Podria acabar amb les vinyetes de Batllori (curiosa la premsa: no vol deixar ningú descontent, si no t’agrada l’Alcázar et quedes amb en Batllori i tots tan feliços) tot afegint que no en parlaran aquests dies només els independentistes, sinó tot el país, o potser m’equivoco, perquè aquí tot passa i després va com va. Afegiré també, que el vicepresident d’honor de la Fundació serà Montilla, suposo que en la seva qualitat de màxim mandatari de la generalitat i no en la seva qualitat de Montilla. Vull també afegir algun fragment més de l’article:
La Fundació Príncep de Girona será, sobre todo, el nexo que mantendrá e intensificará la vinculación de la Corona con Catalunya, una vía de conocimiento de dos direcciones que acercará la figura de don Felipe a Catalunya y, también a la inversa.
Després de Vicky Cristina Barcelona el llistó de projecció del país a l’exterior i els beneficis subsegüents ja semblaven impossibles de superar, però no.
Desde hace ya algunos años, se venía perfilando la idea que algunos de los actuales promotores pusieron en conocimiento de la Casa Real y del propio Príncipe de Asturias y de Girona. Desde la Zarzuela se acogió con lógico interés esa idea básicamente porque partía de la iniciativa privada y tenía un objetivo, podíamos llamar, civil.
Uf, uf! I Màrius Carol, en un dels articles més estranys (eufemisme) que he li he llegit acaba dient coses com aquesta:
En los últimos meses, la presencia de los Príncipes en actos que tienen su sede en Catalunya es constante, en una clara voluntad de darse a conocer en una comunidad que será la piedra de toque del futuro de la institución. La princesa Letizia desempeña un papel importante porque ha pasado largas temporadas en Barcelona, pues en su facultad de Económicas estudió su hermana Telma, que habla catalán. De hecho ella lo lee y en un discurso en la Llotja sorprendió por su acento impecable. Una asignatura pendiente del Príncipe sería adquirir una mayor conocimiento de la lengua catalana.
La fundación que nace debería ser un verdadero laboratorio de ideas para acompañar a los Príncipes en el tiempo de espera. Y para esclarecer futuros imperfectos.
Bé per l’accent de la germana Telma i per la publicitat dde la corona tan convincent i ben argumentada! Sí és el que jo dic, que des que Joan I es va dedicar a la caça, a la música i a l’astrologia en aquest país res no va com hauria d’anar (i no esmento el pare Vicent per no posar més llenya al foc i perquè amb els poders d’origen sobrenatural s’ha d’anar molt en compte.) Ai, si Jaume I aixequés el cap... li tallarien... o el farien vicepresident segon de la Fundació, que aquí, tal com va el país, tot s’aprofita, fins i tot els fantasmes.
(Les minúscules deixades anar aquí i allà són meves)
P.S. Veig que el vincle que tinc a "Blocs de Lletres" a la dreta d'aquesta pàgina no em funciona. Entro a Salms on Josep ens explica el desatre dels terrorisme gratuït.
3 comentaris:
L'entrada, post o com li vulguis dir sobre l'astronomia, m'ha aclaparat massa, potser mon germà, bon aficionat al tema tindria quelcom a dir, no ho sé.
Ara bé..., parlant d'economia i de casa reial, se m'acut una gran manera d'estalviar-li a l'estat (o sigui, a nosaltres) una bona picossada i sense fer cap fundació ni res d'això. El que passa és que segurament a la casa reial i a la Mariàngels Alcázar i a en Màrius Carol, no els acabaria de fer el pes, i és que entrar en les llistes de l'atur és "durillo". :)
Que vas amb presses, Trini, que l'astronomia és només l'excusa, que el que importa és la vida :-)
La idea pot ser bona, però definitivament, deixaria massa gent a l'atur i, total, no ve d'uns euros.
Les coses serien més simples si sabéssim dir si som republicans o monàrquics. Algun es diu republicà i després besa mans, peus o culs d'infantes. Els d'ERC ja no sabem què són. El Benach es fa un cotxe majestuós, en Carod tan sols vol mantenir-se i l'altre (en Puigcercós) pretén assolir més poder. No ens els podem creure. La república és en estat espiritual, una creença, una postura ideològica però ètica i filosòfica. Sense estratègies de partit.
O creus en un estat republicà i democràtic o jugues a una estratègia amoral. En el fons: o democràcia o monarquia. Punt final.
Publica un comentari a l'entrada