16.2.12

les llibreries, els llibreters (i llibreteres) i jo

La Clidice, en un comentari al post anterior, em parla de la sort que tenim els qui vivim a Barcelona de poder entrar a les llibreries i seguir una litúrgia com la que exposo, és a dir, la d'anar mirant lloms i portades, llegint solapes o contraportades, repassant índexs... La veritat és que la majoria de vegades que entro en una llibreria vaig a buscar un llibre concret i si no el veig al lloc on penso que pot trobar-se em planto davant de l'ordinador d'informació fins que apareix el meu o la meua informant, que a vegades necessita teclejar i d'altres em porta el llibre o em condueix al lloc on es troba; també pot ser, com m'ha passat avui en una llibreria de la Rambla de Catalunya, que malgrat la bona disposició de la noia i la cerca conjunta -no tenim gaires llibres de poesia nord-americana, m'ha dit- em quedi sense la poesia de Hart Crane que precisament avui -sóc un lector impacient i temperamental- em venia de gust de llegir. Com pot ser que no trobi Crane en una de les llibreries més grans de Catalunya?


Hi havia un temps en què passava més temps en les llibreries, però ara vaig per feina, tot i que no nego que en algun moment, de la mateixa manera que d'altres necessiten fer una pausa entrant a prendre un cafè en qualsevol bar, jo em passejo entre prestatges i taules de llibres fins que em sembla que puc continuar el meu camí, la meua activitat. Hi ha qui en els bars acaba establint una certa confiança amb els cambrers o amb l'amo; a mi rarament m'ha passat això en els bars, i tampoc en les llibreries, cosa que potser és conseqüència del meu caràcter, que tendeix a la misantropia, i a una certa lentitud en establir relacions de confiança. Per altra banda -i potser la meua memòria e´s deficient-, l'esperança de vida de les meus llibreries és més aviat escassa. Quantes en queden de les que freqüentava amb assiduïtat quan vaig arribar a Barcelona? De nom, potser alguna; de propietaris, no ho sé, però poques. De llibreters o dependents? Cap. On deu parar en Jofre de la llibreria “Públia”? I la Conxita de la llibreria “Ona”, que encara havia vist pel carrer alguna vegada? Si ni tan sols queden les llibreries!

Envejo els qui em parlen del seu llibreter de capçalera, jo, que quan començava a tenir una certa confiança amb algú, veia com desapareixia el llibreter o la llibreria. Ës veritat que potser una de les causes de la manca d'un llibreter propi ha estat la meua supèrbia: sempre he sabut quin llibre anava a comprar o em refiava de l'atzar d'una portada o d'un nom. Per altra banda, com podia demanar consell segons els meus gustos si les meues lectures són d'un eclecticisme total? Avui una mica d'història, demà clàssics llatins, l'endemà astronomia, després fotografia, encabat poesia anglesa, més endavant novel·la negra o de ciència-ficció, ara els arbustos de Catalunya... Havia de segrestar el llibreter o la llibretera fins que s'adonés de la meua il·lògica lògica lectora?

Les úniques llibreries i llibreters amb qui he establert una relació duradora han estat les llibreries i els llibreters de vell. En aquestes llibreries i amb aquest llibreters m'he passejat a poc a poc trobant el que buscava i comprant el que no buscava, demanant pistes i consells. Alguns d'aquests llibreters, al cap d'un temps de no veure'ls, m'ha dit que em guardaven tal o qual llibre o que tal altre amic comú els havia dit que quan em veiessin em passessin aquell exemplar de “La Nuri” de la Lola Anglada que feia temps que buscava.

Avui, en passar pel carrer de la Palla, he vist a la porta en Batlle junior. He pensat que ja tenia una edat. Crec que no té fills.

9 comentaris:

iruna ha dit...

a mi m'agrada entrar a les llibreries sense buscar res en concret, i anar mirant...

quan algun llibre em crida l'atenció, me sembla curiós pensar què ha passat, què m'ha atret. d'entrada, lo primer reclam és lo títol, o la imatge de la portada, o haver retrobat un autor que de cop i volta em diu que continua existint, encara que potser ja estigue mort, o jo ni me'n recordés.

abans tenia més resistència a les llibreries, vull dir que hi anava més i m'hi passava més temps, sobre tot quan vivia a barcelona.

ara, quan hi vaig, moltes vegades on acabo aturant-me més temps és a la secció de contes o llibres "per a xiquets", o a la de temes de llengua. me passa una mica que tant llibre "adult" me col·lapsa. en canvi, los dibuixos i la presentació dels llibres més espaiada me resulta més atraient.

l'últim llibre que em va cridar l'atenció va ser un que tenia una enorme mossegada, com si algú s'hagués menjat una quarta part del llibre pel cantó de dalt a l'esquerra, i quan l'obries, la senyal de la mossegada es convertia en una cosa diferent.

al cap d'uns dies, vaig tornar a la mateixa llibreria i ja no hi era. potser algú se'l va acabar de menjar, o se'l va emportar per a assaborir-lo en la intimitat.

l'has vist alguna vegada?

bona nit, pere, miquel.

Júlia ha dit...

Les llibreries actuals pateixen el mateix mal que tot el comerç, es mouen entre l'excés i la desaparició. Cada vegada em refio més d'internet o les biblioteques i fins i tot molts llibres 'de vell' els he comprat darrerament per la xarxa.

