Hi ha dies negres, dies en què més valdria quedar-se quiet, no fer absolutament res –no parlaré del llit perquè fa el cap gros-, ni tan sols moure els ulls buscant alguna cosa; dies que no haurien de tenir ni un segon. No, no aquest no ha sigut un dia d’aquests, encara que potser ho serà demà, perquè els dies negres són inesperats, traïdors, no avisen, o no fas cas dels avisos.
Hi ha dies que el que escrius és d’un negrós intens, perquè res no t’agrada, perquè el que dius ho trobes insubstancial –i el d’ahir, i el d’abans d’ahir-, perquè, en rellegir-te, t’avergonyeixes de els teves paraules i les eliminaries sense contemplacions, com un acte d’alliberament que et deslliurés del pretès alliberament que l’acte d’escriure et proporcionava... No, aquest no és, de moment, un d’aquests dies, tot i que si em rellegeixo penso que potser sí, que no estaria malament escriure negre sobre negre, escriure simplement per deixar anar els dits sobre les tecles a manera de relaxació, de simple exercici digital, i prou.
En les arts plàstiques de tant en tant hi ha algun pintor que, per la raó que sigui, pinta una tela completament negra –o d’un altre color-, encara que poques vegades es resisteix a deixar alguna minúscula, tímida o superba, nota de color diferent, com si la total uniformitat cromàtica li fes mal; també sol deixar la firma en un color diferent, perquè sovint la firma ho és tot. I el bo el cas és que sempre hi ha algú que compra la seva obra. En literatura això no s’ha fet mai, crec,, no vull dir ja deixar la pàgina en negre (en blanc sí que l’he vista molt sovint), sinó escriuré negre sobre negre; i si s’ha fet, no sé que cap editor hagi publicat l’obra, perquè dubto que tingués gaire sortida, a diferència de la pintura. Ben pensat, no estaria malament que alguns escriptors publiquessin negre sobre negre, sobretot els que fan aquella literatura horripilant que no se sap per què ni com sempre hi ha algú disposat a voler fer-nos llegir i algú disposat a llegir. Per altra banda, potser sense abusar, no estaria malament alguna obra així: qui sap l’expectació que provocaria, l’enrenou en els mitjans, el desig de saber si amagat en el negre hi ha una obra d’art o la més lamentable mediocritat: centenars de lectors intentant destriar el negre de les lletres sobre el negre del fons, perquè el que importa és descobrir misteris i confirmar espectatives. Fet i fet, però, dubto que algú vulgui ser el primer a fer l’experiment. Fer l’experiment en format digital, evidentment, no té cap gràcia, hi ha mitjans tècnics i ràpids de saber el contingut.
En fi, ja em perdonareu el meu experiment d’avui, que potser més valdria no haver escrit o haver-lo deixat definitivament sobre el negre.
Per compensar-vos, si això és possible, us deixo un poema negre, que sempre pot anar bé, o no.
Poète noir
Poète noir, un sein de pucelle te hante,
Poète aigri,
La vie bout et la ville brûle
Et le ciel se résorbe en pluie;
Ta plume gratte au cour de la vie.
Forêt, forêt, des yeux fourmillent
Sur les pignons multipliés;
Cheveux d'orage, les poètes
Enfourchent des chevaux, des chiens.
Les yeux ragent, les langues tournent
Le ciel afflue dans les narines
Comme un lait nourricier et bleu,
Je suis suspendu à vos bouches
Femmes, cours de vinaigre durs.
Antonin Artaud
I deixo la pantalla en negre.
DESGLOBALITZACIÓ, PROS I CONTRES
Fa 2 hores
12 comentaris:
ets un provocador, Pere... o al menys a mi em provoques...
aquest matí -per raons que no venen al cas- havia decidit fer una setmana de dejuni i abstinència d'abocar sentiments, sensacions, idees, comentaris, resposta a comentaris... era una decisió ferma... que sí, que n'estava igual de convençut com quan vaig dir...
deixem-ho...
hi ha dies negres, blaus, vermells, verds i transparents també... alguns de grocs i taronjats...
per sort, penso, podem tenir contrastos durant el dia, durant la setmana, el mes, el trimestre, l'any...
t'imagines una vida només negre? o només blanca? ... potser qui té una vida així, ha d'anar signant-ho tot, per trobar en la seva pròpia grafia una nota de contrast...
estic espès, noi... bona nit
Estàs performàncic, ep.
Pere, què ha passat? després et truco... agafaràs el telèfon?
com diu el gatot, jo també que crec que hi ha dies de tots els colors. trobo que ´s una manera molt bonica de dir-ho i de pensar-ho.
i aquests dies tant negres i foscos suposo que serveixen per fer-nos buscar i permetre'ns trobar noves maneres de pintar dies de colors ben vius!
i aquest truc que has fet a la pantalla, m'ha fet una mica el amteix efecte: he hagut de pensar i buscar com carai podria llegir el post!
bona pensada! molt original! i ara espero altres colors a més del negre :-)
Bona aquesta! per un moment m'he pensat que no funcionaven els enllaços :) No és mal color el negre, la síntesi de tots els colors, el color de la nit acollidora ...
Quin susto m'has donat! (perdò, espant, és que sembla que susto colpeix més) Per un moment m'he pensat que havies esborrat tots els post i que ho deixaves. Quin espant, ja dic. Per cer, no t'ho vaig dir i em va agradar molt el post d'emprovar! Ànims home, no tot deu ser tant negre!
Una abraçada
Ahir tenia un dia d'aquest color. Però avui ha tornat la llum. No podries il·luminar-nos una mica?
que no veo naaaaaaaa!!!! ;)
la bitxo de l'univers
has desestructurat el blanc, i cony Pere! llegir així es dificil. Ara com a experiment és curios. Com sempre vinc d'Arbeca fins la tercera entrada no hi he caigut.
apasiau
Ets TREMENDO !!!
aquest matí no he tingut temps de pensar què coi estaves fent! m'has donat un bon "susto"!
en fi, m'alegro que només hagi estt un exercici d'estil!
petonets ( ben blancs!)
Ei, gatot, m'alegra haver-te provocat perquè deixessis els teus colors aquí. La vida d'un color? No se m'ha acudit mai, això: em tocaria signar-ho tot, quina feinada :-)
bona nit.
Només una perfomance, Júlia, per canviar de color :-)
Ai, Montse, que no saps que el meu mòbil va com va. Avui s'ha quedat a casa, al costat de l'ordinador, això sí, ben connectat.
Que no sigui dir, passem al blanc.
Els petons, de tots els colors.
Que sí, kika, que veure i viure la vida d'un color és inconcebible. Els moments... potser sí, però sempre cercant un altre color fins i tot quan en tens algun de preferit.
La nit acollidora, silenciosa, on tot és possible, Clidice. A l'espera d'un dia prosaic on, per què no, també tot és possible, però menys.
Com podria deixar la vida en negre, Clarissa. En tot cas és la vida que m'hi pot deixar ;-)
Una abraçada.
Benvingut a casa meva, Saül. T'he llegit, t'entenc. Endavant! Ens anirem veient sense negres.
Bitxo de l'univers, tu millor que ningú saps que de sobte hi ha forats negres. En volia deixar constància, només per provar.
Ja veus -ai, no Francesc, que era negre- un simple joc de colors i sembla que el món, aquest petit món, s'acaba.
siau.
Ens hem de distreure, no, Jaka? :-)
Publica un comentari a l'entrada