2.9.11

immortalitat

Avui, només un tast, curtet, sense comentaris, sense justificació, sense noms. Diria que perquè sí, però seria un neci perquè mai no hi sol haver una sola causa i encara menys cap motiu.

I encara que la llum, abans tan viva,
ja s'allunya per sempre dels meus ulls
i no puguin tornar-me aquelles hores
de resplendor a les herbes i de glòria en la flor,
no sentirem tristesa...

---------------------------------------

Una interpretació:

7 comentaris:

gatot ha dit...

qui pogués allunyar la tristesa...

però llavors, com donaríem valor a l'alegria?

ahir em vaig quedar amb ganes de flexionar, de paraula, el silenci mentider; potser serà en un futur, si n'hi ha, que hi faci la minsa reflexió.

Dius sense comentaris, però deixes la pista de les etiquetes... sort que és divendres ja i no dimarts sangonós...

Júlia ha dit...

No sé anglès però 'esplendor' i 'resplendor' no em semblen ben bé el mateix. Sempre pensaré més en Natalie Wood que no pas en el poeta original.

miquel ha dit...

La tristesa i l¡alegria sempree es toquen, no, gatot. Ara una, ara l'altra. A vegades fins i tot van juntes.
Ja veure, doncs, com ho portes, això del silenci mentider.
Només el nom de l'autor, gatot. El poema ara ja és meu.


No sabria què dir-te, Júlia, sobre la paraula, el meu anglès segur que és pitjor que el teu. Potser es agafada en el sentit de "clarity"... tot relacionant-la amn la llum del primer vers. Li hauríem de preguntar a Marià Manent i...
Jo no pensava en la peli, ni en mateix sentit, en pujar el poema, però després vaig mirar l'escena final :-) Va, la pujo ara.

Lluís Bosch ha dit...

No necessitem justificar gaire allò que escrivim, perquè en definitiva si busquessim justificacions he tindríem pelut, fins i tot per a viure.
Entre "esplendor" i "resplandor" també diria que no són del tot sinònims. En aquest cas, "resplandor" crec que li va molt bé.

gatot ha dit...

es toquen, pere, molt sovint...

portar-ho ho porto malament... es pot portar d'altra manera si de sempre has odiat la mentida?

però la processó va per dins; professó, diríem al veïnat... i segurament, també, a Gualta d'on era la mare.

Júlia ha dit...

Jo crec que al poema 'esplendor' té el sentit de magnificència, plenitud i no pas de lluminositat. Hi ha una altra escena en la qual Wood llegeix el poema a classe i es posa a plorar.

Júlia ha dit...

En tot cas molts de la meva generació vam saber de l'existència del poeta 'gràcies' a la peli.