8.5.12

espàrrecs i altres històries del temps

M'agraden els espàrrecs, sobretot aquests primets encara cruixents cuinats en una truita. La setmana passada en vaig menjar uns de boníssims que ens va portar el meu cunyat. Ara m'arriba la notícia que estan desapareixen els espàrrecs que amb l'arribada de la primavera es poden veure en moltes jardineres Barcelona. Sembla que no són els espàrrecs a què estem acostumats sinó que pertanyen a unes varietats africanes d'esparregueres plantades amb fins ornamentals. La informació que he consultat no especifica qui agafa els espàrrecs i si és per necessitat o per gust, però les diverses fonts consultades s'apressen a dir que malgrat que els espàrrecs podrien ser comestibles, els tractaments amb fungicides o pesticides fan desaconsellable la seua ingesta. No ho sé, de moment no he vist que els hospitals de la ciutat hagin parlat de cap mal de panxa ocasionat per aquest vegetal, cosa que no m'estranya perquè la població en general ja seu estar immunitzada contra pesticides, fungicides i altres productes que imagino que es troben en les verdures que comprem habitualment. Com que l'ajuntament ja deu comptar que hi ha molts escèptics com jo, s'ha apressat a afegir que si es veu algú collint els seus -hauria de dir nostres?- espàrrecs pot ser castigat amb una multa que va dels 75 als 300 euros.

El cas em fa pensar amb el d'un senyor que va morir el més de novembre per consumir uns bolets altament tòxics. No he entès mai com és que hi ha gent que es menja productes absolutament desconeguts simplement pel fet que li fan gràcia, i encara menys bolets, que amb els advertiments continuats que ens fan acabarem sospitant dels xampinyons que ens venen a les botigues. Tornant al cas, resulta que els familiars del difunt ara han demanat uns 200.000 euros a l'ajuntament de Mataró perquè sembla que ha quedat demostrat que el senyor va trobar les Lepiotes brunneoincarnates en un indret enjardinat del municipi, en el polígon industrial de les Hortes del Camí Ral. Els familiars deuen considerar que al costat de cada planta, arbre o arbust municipal hi ha d'haver la informació pertinent sobre les característiques i propietats del vegetal. Bé, és una idea com qualsevol altra que potser algun dia serà llei,quan ja no ens quedi pràcticament cap llibertat o cap capacitat de decisió. De moment, les coses van diferents i molt em temo que la família no veurà compensada econòmicament la tristor que li produeix el difunt; encara més, amb les penúries econòmiques dels ajuntaments, no m'estranyaria que, segons els bolets collits, els toqués pagar una multa més o menys important. El que m'intriga de tot plegat, però, i no sabré mai és per quina raó el bufet d'advocats Menfisgrup -nom de reminiscències americanes- va acceptar tirar endavant el cas; sigui com sigui, estic segur que no van a percentatge, a no ser que algun dels advocats del grup es passi el dia sense cap feina a fer i comenci a témer per la seua salut mental.

P. S. Avui, en passar per davant del mercat de la Concepció, al carrer València, he vist a les jardineres un espàrrecs que no tenien del tot mala pinta.

4 comentaris:

Pais secret ha dit...

Pssst, aquest ni el toquis!

La que em faltava, ara els espàrrecs!
Del marges dels camins , compte que la gent hi llença de tot; de les jardineres porten insecticides; dels parcs naturals compte que també et poden amonestar (pel forro m´ho passo)...
Vindrà un moment que haurem de sortir amb escafandra i carnet de manipulador d´aliments.

Macondo ha dit...

I així és, els de jardinera ni els toquis. Fa moltíssims anys que l'única truita que m'agrada de veritat és la d'espàrrecs de marge. Avui en dia a ciutat o poble mitjanament gran és impossible collir-ne. Sort dels parents que m'en porten de l'Alt Empordà. Però com tu dius ja s'acaba la temporada. Hauré d'esperar la propera temporada.

jaka ha dit...

Ahir ho vaig veure per la tele això dels espàrrecs... no se trobo que hi ha gent que s'ho menga tot, ara, els bolets es de inconscients.
En quan als advocats... jo tinc una amiga que fa 10 anys una filla de 28 anys va tenir un accident de cotxe i va morir, doncs l'endemà es va trobar un advocat a la porta que li oferia els serveis per buscar "culpables", que no va acceptar.

miquel ha dit...

No els tocaré, A., però com tu mateixa dius, tinc el presentiment que molta cosa que menjo no conté menys substàncies estranyes que aquests humils espàrrecs: la història recent en va plena de casos aparentment inversmblants, des dels olis a la carn de vaca.
Potser sí que ara que tinc temps em treure el carnet de manipulador d'aliments :-)

Macondo, entre tu i l'A. em provoqueu ganes de transgredir, encara que perilli la salut que em queda.
Ei, al meu poble del sud encara trobo espàrreecs durant l'agost. Te'ls hauré de fer arribar :-)


Realment, jaka, la qüestió dels bolets no l'entenc i l'americanització, com al teu exemple, d'alguns advocats del país em fastigueja.
Per cert, els coloms barcelonins crec que continuen tenint poca sortida.