espai gratuït de propaganda electoral

Jo vaig veure una part del debat dels candidats a TV3. Jo, potser, veure una part del debat del president sortint i del president entrant a TV3. Jo llegeixo a la premsa material de periodistes especialitzats i especialment habilitats per a la campanya electoral. Per què? Resposta difícil que no resoldré abans del diumenge.

M’he proposat votar, però quin serà el meu vot? I si passés dels mitjans de comunicació, que no fan més que mostrar-nos, campanya rere campanya el que ja sabem, tot afegint nimietats que serveixen de res a l’hora de decidir un vot que la majoria dels ciutadans ja té decidit aquesta setmana? Quina mena de periodistes són aquests que no ens informen de les novetats, de les opcions que encara no tenen representació parlamentària? Ah, els periodistes imaginatius, aguts, rigorosos i frívols que fan filigranes amb la llengua, però que tenen una temàtica cent vegades repetida...

Qui s’ocupa de parlar dels partits o de els agrupacions petites? Que no trauran cap diputat? I què? S’han de discriminar per aquesta raó? O per raó de seguidors, ideologia, de mitjans econòmics, de temps, d’un hipotètic vot inútil...?

Per què no puc votar una de les més de trenta candidatures que es presenten al país? Si, fet i fet, ja sé qui governarà i les possibles combinacions. Cal, per altra banda, que afegeixi el meu vot a una veu sense possibilitat de decisió?

Em miro alternatives. El Partit Gai, Lèsbic, Bisexual, Transsexual i Heteretosexual (jo em sento identificat amb un dels col·lectius de la coalició), m’ofereix en el seu programa aspectes gens menyspreables, en destaco dos, gairebé a l’atzar:

Pujar un 2500% d’inversió en I+D en investigació científica sanitària i creació d’empreses conjuntes amb capital privat que siguin rentables, per auto finançar la pròpia Generalitat, tot gestionat i amb majoria de la Generalitat, però amb gestió privada.


Reduir a tres els cotxes oficials de la Generalitat. El del President el Vicepresident i el President del Parlament. La resta de Consellers o portaveus de Grups Politics que vagin si volem directament amb cotxes dels mossos d’esquadra ja que, si tenen que anar escoltats doncs ja estant escoltats i si no, que agafi’m el transport públic que els hi donarem gratuït.


El lema del vídeo també em sembla encertat: “Si t’han de donar pel cul, com a minín que siguem professionals”. Però hi ha dos aspectes que em preocupen. El primer, per qüestions professionals, és el de la llengua que fan servir, em refereixo a la llengua del vídeo i del programa, que caldria que fos més acurada; l’altra raó, és que més professionals experts en donar pel cul que els dels partits parlamentaris dubto que siguin fàcils de trobar.




Busco un altre partit: Pagesos per la Dignitat Rural Catalana (a Vilaweb diuen que es presenten només per Lleida, però en realitat es presenten només per Girona). No sóc pagès, però m’agrada el camp, trobo que el seu col·lectiu és un dels més importants i, al mateix temps, més perjudicats del país, i encara que es presentin només per Girona sempre puc fer un empadronament llampec. El seu vídeo, a més, amb aquesta musiqueta de fons, la barretina, la tramuntana, el paisatge (un pèl borrosos, això sí; però queden les coses clares) que es contempla des del santuari (ostres, recordo com es diu el santuari, ajudeu-me)... és original i incitador.



Només em fa enrere aquesta insistència amb els porcs. Si parlessin més de la vinya , les oliveres, les pomeres... Però dels porcs, potser perquè porto massa anys a la ciutat, només n’aprecio l’olor dels pernils. Això sí, mentre m’ho penso m’he fet admirador del seu bloc.


M’he mirat també Els Pirates, de programa clar i sintètic.




I tinc clissades algunes altres possibilitats que ara no especificaré per raó d’espai i temps. Si algú vol continuar pel seu compte, aquí trobarà totes les opcions amb els enllaços corresponents. Jo continuaré buscant i reflexionant, però votaré, segur. I ho faré a consciència, encara que el govern de Catalunya no depengui de mi.