29.3.11

privadesa informàtica

Deia l'altre dia, amb motiu de la reaparició del vídeo del professor Moreno Cabrera, que tot allò que es fa públic a Internet té la tendència a romandre públic malgrat la voluntat de fer-ho desaparèixer. Potser ho ha copiat algú mentre s'exposava, potser encara es troba en les còpies en memòria que ens subministra Google, potser hi ha algun programa que recull el que podríem anomenar les papereres de reciclatge de la xarxa... I moltes altres possibilitats que ignoro. Que el que l'autor ha penjat com a públic i després ha eliminat no torni a aparèixer, ja sigui citant el nom del creador o fent-ho passat per propi, depèn de la voluntat del personal que navega per aquest món virtual o dels tribunals. Evidentment, no em refereixo només a material que té un copyright com el que hi ha en alguns blocs -sempre d'utilitat dubtosa a Internet, fora de la xarxa, no tant-, sinó també d'aquells escrits, dibuixos, fotografies, etc., que tot i pensar-se inicialment de domini públic, posteriorment l'autor, que se sentia tan satisfet quan es copiava o se citava la seva feina ha preferit, per la raó que sigui, que no circulés: per exemple, uns textos on denigrava la o el que després ha sigut la seva esposa o espòs, o la seua o el seu cap... A més de tot això, hi ha la possibilitat que l'internauta hagi deixat el seu nom, adreça, número de telèfon, etc. en una sèrie de llocs i que posteriorment tota aquesta informació hagi anat circulant des de Rasquera a Osaka passant per Mafikeng ifent escala a Tel Aviv, i ja ni se sap quanta gent té o pot accedir a aquestes dades.

Hem de pensar que el que he dit més amunt ho té ben assumit tothom i que a alguns els disgusta més o menys i a altres no els suposa cap problema. El que pot ser no es té tan assumit és la vulnerabilitat del material guardat en el disc dur de l'ordinador, que segurament és assequible per alguns experts que, com ens han mostrat en algunes pel·lícules, són capaços d'aconseguir contrasenyes i de burlar els antivirus i els tallafocs que semblen més segurs. Suposo que a la majoria de nosaltres no ens importaria gaire que ens examinessin el que tenim, total...

El que potser no se sap és que fins i tot els inexperts podem accedir a material privat sense que en tinguem la voluntat, com m'ha passat avui a mi. Resulta que, com d'altres, tinc un comptador de visites al bloc que miro de tant en tant i que em dóna informació variada: total de visites, d'on vénen, quin sistema operatiu fan servir, la resolució de la seva pantalla... A vegades, si desconec l'origen, clico sobre l'enllaç que es mostra i se m'obre la pàgina des d'on s'ha accedit al bloc. En el cas d'avui, la pàgina m'ha portat a un mail o alguna cosa semblant , tot i que se suposa que els correus són privats, o així m'ho sembla, on hi havia, més o menys: http://provisionals.blogspot.com/. I al clicar l'interessat ha deixat el rastre suficient per a la localització automàtica. El contingut del correu no té cap importància, però segurament als qui fan servir aquest proveïdor no els deu fer gaire gràcia que allò que escriuen pugui ser llegit per tercers. Dic que no els fa gaire gràcia perquè deuen ser conscients de la seva precària seguretat ja que al final es diu:

Aquest missatge s'adreça exclusivament a qui va destinat i pot contenir informació privilegiada o confidencial i dades de caràcter personal, la difusió de les quals és regulada per la Llei orgànica de protecció de dades i la Llei de serveis de la societat de la informació. Si no sou la persona destinatària indicada (o la responsable de lliurar-lo a qui va destinat), no heu de copiar aquest missatge ni lliurar-lo a tercers per cap concepte. Si heu rebut aquest missatge per error o l'heu aconseguit per altres mitjans, us demanem que ens ho comuniqueu immediatament per aquesta mateixa via i l'elimineu irreversiblement.

 
Com que no sóc la persona destinatària, tot i que s'esmenta casa meua, ja he eliminat el missatge, que no oblidat, i ho comunico públicament, és a dir, per una altra via, encara que amb poca immediatesa. Deixo constància que la informació no era gaire privilegiada, però si privada, és clar. Abans de deixar tancat el post, suggereixo que els usuaris d'aquest mitjà de comunicació busquin un sistema més segur, o no, que tampoc té gaire importància res que no sigui la vida o la mort, mentre no hi hagin diners pel mig.

