22.5.12

maleïdes gavines boges!

S'estimen a les roques
els irradiadors
amb les gavines boges.



Passeu pel Port
que és festa pagana!
Ara florien els pals boles d'or
i els mariners ubriacs tots cantaven:
Verge del Carme, doneu-nos l'amor.
...


Avui he passejat pel port, qui sap desitjant la florida de boles d'or, però el dia era ennuvolat i només hi havia els pals, sense mariners... Potser hi havia verges, però no ho pregonaven. Més tard passejaran els ubriacs, potser, amb altres cants.




Una gavina boja havia migpartit la testa rocosa d'en Joan. M'ha indignat. Després he pensat que ell -mirada bruna (absent), llavi de foc- ja ho preveia, que soc jo qui s'equivocava. Ell, que veu per sempre més les ones, i els vaixells, i la poca fusta que queda, i la noia, encara, d'espatlla ben nua i ben blanca, i la boira que espia el trepig... I qui sap si espera, una altra vegada, que l'estrenyi l'amada contra els seus béns...

Ell ja sabia que:


Res no és mesquí
perquè la cançó canta en cada bri de cosa.
-Avui, demà i ahir
s'esfullarà una rosa:
i a la verge més jove li vindrà llet al pit.


Però: Maleïdes gavines boges! A veure si l'Ajuntament en té més cura!

8 comentaris:

GLÒRIA ha dit...

"...i a la verge més jove li vindrà llet al pit".
Una metàfora tan bella com difícil d'entendre. Vol dir que una noia verge esdevindrà una dona gràcies a tenir u fill' O no sabem ni hem de voler saber què ens deia el poeta?

Gràcies!

Francesc Puigcarbó ha dit...

en parlava prou de gavines, Joan Salvat, el que no deia es que eren biges. Quan al poema, entenc que s'esfullarà una rosa, és la perdua de la virginitat i com a consequencia l'embaràs i la llet al pit.

Carme ha dit...

La imatge em porta a dir també... maleïdes gavines boges!!!

I el que vol dir el poeta, a mi sempre em sembla que mai no ho acabem de saber del tot.

Bon dia, Miquel

Clidice ha dit...

ell sabia, elles saben, que res és per sempre :)

miquel ha dit...

Jo entenc, Glòria, que la verge ja no ho serà i per això tindrà un fill, com diu en Francesc. És clar que volem saber què diu el poeta i Salvat és força intel·ligible; potser per això alguns li neguen la poètica.

Sí que ho deia que eren boges, Francesc: ho he copiat als primers tres versos, que són just en començar L'irradiador..., una mena de divisa.


Ara que han disminuït els coloms, Carme, augmenten les gavines, cada vegada més atrevides i poc poètiques vistes de prop.
Mai no acabem de saber del tot el que vol cadascun de nosaltres, ni nosaltres mateixos :-)
Bona nit, Carme.


Inqüestionable, Clidice :-)

Francesc Puigcarbó ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Francesc Puigcarbó ha dit...

Saps que tinc un llibret original d'en Joan Salvar de 1928 on hi ha aquest poema?

miquel ha dit...

Ei, aquestes edicions antigues de Salvat es cotitzen força bé; a més que deu ser molt maco.