19.5.12

weltanschauung

No cal demostrar que aquest és sobretot un món d'instantànies, d'immediatesa, de presents amb passats oblidats o desconeguts i de futurs boirosos, incerts, no planificats. Un món espectacular, generós i miserable. Un món de color bigarrats i canviants, però també ple de matisos de gris o, cada vegada més, de blancs i negres d'una duresa mediatitzada.

En aquest món, on no acabés de saber si el progrés és regressió i la involució senyal de futur resplendent, tot té cabuda i tot s'explica, tot s'expandeix i tot es contrau, però el que és segur és que no cal cap justificació. Res transcendent, m'estic referint a una de les darreres càmeres fotogràfiques de la mítica marca Leica. La M Monochrom que, com el seu nom indica, pot fer fotografies únicament en blanc i negre.

Algun escèptic pot qüestionar l'interès de treure al mercat una càmera que només fotografia dos colors, la suma de tots i la seua negació, sobretot pensant que això ja és pot fer amb els aparells convencionals o amb intervencions posteriors amb qualsevol programa de tractament d'imatge. El mateix escèptic podria continuar dient que el color, o la seua mancança, no ho és tot, ni el més destacat, que el que importa és el que mostra. Seria un diàleg infinit que segurament no tindria en compte la filosofia inicial del lloc, Alemanya, on s'ha fabricat l'aparell. Alemanya, guia i model d'una Europa en decadència -s'ha dit tantes vegades...- que ressorgirà de les seus cendres; Alemanya, que creu en ella mateixa i dubta de tota la resta; Alemanya, bressol d'un optimisme secular i posseïdora d'un pessimisme congènit...

Leica, Alemanya, capdavantera en la comprensió de l'individu i del món modern -amb pemís dels grec i dels llatins-, ha cregut que era el moment de fer veure amb realisme, sense deixar de banda el seu romanticisme, la realitat actual a través d'una càmera -no entraré en detalls tècnics- que aconsegueix un grau de nitidesa mai no vist. Evidentment, que els motius enfocats siguin els més adients, això ja ho sabem, depèn de cadascú. Que aquests motius tinguin algun valor de futur, també ho sabem tots, no és cap cosa que s'aconsegueixi amb cap càmera fotogràfica, per molt retocs que hi fem a la imatge resultant. Però...

Potser cal afegir, per acabar, que hi ha un petit detall que entela la il·lusió que alguns, conformats amb la impossibilitat de saber el futur, hagin tingut de conèixer en detall al menys el present, la càmera, quan es comenci a vendre, valdrà uns 7.600 euros. Així, doncs, és ben possible que la majoria de nosaltres hàgim de continuar veient el món en color o amb un blanc i negre amb una mica de gra -ara li diuen soroll-, i és que la visió precisa del món no es troba a l'abast de totes les butxaques.

Tornar al món analògic? És una opció que, a la llarga, seria molt més cara, encara que els grecs, alfa i omega, sembla que no s'ho acabin de creure, i un servidor, ignorant com és, tampoc.

4 comentaris:

Unknown ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Unknown ha dit...

Benvolgut,

No sé si hi ha tants fotoferits del BN com perquè Leica produeixi aquestes càmeres en massa... Com a objecte exclusiu està la mar de bé.

Però a mi, gairebé me sembla un despropòsit, ara que totes les fotos en color es poden passar a BN clicant una opció...
Però ho dic amb la boca petita perquè sé segur que els entesos potser m'insultaran :-9
Qui dirà les meravelles del BN !

Jo recordo molt bé una publicitat francesa que deia "La vie est en couleur" i m'ho vaig creure per sempre més!
De fet el Blanc & molt de Negre ja prou que li posa la crisi...

Més valdria que innovessin per abaixar el preu de les càmeres...

Dit això, i seguint el meu diàleg amb tu sobre allò que parlàvem l'altre dia, m'agradaria preguntar-te una cosa.

Cas de tirar endavant el projecte del concurs, caldria avaluar les fotos d'una manera o altra...
Com que no es tractaria de cap manera d' avaluar "qualitat" objectiva sinó que s'hauria de fer avaluant 2 o 3 aspectes subjectius...puntuant-los de 1 a 10 per exemple... la meva pregunta fóra:
Quins dos o tres aspectes porposaries d'avaluar?

ja diràs... Bon cap de setmana!

fra miquel ha dit...

Mai he disparat una Leica, tot i que en una o dues ocasions n'he tingut una a les mans.
No dubto que és una de les millors càmeres que s'hagin fabricat. Sobretot a nivell de òptica. Com tampoc dubto que la qualitat de les fotografies que farà aquest model serà millor que la de les màquines que disparen en color. Però per les fotografies que fem la gran majoria...
El nostre ull serà capaç d'apreciar la diferència entre una foto digital de color passada a B/N d'una feta per la M Monochrome?
I sobre tot; si apreciem alguna diferència...serà proporcional el cost econòmic d'una i altra fotografia?
No sé, no sé. La qualitat tècnica és important, però crec que ho és més el que et digui la imatge que fotografies. El que et transmet.
Com l'enquadres, l'angle, la composició, el tema, el contrast...tot influeix.
La perfecció (si és que existeix) no radica solament en la nitidesa de la foto.
A mi m'agrada el gra (de la pel·lícula ;o)

Abraçada

miquel ha dit...

Sobre el projecte, sani, que tu veus més clar que jo, en parlarem, segur, que aprlar costa menys que fer :-)
En realitat, si bé la Leica en blanc i negre és el pretext del text, la màquina en si no té cap importància sinó aquesstes constants variacions sobre un tema que interessa ben poc però que es presenten com si fossin novetats i que faran caure els més esnobs, a qui tant se'ls en fot el color com el blanc i negre.

Tens raó, fra miquel, tal com jo ho veig, en tot el que dius. L'apunt només intentava ser una metàfora (o una al·legoria) de la visió del món que tenen els països segons com els va; concretament, una metàfora d'un prestigi alemany, sense dubte ben guanyat, però que no acaba de respondre a les necessiatts de la resta d'Europa.
Per cert, en la final de la Champions d'avui he sentit que es revenien entrades a cinc i sis mil euros, i això que el partit, força avorrit, es podia seguir millor per la tele