la notícia, vaig sentir una gran vergonya (ja no sé si alièna o no).
Els comentaris a la notícia digital del Guardian són igualment patètics, però: en la majoria de casos escrits per ciutadans britànics ignorants totalment de tot allò que conté la Costa Brava. Es pensen que tot s'acaba a Platja d'Aro o a Lloret... Bé... Potser millor així.
Salutacions, una altra vegada, des del Poble-sec!
Ja em vaig fixar en això de la línia de l'horitzó al teu post, Francesc. Curiós. De fet, a les meves platges alguna vegada m'havia semblat observar aquesta corba.
Gràcies pel vincle, SM, ja li he fet un cop d'ull. Interessant el contrast de les dues fotos que poses i el munt de comentaris que el tema ha produït, amb coneixement i desconeixement de causa.
Bon Tarda, Montse, acabo de passar pel teu bloc i continuaré passant, tot i que no sé si perdonar-te - cosa que, evidentment, no et farà ni fred ni calor- la teva imperfecció moncadiana que a penes queda compensada pel teu interès planià.
Com comprendreu, el post és una lleugera provocació no exempta de sinceritat. La directora del Patronat el que havia de fer, davant la crisi que se li presentava era inventar-se una teoria versemblant i trencadora, però l'èxit de l'error la va sobrepassar. El que em fa gràcia és que ara els partits polítics demanin explicacions i cessaments... En fi.
Quant a l'aspecte tècnic, la foto triada em sembla molt dolenta per promocionar la costa, sobretot tenint en compte les possibilitats que ofereix la realitat si s'obvia la degradació produïda pel totxo permesa pels polítics que ara es posen les mans al cap: ai, santa hipocresia!; tot i que a mi les platges del nord m'interessen poc: prefereixo les del meu sud, però ara ja m'embranco amb una altra història.
Va, plego, que encara escriuria un altre post.
Au, va... Les platges del nord no tenen igual, com qualsevol dels qui hem nascut a la Costa Brava et sabria explicar amb tot detall. ;-)
M'ho expliquen, m'ho expliquen... Fa trenta anys que vaig seguint les explicacions. Jo, de les del sud, en parlo poc, no fos cosa que... :-)
Jo muntanya, de tota la vida. Si ha de ser costa, que no sigui descobrir el Mediterrani, aquesta sopa tèbia. Les illes fredes de l'atlàntic, mooooolt millor.
La melmelada de taronja, dolça o amarga?
Que vols que et digui, no m'hi trobaràs, sóc un romàntic i viatjo poc.
Amarga, però sense passar-se. Sobretot, però, que es pugui mossegar la pell confitada.
Publica un comentari a l'entrada