la teranyina (i un altre dia de retallades)

M'he acostat aquests dos darrers dies a la plaça de Catalunya -ni comparació amb l'efervescència de l'any passat- i he anat escoltant alguns dels parlaments dels cercles tancats que sardanejaven l'espai. M'ha semblat que tenien raó en molt del que deien. L´únic detall que em produïa un cert avorriment és que ja ho tenia sentit tot, fins i tot jo mateix havia moderat classes amb continguts similars a l'ESO, i arribava a ser estimulat la primera descoberta del món que feien alguns; després tocava el programa oficial, el de cada dia.

Qui sap si algun dia trobarem el sistema de canviar el sistema. Mentrestant, recordarem que estem sotmesos -i deixo de banda els misteris de la globalització- a sistemes polítics regionals que estan construïts a través d'una misteriosa teranyina de lleis, decrets, ordenances, etc. pràcticament impenetrables i que cap partit polític amb representació parlamentària té la més mínima intenció de destruir-la, al menys en un percentatge significatiu, si no és per teixir un pedaç que enforteixi aquesta mateixa teranyina en un altre punt o en un altre aspecte.

Aquesta xarxa en què vivim no és cosa de dies o de pocs anys, sinó que forma part d'un llarguíssim procés que anomenem civilització i que en els països més dinàmics i progressistes (sic) ha evolucionat en un sistema de govern que anomenem democràcia (del tipus que sigui) en què la voluntat dels que hi viuen es recollida i representada per una casta d'aranyes, per posar un símil adequat, que tenen com a principal preparació i mèrit (o demèrit) la seua voluntat (sic) de representar i servir la majoria dels insectes. El curiós del cas és que hi ha una paradoxa inicial del sistema que consisteix en el fet que gairebé ningú ha tingut cap conversa directa amb els seus representants, de manera que aquests actuen com intèrprets i obren segons inefables revelacions que només ells coneixen. I si en algun moment reben un senyal terrenal de milers, potser milions, d'individus que pensen que ells, els representants, s'equivoquen, difícilment els fan cas, perquè saben que no són més que opinions d'individus que casualment coincideixen, però que rarament constitueix el que convé a la col·lectivitat -sempre per sobre de milions d'individus- i sobretot a una abstracció molt real que s'anomena estat o qualsevol cosa semblant. I si aquesta casta accepta que els individus tenen una certa raó, és possible que els facin entendre que molt bé, però que no és el moment. I no hi ha transgressió més gran que la que afecta els fils mestres de la teranyina, que en certs racons s'anomena Constitució... Tot i que hi ha transgressions constitucionals com la del dret a l'habitatge digne que mai no es castiguen perquè és impossible trobar el culpable; mentre que per localitzar els que vulneren la unitat d'España no cal buscar gaire...

Sempre que intento parlar d'aquests tems em trobo enganxat en els fils d'una teranyina de la qual em costa sortir. Ho deixo ara que encara en sóc a temps.

Va, per desenganxar-se. Avui he llegit les següents declaracions d'un sociòleg alemany, és a dir d'un que se suposa que sap com funciona -i si surt als diaris més- la teranyina.

Que proposa?
Garantir un salari universal de subsistència tothom. El mercat de treball tindrà portes giratòries i hi entrarem i en sortirem diverses vegades a la vida per formar-nos i ser més competitius.
Uns quants guanyaran molt sempre.
Només els més formats en cada moment. Jo ja vaig anticipar per a l'OCDE que els anys sabàtics acabarien sent ineludibles?
Amb minisalaris també ineludibles.
Compensarem la retallada salarial amb més temps lliure. Al cap i a la fi, el temps lliure també és un bé. I no hi ha més remei.

Marededéu senyor! Sense comentaris. Com a mínim espero que els qui tenen quaranta anys i continuen fent postsgraus i màsters que els costen un colló tinguin ja suficient seny a tenir un criteri propi i comencin a indignar-se per no trobar feina d'acord amb la seua preparació. Encara que segurament quan actualment es parla de preparació no deu ser precisament de màsters i postgraus.