Que curiós, gairebé mai recordo la pel·lícula fins que en algun febrer algú es disfressa amb roba blanca, branda un bastó i es beu un got de llet. Només l’he vista un cop –potser dos?- i en tinc un record neguitós que no sabria explicar prou bé. Avui, en buscar un fragment a YouTube, m’ha tornat sorprendre la música, i el doblatge que segurament ara seria força diferent. Estic segur que en algun moment tornaré a veure-la.
M’ha estat impossible pujar al bloc l’escena que volia, tot i que el puc mirar a YouTube i quan n’he volgut fer una còpia personalitzada, Warner Bros Entertainment m’ha tornat a descobrir. En fi, que em sembla que l´únic que he pogut fer serà suficient per fer memòria.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
11 comentaris:
No he volgut mai mirar la pel·lícula doncs quan vaig llegir el llibre, de tant en tant havia de tancar-lo per suportar-ne la violència. Ara, arran d'aquest post teu n'he mirat una escena, la que correspon a la fotografia inicial i crec que encara no en seria capaç. Cosa que em sap greu, perquè sé que em perdo una bona peli...
La vaig veure dues vegades seguides, això abans al cine es podia fer, i no l'he tornat a veure més, tinc por coma em va passar amb Farenheit 451º de Truffaut que hagi envellit malament. Em miraré ara l'escena al Youtube.
apasiau.
A mi em va neguitejar molt i molt, però la vaig trobar una gran pel·lícula i encara l'hi trobo. però és cert que ha envellit, i molt.
La banda sonora és una meravella.
I jo m'he fet gran i encara em neguitejaria més, veure-la ara!
Saragatona films! aquesta no la sabia.
jola vaig veure, però no la recordo gens ... potser hauria de fer un altre intent, però pel que diuen, potser no cal.
avui me'n vaig a dormir aviat, que m'he aixecat a dos quarts de set i això no pot ser! :-)
Jo no la tornaria a veure per res del món, encara que diguin que es molt bona.
:(
Em passa com a la Violette, amb aquesta i amb d'altres pelis, així que li reconec el mèrit a distància.
vaig veure una part de la pel·lícula, l'altra part la vaig dedicar a contemplar l'esquena del meu company. Tanta violència em va anguniejar cosa mala i jo sóc del tot covarda :(
Te la perds, Violette, però t'entenc perfectament. Visualment, estèticament és espectacular. El contingut ja el coneixess.
Jo, Francesc, que fa molt temps que no l'he vista, intueixo que en el seu conjunt no ha envellit i que en canvi ens faria veure que nosaltres si que ho hem fet. Una bona peli per passar i comentar entre els vells (bells) blocaires, si aquestes coses fossin possibles.
Ei, Francesc, encara no coneixies la meva productora de vídeos!?
És una gran peli, Arare, i no estic tan segur que hagi envellit, potser més aviat aspectes d'estil, però el fons crec que continua sent d'ara mateix (parlo una mica de memòria)
I sí, una banda sonora fenomenal.
I també sí, em fa por reveure-la.
El que li deia a en Francesc, kika, i que no serà: estaria bé veure-la nosalters en la nostra companyia i parlar-ne una mica.
Ei, que jo només em llevo un quart més tard durant la setmana (ja comença a clarejar)i això no hauria de ser :-)
M'hi jugo el que vulguis que la tornaries a veure, Jaka, ni que fos amb els ulls tancats :-)
I a mi també em passa, Júlia, però...
La majoria som covards, Clidice, però continua sent una peli bella i efectiva, em sembla.
És molt bona; la estic passant al col·le i els alumnes fan cara de....
La banda sonora? no està mal, però n'hi ha de millors. Però no està mal, ho dic.
Ostres, príncep, a mi se m'ha ocorregut passar-la, però no acabo de veure com justificar-ho.
Quant a la banda sonora, parlo una mica -molt- de memòria, com de la resta de la peli; però, per exemple en el cas de l'escena de més amunt, em sembla genial com explicita que la música li dóna la idea; és a dir, com la música no és només un element escenogràfic , ornamental.
Publica un comentari a l'entrada