Ahir, mentre rellegia Mil cretins per qüestions de feina, em va venir sobtadament un pensament, una mena d’il·luminació de procedència no identificada. Aproximadament em deia que en els darrers anys –la il·luminació era més aviat inconcreta en l’aspecte numèric- havia llegit poquíssimes narracions, poemes o novel·les d’escriptors en llengua catalana de menys de cinquanta anys (el quaranta també ballava boirós) en el moment present.
Com que tot va passar en un instant, i la temporalitat dels instants és, com se sap, brevíssima, la informació no incloïa cap llistat exhaustiu de noms, a penes una intuïció de cares i de títols, i tampoc no especificava les causes d’aquesta casualitat o voluntat lectora. Tot plegat, una visió insignificant i sense cap profit.
Si jo fos una persona poc mandrosa, em posaria a repassar les meves lectures per confirmar o negar les dades –excessivament generals, repeteixo- i, en cas que fossin certes, potser trobaria una explicació a la limitació de la meva tasca lectora. Per altra banda, no estic segur que m’agradessin les conclusions ni sé si hi estaria d’acord.
PERFECT DAYS I ELS HIKIKOMORI
Fa 10 hores
4 comentaris:
es alló que en diriem un flash back de la situació. Cal dir que també n'hi ha de joves que a empentes i rodolons intenten obrir-se pas, més ja saps que aquest es un país de Patums empoltronades.
absolutament d'acord amb Puigcarbó.
És possible que sigui que es va nomès al valor segur, que es tingui la mínima feina de promoció, i suposo que per aixó els nous el tenen més difícil, com pasa en tots els sectors.
En el meu cas, Francesc i Montse, crec que hi té a veure força la comoditat en què s'uneixen la relectura i les novetats dels ja coneguts. Segurament també alters factors que no goso fer explícits.
De joves, també se'n publiquen força. De fet, no tindria temps de llegir-los tots ni amb dedicació exclusiva.
Cert, Ferran, l'element promoció sol ser important a l'hora de les tries. I una mena d'intuïció personal que no sempre funciona.
Publica un comentari a l'entrada