lectura de dijous sant

Por Jueves Santo recorrían unas cuantas iglesias de Sarrià i Bonanova, comparaban monumentos, los altares enmarcados por cascadas de flores, de esbeltos palmones, tensos, levemente despeinados. No circulaban coches y las familias paseaban a sus anchas, unidas y reposadas; saludándose, sonriéndose. Se veían muchos uniformes y mujeres afulanadas con peineta de concha y mantilla negra, flojos pliegues de encaje. Rehuían a los conocidos, al padre Palazón, que salía de un convento acompañado de otro padre. El templo olía fuertemente a incienso, a cera, y la gente se postraba ante los velos morados, escuchaba las oraciones de las monjas que llegaban desde el coro enclaustrado.
[...]
Para ver la procesión, el lento paso de los encapuchados y penitentes fueron a las Ramblas. Manolo dijo que en su casa se había armado la gorda con la hermana mayor. Sale con muchos tíos y mi madre acabó mirándola y descubrió que ya la tenía abierta. ¿La qué? ¡La chona, tonto! Que a veces pareces tonto y todo.

Luís Goytisolo. Antagonía. Barcelona, Anagrama, 2012.


Començo, com es pot veure, a llegir el llibre aquesta setmana, que trobo que és un bon moment -passió i reflexió- per començar amb una obra de 1112 pàgines -pròleg inclòs-; encara que ara tots els moments són bons. Per què començo just aquest any una novel·la (?) que Goytisolo, el petit, va trigar 17 anys a escriure i que va anar apareixen en diversos volums (Recuento (1973), Los verdes de mayo hasta el mar (1976), La cólera de Aquiles (1979), Teoria del conocimiento (1981))? No ho sé. Potser perquè és la primera vegada que s'edita en un sol volum, potser perquè al meu interès literari s'hi afegeixen interessos extraliteraris, potser perquè espero trobar una visió del país, de la literatura i de mi mateix que m'interessarà, potser perquè m'he cregut que és una de les grans obres del segle XX, encara que mai no me n'ha parlat ningú, potser perquè no he llegit res de Luís Goytisolo, potser perquè encara no surt en cap llista dels llibres més venuts, potser, com passa sovint, perquè me l'ha presentat l'atzar i jo hi he entrat...