Això era de tornada a casa, ara que algunes llibreries tanquen tan tard. Abans he passat per la plaça de Sant Jaume, segurament a l'hora que es proclamava oficialment Carles Hac Mor, escriptor d'una vitalitat, varietat i ubiqüitat important, guanyador dels Jocs Florals d'aquest any; i ja en van dos de seguits nascuts a la perifèria. Una mica més tard he assistit al principi del darrer acte dels deu dies poètics: la Cobla Sant Jordi i Roger Mas i... Massa gent; més que massa gent és que no he trobat un lloc que m'anés bé. Com que en aquest cas sí que ha estat, crec, un acte cobert per professionals de la informació, ja el veuré i escoltaré en algun moment.
En passar per l'altra banda de la reixa, no m'he pogut estar de fer una mirada a través d'un dels patis interiors que més m'agraden de Barcelona. Si tingués alguna facilitat per a la ficció escriuria un conte -curt- sobre la solitud o la companyia, sobre l'individu o les multituds, sobre els interiors o sobre els exteriors, sobre les mirades divergents o convergents, sobre la llum o l'obscuritat, sobre la fredor o la calidesa, sobre el desig o la indiferència, sobre les presons dels cos o les de l'ànima, sobre la conformitat o la revolta... Absolutament inútil, ni tan sols se m'acut sobre què podria escriure.
2 comentaris:
Ja és ben curiós com escapça la imaginació la pretensió d'escriure. En canvi, quan menys hi penses et trobes amb el material als dits.
Ja deu ser així, Clidice, però el concepte d'imaginació mai no m'ha acompanyat; potser només en algun somni que sóc incapaç de recordar quan em desperto :-)
Publica un comentari a l'entrada