Sony (Corporation) i jo

Ahir, per il·lustrar el post (encara que en realitat va ser a l'inrevés, i les meus paraules il·lustraven el post) vaig recórrer a un vídeo de You Tube, el vaig editar, el vaig retallar i el vaig muntar; després el vaig pujar al meu espai dintre del mateix You Tube. Al cap de poca estona, el vídeo ja era visible i el podia fer servir tothom qui volgués, però a la dreta de la portada de presentació hi havia un petit triangle sobre fons groc i un advertiment que deia: Vídeo bloquejat en alguns països (sic). No s'especificava quins països (uns sí i altres no?), però vaig esbrinar que els drets de Crossroad (1986) els tenia Sony, una companyia que, que jo sàpiga, no va intervenir per a res en la producció de la pel·lícula, però que ara deu tenir els drets d'exhibició a les pantalles petites (les dels ordinadors i les dels televisors, i, imagino, les del film en les vídeos que es poden comprar o llogar en les botigues adequades; no crec que tingui els drets als cinemes, on aquesta pel·lícula ja no té interès). Si no m'equivoco, Sony s'ha convertit en una de les companyies més importants en la distribució de pel·lícules i música (Viquipèdia: Al gener de 1988 Sony va adquirir CBS Records. per a donar origen a Sony Music Entertainment i, en el 1989, Sony va comprar Columbia Pictures i va crear Sony Pictures). Des dels seus televisors nous es pot baixar directament, pagant, és clar, material abundant d'aquestes dues modalitats culturals. Penso que, de la manera que sigui, una bona part del negoci dels llibres aviat pertanyerà també a aquestes multinacionals de l'oci, que s'acabaran anomenant multinacionals de la cultura. Denominació amb que estaré -parlo en futur- completament d'acord, tot i que afegiria del negoci de la cultura, tan lícit, o més, que qualsevol altre.


En tot cas, estic segur que no he de patir per la visibilitat del meu vídeo, que no em castigaran. La finalitat, com tothom va llegir, era exclusivament didàctica; la conclusió, elogiosa, encara que la totalitat de la pel·lícula no és res de l'altre món (i hagués preferit un altre protagonista jove); la publicitat, evident. Per acabar-ho de reblar, només em queda d'escriure Sony Corporation a les etiquetes del post. Ara m'hi posaré. És clar que el fet que, segons em diu el propi You Tube, el meu vídeo només l'hagin vist 6 persones, incloent-me jo mateix, no sé si és un argument a favor o en contra de la seua perdurabilitat.

Per si hi voleu fer una mirada, us deixo un enllaç on podeu llegir els suggeriments que fa You Tube en el cas que un vídeo afecti drets de tercers. Passi el que passi, asseguro que no recorreré als meus advocats. Hi ha algun advocat entre els presents!?