6 comentaris:

iruna ha dit...

a l'anotació del final no diu que li reenvies lo missatge a la persona destinatària o a qui ho va escriure. en canvi, sí que "els ho comuniqueu immediatament per aquesta mateixa via i l'elimineu irreversiblement". de manera que al final, com queden les persones afectades? i qui és a qui ho has d'enviar? "ells" sí que poden conèixer estos continguts suposadament privats?

no ho entenc gaire, però...

també quan a la bústia de casa t'arriba una carta que no és per a tu, has de tornar-la a correus, però sovint queden perdudes i vés a saber si algú pot obrir-les i llegir-les.

ho dic perquè la relativitat de la "privadesa informàtica" també pot afectar a les altres. fins i tot allò que compartim "privadament", de boca a orella, o pell a pell, pot dixar de ser "privat".

si t'arriba algun correu meu que no és per a tu, m'avisaràs? si passa al revés, t'avisaré, vale? :)

una abraçada, pere

Francesc Puigcarbó ha dit...

si ho recordes a mi em va passar fa un temps, varen agafar el meu correu i enviaven propaganda a tots els que tenia a la llista, de Viagra des de Rùssia...amb amor, aixó si!

miquel ha dit...

Em sembla que no m'he explicat bé, iruna, encara que tens raó, en el meu cas jo no reebo un correu que no m'està destinat, sinó que entro en el correu d'uns altres. A veure, amb un exemple, imaginem que t'envio un mail i tu el reps i em repons i jo, aprofitant el mateix mail, on hi ha el que t'he escrit i el que tu m'has dit, et torno a escriure (ja tenim tres missatges en un mateix correu que ha anat i vingut i anat). Posteriorment, un tercer, per casualitat (posem que en Francesc), entra en la teva bústia de correu, on tu, en la safata d'entrada, quardes el correu i veu el que jo vaig escriure, el que em vas respondre i el que jo vaig dir després. Destruir o no, no té cap interés en aquest cas. M'he embolicat molt?

I tant, i tant, ja sabem que res del que surt de nosaltres té cap garantia de privacitat. Tenim tendència a compartir els "secrets".

No t'avisaré, l'enviaré al seu destinatari, però prefiriria que no m'arríbés equivocat :-)
Bona nit, iruneta.

Sí, sí Francesc, i com que venia de tu vaig aprofitar l'oferta :-)
El meu cas és una mica diferent, com intento explicar-li més amunt a l'iruna. Segons sembla, jo sóc l'intrús.

iruna ha dit...

ostres, pere... no ho havia entès bé. és com si el francesc estigués dins la bústia de casa meua o de la teua?? i a part de llegir el nostre correu, podria llegir també els altres? vas poder tu accedir a tot lo correu d'aquella persona??

encara que la bústia estigués buida i el francesc només pogués llegir "el nostre correu", bon caram... quina sensació tan estranya deu ser trobar-se dins la bústia d'algú altre... :S

potser per això les bústies físiques les fan tan petites :)

però, clar, a la informàtica, tant se val les mides.

així, tens raó. no són ben bé el mateix la privadesa informàtica i la física. però... quasi m'estimo més no tenir "privadesa" i continuar vivint exposada a estos perills (perquè, com dius, al cap i a la fi, per al que diem o escrivim, ja veus...), que algunes declaracions que he escoltat últimament a la ràdio, que volen "regular" la xarxa i com mos comuniquem les persones.

bona nit, pere

Clarissa ha dit...

Pere, no seria pas de "correo yahoo" aquest correu?

miquel ha dit...

Exacte, Iruna, però més que dins de la bústia, dins d'una carta concreta. La resta del material de la bústia és un misteri, només entres a la part en que t'esmenten.

Sí, aquest pensar que el que tu creus que controles no és ben bé així trasbalsa una mica. Quant a la privadesa, la virtual i l'altra, jo la valoro força i en compensació estic disposat a renunciar al coneixement que se'm podria oferir, tot i continuar pensant que total...

Bona nit, iruna.


No, no, Clarissa, tranquil·la, és un correu més selectiu, institucuional.