Sobtadament he pensat un títol, després de tot l'assumpte del post anterior i les seqüeles vàries, esclar. Encabat he vist que no se m'acudia cap contingut enginyós per farcir el post, però penso que això no és motiu per no compartir el títol. Qui sap si algú hi pot treure suc?
4 comentaris:
l'equip de futbol de l'Aràn duu a la seva samarreta: 'orgullosos de ser aranesos' ves que no sia per aixó.
Un exemple més de la fragilitat de les pàtries i de les llengües i un producte de la política de l'època, hi havia el País Occità, tota una nació en el seu moment, amb la seva llengua o com en vulguem dir, però el van repartir, reeducar i reconvertir i ara no se sap ben bé què és, ni per dalt ni per baix.
Què és un país? Què és una nació? Què és una llengua? Podem parlar a casa com ens plagui fins i tot quan ve la tele?
Respecte a la samarreta que comenta en Francesc, o a qualsevol samarreta, estar orgullós de quelcom que depèn de l'atzar és una mostra més de les febleses humanes.
Vivim també immersos en la irracionalitat i l'atzar, cosa que no em sembla especialment malament si tenim en compte que la raó també ens enganya i ens demana comptes, però, sobretot, sovint ens avorreix.
I el temps que passa ho canvia tot i a vegades ho torna a presentar.
I és clar que podem fer el que ens plagui, si és que podem i volem.
Per als conceptes de llengua, país i nació, Júlia, ja ho saps, podem recórrer als diccionaris o altres llibres de consulta, i, després, si ens plau, dir-hi la nostra :-)
Publica un comentari a l'entrada