12.2.09

visions extrasolars

Fa poc, un amic que viatja força i que sap que m’agrada llegir quasi qualsevol cosa em va portar un petit aparell que no sabria com classificar que conté, entre altres aplicacions, el que podríem considerar un lector hologràfic de llibres, amb diversos exemplars inclosos. A més, hi ha un traductor automàtic a força llengües, entre elles la catalana. Els textos són molt variats, fins i tot hi ha una mena de llibre escolar del país on va passar les darreres vacances. M’he divertit llegint-lo i he pensat que en podria transcriure un petit fragment al bloc (sento no poder incloure les imatges). És molt elemental i mostra una perspectiva curiosa, molt poc precisa, d’una innocència profunda, però té la seva gràcia.

La capacitat de transformació dels diners és pràcticament il·limitada. Els diners, tant en la seva forma metàl·lica com de paper, es poden convertir en objectes diversos, fins i tot en elements intangibles, que cobreixen gairebé totes les necessitats i desitjos dels humans.

És molt difícil, pràcticament impossible, establir la quantitat de diners que es necessita per aconseguir convertir-los en un determinat producte. Així, per exemple, hi ha humans que barregen colors sobre diferents suports materials i aquests objectes són transformats en diners, però, curiosament la quantitat de diners que es necessiten per aquesta transformació no depèn del tipus de colors, del pes de la pintura o de la seva qualitat ni d’altres variables fàcilment mesurables, sinó de circumstàncies insignificants com la firma que figura en algun lloc de la pintura, el temps transcorregut des de la seva realització, la publicitat, etc. Un quadre de dimensions relativament reduïdes (70x90 cms) pot requerir una transformació de tres quilos o tan sols de 10 gr de bitllets (veure en l’annex 6 l’equivalència de mesures).

De la mateixa manera que els diners es converteixen en altres elements, es pot realitzar el procés invers. Una casa, un valor borsari, un automòbil, un camp de golf, una empresa industrial, etc., es pot reconvertir en diners. Desgraciadament, no sembla que hi hagi cap llei que permeti saber per avançat els diners resultants d’aquesta transformació inversa; així, una casa, per exemple, que ha necessitat una determinada quantitat de diners pot ser que quan es reconverteixi doni una quantitat molt superior o molt inferior, pràcticament mai la mateixa. Determinades reconversions produeixen inesperadament quantitats ínfimes de diners, molt per sota de la transformació inicial, cosa que quan es generalitza ocasiona enormes trasbalsos en els humans o en els territoris on es produeix el fet. Aleshores, els humans intenten estudiar els motius d’aquest efecte advers i capgirar la tendència, la qual cosa obtenen a llarg termini, depenent d’una poc científica anomenada llei de mercat, de l’oferta i la demanda, etc.; excepcionalment, els resultats són nuls o insignificants. També pot donar-se el cas que determinat element que anteriorment es podia reconvertir immediatament en diners, en un moment donat tingui serioses dificultats per tornar a la seva forma primitiva. L’enrenou que aquestes situacions provoquen entre alguns sectors humans també són notables i de conseqüències imprevisibles, i solen ocasionar una enorme quantitat de literatura oral i escrita.

No és infreqüent constatar que de vegades es produeixin estranys casos en què aparentment els diners es transformen en elements que més endavant semblen haver desaparegut, cosa que contradiria la capacitat de mutació dels diners. Sembla, però, aquests casos es deuen més aviat a l’escassa atenció dels humans en l’observació del fenomen concret de mutació que a una manca efectiva de canvi. Una bona reconstrucció a posteriori de l’experiment, que no sempre es realitza, podria donar com a resultat el retrobament dels diners o del seu equivalent. Quan aquest fenomen afecta amplis sectors de la població humana, els seus efectes són imprevisibles. Aquests casos també produeixen una gran quantitat de literatura descriptiva i valorativa de poca eficàcia real.

[...]

En resum, de la mateixa manera que els humans necessiten els aliments descrits en el capítol anterior per a la seva supervivència, necessiten també els diners –de vegades transformables en aliments- com a font de vida i la seva carència total (cas extrem) o parcial, bé directament o en qualsevol de les seves mutacions, pot ocasionar-los la mort en un període de temps que depèn de petites variables externes de caràcter individual, social o institucional.

Petita enciclopèdia escolar de les races extraarturianes. TREddswee, Editorial Galàctica, 30.995. (fragment del ffrttellyu 354)

4 comentaris:

Violeta ha dit...

Races extraarturianes...no t'ho perdis. Ep, però el text té coherència i està ben escrit, oi?

Transformació de diners, curiós concepte. I el concepte de passar d'unes mans a d'altres no el contempla. Ai, la crisi, la crisi... No ens en sortirem.

Et tinc abandonat, Pere, però és que ets molt productiu.

Montse ha dit...

jajajajaja, no sé on tinc els ulls! he llegit Races "Extraasturianes", sisisi, com la fabada... maremeva!
pere, no m'ho tinguis en compte...

zel ha dit...

Jollons, Pere, la cosa se m'ha descontrolat, vull dir...m'he perdut... Jo només sé que els meus diners es fan fum...volen, i encara no he trobat la pedra filosofal, coi...

pere ha dit...

M'he limitat a transcriure, Violeta. Ja sé que el text és una mica superficial, però què vols, ja fan prou els arturians de dir alguna cosa d'una raça tan primitiva.
Tens raó, sóc excessivament productiu :-)

No et preocupis, Montse, no crec que, a part de la distància física, hi hagi gaire diferència... Però, sí, hi ha alguns detalls que els asturians -i els australians- no captarien.

Ai, zel, que deixes massa llibertat als teus diners. De totes maneres, pots estar segura que volar, el que es diu volar, volen poc, de seguida hi ha algú que els agafa, i no importa com bufi de forta la tramuntana, segur.