Avui, només un tast, curtet, sense comentaris, sense justificació, sense noms. Diria que perquè sí, però seria un neci perquè mai no hi sol haver una sola causa i encara menys cap motiu.
I encara que la llum, abans tan viva,
ja s'allunya per sempre dels meus ulls
i no puguin tornar-me aquelles hores
de resplendor a les herbes i de glòria en la flor,
no sentirem tristesa...
---------------------------------------
Una interpretació:
ESTEM A PUNT D'UNA GUERRA A GRAN ESCALA
Fa 1 hora
7 comentaris:
qui pogués allunyar la tristesa...
però llavors, com donaríem valor a l'alegria?
ahir em vaig quedar amb ganes de flexionar, de paraula, el silenci mentider; potser serà en un futur, si n'hi ha, que hi faci la minsa reflexió.
Dius sense comentaris, però deixes la pista de les etiquetes... sort que és divendres ja i no dimarts sangonós...
No sé anglès però 'esplendor' i 'resplendor' no em semblen ben bé el mateix. Sempre pensaré més en Natalie Wood que no pas en el poeta original.
La tristesa i l¡alegria sempree es toquen, no, gatot. Ara una, ara l'altra. A vegades fins i tot van juntes.
Ja veure, doncs, com ho portes, això del silenci mentider.
Només el nom de l'autor, gatot. El poema ara ja és meu.
No sabria què dir-te, Júlia, sobre la paraula, el meu anglès segur que és pitjor que el teu. Potser es agafada en el sentit de "clarity"... tot relacionant-la amn la llum del primer vers. Li hauríem de preguntar a Marià Manent i...
Jo no pensava en la peli, ni en mateix sentit, en pujar el poema, però després vaig mirar l'escena final :-) Va, la pujo ara.
No necessitem justificar gaire allò que escrivim, perquè en definitiva si busquessim justificacions he tindríem pelut, fins i tot per a viure.
Entre "esplendor" i "resplandor" també diria que no són del tot sinònims. En aquest cas, "resplandor" crec que li va molt bé.
es toquen, pere, molt sovint...
portar-ho ho porto malament... es pot portar d'altra manera si de sempre has odiat la mentida?
però la processó va per dins; professó, diríem al veïnat... i segurament, també, a Gualta d'on era la mare.
Jo crec que al poema 'esplendor' té el sentit de magnificència, plenitud i no pas de lluminositat. Hi ha una altra escena en la qual Wood llegeix el poema a classe i es posa a plorar.
En tot cas molts de la meva generació vam saber de l'existència del poeta 'gràcies' a la peli.
Publica un comentari a l'entrada