19.5.09

una nota llarga i dues de curtes

A la tertúlia extraordinària del divendres de comiat de la Montse, no sé si perquè la Mar ens parla d’una còpia lletra per lletra dels seus textos que va trobar en un bloc com si fos de la propietària del bloc o perquè surt a la conversa amb la Júlia, els parlo d’un programa gratuït (n’hi ha també de pagament) que es diu approbo (avui en parlava Màrius Serra a “LV”), de SYMMETRIC, que localitza qualsevol plagi. Sembla ser que la idea va sortir del director de companyia que va voler fer feliç la seva dona, una professora, que es queixava de la quantitat d’alumnes que copiaven textos aliens i els presentaven com a propis i de la dificultat, sovint, de localitzar els textos originals. A mi, tothom ho sap, no em disgusta que la gent es copiï –no ho fem tots excepte els que no llegeixen res?- sempre que el resultat sigui reeixit i els originals citats si la feina que s’ha fet ho requereix. Una altra cosa són els plagis literaris descarats. Evidentment el programa només actua sobre els textos digitalitzats que es poden trobar a Internet.

Avui he volgut provar l’aplicació. El primer que he fet es registrar-me com a usuari i a continuació he buscat una pàgina del Word (em sembla que no admet els arxius de Wordperfect que també faig servir) del meu ordinador i demanar una anàlisi. Efectivament, el programa ha descobert que eren textos de saragatona. Després he provat amb aquest text, espero que no hi vegeu segones intencions:

Fembra és animal imperfet, de passions diverses desplasents e abominables passionat, no amant altra cosa sinó son propi cors e delit; e si los hbmens la miraven així com deurien, pus haguessen fet ço que a generació humana pertany, així li fugirien com a la mort. No és animal en lo món menys net que fembra...

Cap resultat. Tot i que el text es troba a Internet. I per suposat, no crec que el programa sigui capaç de localitzar les còpies si provenen d’una altra llengua, cosa prou freqüent. No esperava, per exemple, que em digues: “ei, tu, això és del Corbaccio, de Boccaccio, i tens el llibre digitalitzat en italià”:

La femina è animale imperfetto, passionato da mille passioni spiacevoli e abbominevoli pure a ricordarsene, non che a ragionarne: il che se gli uomini riguardassono come dovessono, non altrimenti andrebbono a loro, né con altro diletto o appetito, che all'altre naturali e inevitabili opportunità vadano; i luoghi delle quali, posto giù il superfluo peso, come con istudioso passo fuggono, così il loro fuggirebbono, quello avendo fatto per che la deficiente umana prole si ristora; sì come ancora tutti gli altri animali, in ciò molto più che gli uomini savi, fanno. Niuno altro animale è meno netto di lei...

És possible que no hagi entès prou bé el programa –penseu que m’acabo d’estrenar- i necessiti fer més provatures. Mentrestant, quin gran adaptador Bernat Metge! I Boccacció, ho va adaptar també?

El diumenge, mentre anava a un funeral –em sap tant greu per l’E.-, escoltava fragments d’Albéniz. A la nit vaig voler pujar-ne algun al bloc per recordar la seva mort (18 de maig de 1909, cent anys justos). A YouTube vaig trobar sobretot adaptacions per a guitarra i poques mostres de piano que, per diverses raons, no em van acabar de fer el pes. Després vaig entrar aquí i em vaig perdre gairebé definitivament. Potser per celebrar el seu naixement (29 de maig de 1860) pujaré alguna cosa. Us heu fixat que hi ha moltes més possibilitats de morir les setmanes anteriors a la data de naixement que les setmanes després?

Encara abans d’anar a dormir vaig saber la mort de Benedetti a través del poema que havia deixat en Quim al seu blog. Penso que potser em podria llegir La tregua.

4 comentaris:

Trini González Francisco ha dit...

Una bona proposta, la de llegir La Tregua, Pere.
Jo el vaig llegir ja fa una bona pila d'anys i potser me l'hauria de tornar a mirar des de les segones, terceres i diferents perspectives que ens donen les diferents edats i estadis en el temps. Els ulls miren d'altra manera i el cervell també processa potser amb més rigor, o té una criba més fina.
Vaig escoltar per TV el referit que feien sobre Approbo i tinc curiositat per saber, però d'altra banda també em fa una mica de cosa poder descobrir quelcom desagradable. Ja em va passar un cop amb la còpia d'una publicació andorrana que va repartir l'ajuntament i on hi havia un article sobre la Cala. Mentre el llegia m'anava dient: -carai..., això em sona...- i vaig anar a la meva web de pet. Uitant que em sonava..., com que ho vaig escriure jo feia uns quants anys... Em vaig rebotar, vaig escriure a aquell diari, però ni tant sols es van molestar en respondre un mot.
Vaig acabar passant del tema i vaig creure que potser era pitjor per ells, si no hi havia més imaginació per a completar la seva publicació, que anar recollint texts d'internet. En fi...
Tot fos com això, no?

Montse ha dit...

Jo ja fa temps que ho penso, que això d'escriure a internet té els seus riscos... gent que no sap escriure (jo no en sé, que consti, però vull dir menys que jo) i que li agradi el que he escrit i s'ho faci seu definitivament... em sabria greu. És més: vaig conèixer una persona que es diu escriptor - quan feia servir el mIRC. Li vaig envir uns textos meus del Camí de Santiago perquè em va dir que li faria il·lusió fer-lo i al cap de dos anys vaig descobrir un escrit del citat "escriptor" calcat d'un dels meus textos. Ho vaig fer saber a qui li havia publicat, però no en vaig treure l'entrellat. Em sembla que ja passo, de veritat. Al cap i a la fi, escric perquè vull, perquè m'agrada i perque hi sou vosaltres, així que...

apa, que m'embalo!

petonet!

gatot ha dit...

no veure segones intencions a la tria del text? :)
m'ha vingut al cap una frase que em va dir la primera nòvia "en sèriu" que vaig tenir... anava per advocada... "excusatio non petita, accusatio manifesta"...
:)
no sé prequè em va quedar gravada...
divertimento, xeic... divertimento...
petons i llepades rialleres!

miquel ha dit...

Ja veus, jo encara l'he de llegir, Trini: potser ara és el meu moment.
Bé, l'approbo no em sembla gaire cosa i tampoc no veig que a mi em pugui fer cap servei, tot i que com en tantes coses inútils, ja en sóc subscriptor.
Sobre les còpies d'internet és inevitable i personalment no hi tinc res en contra si l'autor no ha deixat dit que no les permet. El que sí que trobo és que és d'elemental cortesia citar l'autor, sobretot quan són còpies textuals i llargues. El món, però, és així, un retalla i enganxa i continuar amb el següent retall.

Dic el que dius tu i suposo que sentiria el que tu dius, Montse-Arare. De tota manera, i fins al moment, sempre que han fet servir algun text meu -no del bloc- m'han demanat permís.
(ei, i tu escrius molt bé :-)

Que no, gatot, que no hi ha segones intencions, que el que pasa és que és el text de Metge que he trobat que "aprofita" més el de Boccaccio. Ara, això sí, tot plegat és un divertimento de primera categoria... la part dels homes, en canvi...