29.5.12

represa

Relaxació gairebé total -amb esquitxos econòmics des de la premsa- durant tres dies. Una novel·la llegida: El prisionero del cielo, que em sembla un llibre de quiosc de la Rambla, consideració que no és pejorativa, pensant que als quioscos de la Rambla ja no es troben més que novel·les de quiosc, si és que encara els queda lloc.

Constatació que el Ter té una tendència lenta però persistent a escorar-se al sud i que les seues platges meridionals són un laberint de canyes i troncs que foragitaran banyistes i atrauran altres faunes.

Ratificació que a Palau-Sator una part important de la població viu del turisme i que, malgrat tot, el temps modern conviu amb el de sempre, i els gats, espècie estranya als carrers de Barcelona, s'han adaptat perfectament a la velocitat (em plantejo si una o l'altra per al fotofília).





I el gat que em fa pensar en el carrer de la Mosca (o de les Mosques) on Toti Soler, segons diuen, va fent la seua música, i a qui em sembla veure, l'endemà, amb una maleta amb rodes baixant pel meu carrer.




Retorn a Barcelona perquè toca i perquè un excés de natura pot ser perjudicial per a la salut. Intent frustrat, encara en estat contemplatiu i més pendent de les imatges i les músiques, de retorn a l'escriptura.

6 comentaris:

iruna ha dit...

mmmmm...
quina delícia, miquel, tot lo conjunt: la música, les imatges i estes paraules teues a les que dius "intent frustrat (...) en estat contemplatiu".

quina sorpresa més bona retrobar-te d'esta manera... i en estes hores :)

bona nit

Macondo ha dit...

Et deixo un regalet a casa meva, bon retorn!

PS ha dit...

Aaai, excés de natura perjudicial, dius??? Que va, home, que va!
No em diguis que no tornes com nou?

A mi dissabte em va estar a punt de caure un bon xàfeca sobre per aquest teu nord, sort que al Passeig hi havia aixopluig ;-)

miquel ha dit...

Que em mires amb bons ulls iruna, i jo t'ho agraeixo :-)
No són aquestes les hores en què sempre ens trobem? Ahir vaig estar a punt de demanar-te de compartir un gosset o una gosseta, però...
Bona nit.

Gràcies, macondo pel desig de retorn i per un premi que m'afalaga :-)


Ostres, A. després de tant de temps d'atmosfera urbana sempre em costa adaptar-me als aires i les llums dels espais oberts, és com si em maregés una mica; després, amb el retorn, em passa el mateix a l'inversa (el que és vell mai no pot ser nou; en tot cas hi ha un millor funcionament de les pròtesis rovellades :-)
A Palau-Sator, a l'aixopluc dels arbres, a penes es va notar que queien quatre gotes ;-)

Unknown ha dit...

Per al fotofília, les dues !

Sani
_________

miquel ha dit...

No,Sani, només una, que són el mateix.