Avui, un dia d'abrusadora calor carneriana abans d'hora en aquesta Barcelona cap i casal, he passat per la Rambla per anar a fer una ullada a la poesia de la Virreina, però, sobretot, per barrejar-me entre les dolçors de la fira de sant Ponç del carrer de l'Hospital.
Avui, o potser va ser ahir?, fugint de la calor inesperada, he buscat la fredor càlida de les pedres solitàries del carrer de la Pietat, seguint la melodia sempre nova, serpentejant i encara sense cara d'una música antiga. Avui, o potser va ser ahir?, el músic i jo em seguit amb la mirada les passes de la dama de blanc amb botes d'amazona... amb la calor que fa!
Després, ja al carrer del Bisbe -centenars de fotografies mistificades o mitificades- , un xiscle d'oreneta i el cop sobtat d'una porta que es tancava, han diluït per sempre més les notes del violí i les paraules sense context a penes escoltades: està bé tal com està.
De jo a jo (1 part): Tancar la porta del passat.
Fa 36 minuts
3 comentaris:
M'agrada com caminen les lletres al teu pas... Carrer de la Pietat, ballen rítmicament.
:) Gràcies per la passejada!
Ets un ARTISTA !!!
Quins videos mes xulos que fas. El de la Senyora que canta la "Casta Diva" em va agradar molt !!!
Una abraçada virtual !!!
Gràcies a tu per compartir-la (i ballar amb les lletres), Carme.
Uf, jaka! :-)
El de "Casta diva" el tenia perdut i l'acabo de recuperar, llàstima que no se sennti prou bé.
Una abraçada
Publica un comentari a l'entrada