in saecula saeculorum, més o menys

He llegit al diari d'avui... (una petita digressió per dir que arribarà un moment -el quiosquer més proper ja té l'edat de la jubilació i alguns quioscos del barri han anat tancant per causes diverses: les edicions digitals, la competència d'alguns supermercats, etc. - que anar a comprar les edicions impreses de la premsa em suposarà desplaçaments importants, cosa que a la fi afavorirà el meu estat físic, però serà motiu de lamentacions diverses). Com deia, en el diari d'avui he llegit dues columnes enfrontades en pàgines successives que opinaven sobre l'exempció de l'IBI a l'Església. Totes dues molt raonades i raonables. No afegiré la meua opinió ni cap matís a part de la constatació, sabuda per tothom, que els individus com jo som els qui anem mantenint, malament pel que sembla, l'economia dels col·lectius i d'altres individus que no són com jo.

El que és curiós de l'acceleració i el desconcert dels temps que corren és que quan tots creiem que una notícia ja és definitiva i ens podem permetre dir la nostra, sorgeix una informació nova que la canvia, l'amplia o la matisa. Em refereixo en aquest cas al fet que l'enrenou de l'IBI eclesiàstic ha fet adonar una part dels al·ludits que fins ara havien estat fent el préssec. Sembla ser que un nombre important de parròquies del relativament recent bisbat de Sant Feliu ara s'han adonat que estant contribuint a “les arques de l'Estat” amb un impost que, segons el Concordat del 79 i la Llei de Mecenatge del 2002, no haurien de fer efectiu.

Imagino que aquestes parròquies, com és de justícia, demanaran que se'ls torni la seua contribució econòmica, que no sé si és molta o poca; és a dir, que l'Estat ja pot acomiadar-se no només d'uns ingressos que tenien previstos sinó dels que es pensaven que ja els pertanyien. És clar que els recaptadors potser ho voldran compensar fent un llistat actualitzat dels béns de l'Església, que, segons afirmen alguns dels seus portaveus, ni ella mateixa coneix. En fi, quina opereta si algú li posa música, com ho han fet avui els dos articles esmentats al principi. La llàstima és que tot plegat es quedarà en opereta.




P. S. Com que aquest és un país més d'oïdes que de lectures, per contribuir a les segones em permeto copiar a continuació una part de l'articulat sobre el tema que es pot trobar sencer a CONVENTIONES INTER APOSTOLICAM SEDEM ET NATIONEM HISPANAM

Artículo IV
1. La Santa Sede, la Conferencia Episcopal, las diócesis, las parroquias y otras circunscripciones territoriales, las Órdenes y Congregaciones religiosas y los Institutos de vida consagrada y sus provincias y sus casas tendrán derecho a las siguientes exenciones:
A) Exención total y permanente de la Contribución Territorial Urbana de los siguientes inmuebles:
1) Los templos y capillas destinados al culto y, asimismo, sus dependencias o edificios y locales anejos destinados a la actividad pastoral.
2) La residencia de los Obispos, de los canónigos y de los sacerdotes con cura de almas.
3) Los locales destinados a oficinas de la Curia diocesana y a oficinas parroquiales.
4) Los seminarios destinados a la formación del clero diocesano y religioso y las Universidades eclesiásticas en tanto en cuanto impartan enseñanzas propias de disciplinas eclesiásticas.
5) Los edificios destinados primordialmente a casas o conventos de las Órdenes, Congregaciones religiosas e Institutos de vida consagrada.
B) Exención total y permanente de los impuestos reales o de producto, sobre la renta y sobre el patrimonio.
Esta exención no alcanzará a los rendimientos que pudieran obtener por el ejercicio de explotaciones económicas, ni a los derivados de su patrimonio, cuando su uso se halle cedido, ni a las ganancias de capital, ni tampoco a los rendimientos sometidos a retención en la fuente por impuestos sobre la renta.
C) Exención total de los Impuestos sobre Sucesiones y Donaciones y Transmisiones Patrimoniales siempre que los bienes o derechos adquiridos se destinen al culto, a la sustentación del clero, al sagrado apostolado y al ejercicio de la caridad.
D) Exención de las contribuciones especiales y de la tasa de equivalencia, en tanto recaigan estos tributos sobre los bienes enumerados en la letra A) de este articulo.
2. Las cantidades donadas a los entes eclesiásticos enumerados en este artículo y destinadas a los fines expresados en el apartado C) darán derecho a las mismas deducciones en el Impuesto sobre la Renta de las Personas Físicas, que las cantidades entregadas a entidades clasificadas o declaradas benéficas o de utilidad pública.