Ja no ho trobes 'tot',com passava abans a ONA amb els llibres en català, potser perquè hi ha tant de tot que això no és possible. La Setmana del Llibre en Català tampoc no és el que era i, com expliques, les llibreries antigues de referència són testimonials si és que en queda alguna. Les llibreries de vell es mantenen també en part gràcies als serveis per internet però al menys van obrint. De moment.

I els llibreters són avui mals consellers, com ens passa a tots no poden saber tot el que surt i el que hi ha, les seves recomanacions, com les dels suposats experts, són molt esbiaixades. Refiar-se de l'aspecte d'un llibre, en un temps en el qual el que cal és vendre, també és quelcom molt enganyós, hi ha cobertes magnífiques amb títols amb grapa i un contingut absolutament deficitari.

Per no parlar dels 'suplements' literaris que molts ja no són ni literaris.

O sigui, que ens movem en la foscor, sobretot pel que fa a la producció 'moderna'.

Júlia ha dit...

...ep, la foscor també té la seva gràcia.

Puigmalet ha dit...

Els llibreters de vell són una raça a part. Alguns són erudits en el producte que venen, i això s'agraeix i es gaudeix sobre manera. Entre els altres llibreters, és més complicat trobar erudits, enmig d'un món tan canviant i provisional.

Jordi Policarp - Els llibres del celler ha dit...

Teniu raó.
A Girona costa molt que si t'interesses per un llibre concret que no és novetat, el llibreter faci els possible o es responsabilitzi per trobar-te'l, costi el que costi.
Com a molt miren si a l'editorial o distribuïdora està catalogat, o no, i poca cosa més.

Potser que la vocació del llibreter s'estigui perdent i sigui substituïda per venedors que no els hi agradi aquest món?

Núria Pujolàs ha dit...

A mi m'encanta entrar a la llibreria Documenta i deixar-me assessorar per en Josep, el llibreter. I ara fa poc també he descobert una llibretera, la Fe, interessant a la llibreria l'Espolsada (de les Franqueses)que queda més a prop de casa. Gràcies, Miquel!

miquel ha dit...

Jo havia fet el mateix que tu, iruna: anar mirant llibre per llibre i deixar-me seduir per títols, il·lustacions, contraportades, intuïcions diverses; ara ho faig menys, però encara cauen algunes vegades llibres que em proporciona l'estat d'ànim i l'atzar. després, en la lectura, va com va: maalment, bé, molt bé...
Uf, en les seccions del menuts, ara que els tinc més o menys grans, m'aturo poc, però reconec que a vegades era una delícia i, fins i tot, una temptació personal.
T'has quedat sense saber quin era el llibre de la mossegada que algú es devia menjar abans que tu? Te'l busco?
Iruna, fins demà :-)


Temps obscurs, Júlia, sí. Malgrat que com dius, la foscor també té la seua gràcia.
Jo no freqüento biblioteques fa temps, excepte -fa menys- per quedar amb algun algun alumne (treballs de recerca , sobretot) o connectar-me a internt. En canvi sí que busco, trobo i compro, llibres antics a través d'internet, alguns dels quals, suposo que més pensats per a col·leccionistes, tenen preus prohibitius.
Certament, la producció editorial és extensíssima i el negoci és el negoci i cal seguir unes pautes de rendibilitat; tot plegat complica la funció dels llibreters, però encara n'hi ha alguns que fan el que poden o, en alguna llibreria gran, s'especialitzen en el material que tenen. Per dir un nom, la Central del carrer València penso que funciona força bé.

És veritat, Puigmalet, hi ha alguns editors de vell que són enciclopèdies vivents en alguns temes. I sempre en quedaran alguns.
La feina dels llibreters de novetats és més difícil i en alguns casos -en les llibreries grans- condicionada pels propietaris.

Bé, J., poca cosa més poden fer. A Barcelona sol passar el mateix i és el lector que s'ha d'espavilar passejant llibreries o buscant a internet.
Jo crec que encara queden llibreters que tenen amor pels llibres i pels lectors i, és clar, venedors que podrien estar en qualsevol altre negoci. Però, és an difícil guanyar-se la vida amb una llibreria!

La Documenta és una de les poques llibreries que queda dels meus inicis -una mica posterior- de lector barceloní. Hi anava força, però no sempre em resolia les meus cerques: sóc un lector difícil. He nat veient que l'Espolsada és una llibreria que funciona força bé, potser fins i tot som amics facebookians :-)
No em donis les gra`cis fins que no et trobi un llibre que no pots trobar, Núria ;-)

iruna ha dit...

ei, pere! miquel :)

acabo de trobar un blog on parlen del llibre que et comentava i podràs veure'n algunes imatges. no et caldrà buscar-lo, gràcies :)

per cert, fa bona pinta, este blog:

http://sonandocuentos.blogspot.com/2011/12/el-libro-con-mordisco.html

(m'ha sorprès veure que la mossegada està feta al centre al costat esquerre, i em semblava recordar que estava a l'esquerra però al cantó de dalt. no, no. queda al centre, i cada vegada que l'obres, trobes alguna sorpresa en un forat.

ja voràs!

miquel ha dit...

Iruna (i Núria) Acabo d'arribar aquí i encara no he tingut temps de veure on hi ha la mossegada. Vols dir que no és possible que sigui un llibre amb mossegades diverses, segons el gust del consumidor? :-)