23.5.12

el plàstic transparent

No puc precisar quants anys fa que des dels supermercats ens van dir el que ja sabíem, que les bosses de plàstic eren un perill per al nostre entorn, per a la vida del planeta, per al futur de la humanitat. La notícia, com que no ho era -encara que pensàvem que s'havien aconseguit plàstics biodegradables que només de mirar-los es convertien en adobs- ens va agafar previnguts i vam estar disposats, a la força o de bon grat, a assumir que qui la fa servir la paga, no que qui la fa la paga. Els supermercats, i no sé si altres establiments , van començar a cobrar, amb suposats efectes dissuasius, les bosses a alguns cèntims -molt menys, tot s'ha de dir que els paquets de tabac. Algun establiment, al principi, en lloc de sumar restava de la compra: que has gastat tant i no vols bossa de plàstic? Doncs et descomptem tant. Aquests llocs aviat van claudicar perquè la seva possible bona fe es va veure superada per la realitat. Als supermercats, i altres establiments, se'ls en fot l'ecologia i el futur, avui la majoria pensa en l'avui i en el futur més immediat, a tot estirar en el balaç de final d'any. En el cas dels supermercats la cosa és clara, i no ho dic perquè dos, tres, quatre o cinc cèntims tinguin un efecte dissuasiu ridícul, a no ser el psicològic, sinó perquè en aquestes mateixes botigues on has de pagar la bossa -si en vols- en arribar a la caixa, resulta que et poden farcir de bosses de plàstic que, aquestes sí, deuen ser biodegradables: bossa de plàstic per al quilo de pomes, bossa de plàstic per als dos-cents grams de formatge que t'han tallat, bossa de plàstic per als quatre talls de tapa plana de la carnisseria... I encara, si vas a uns grans magatzems i del supermercat puges a la primera planta, bossa de plàstic monumental, perquè s'han acabat les petites, per al desodorant amb olor de primavera...


Avui, en una botiga de fruites i verdures del barri he vist un anunci sobre el tema que no he acabat d'interpretar bé o, més ben dit, que no acabo de saber què vol dir més enllà de l'advertiment econòmic. Les bosses -reutilitzables o no- són un pas endavant en la evolució humana o indiquen un cert grau d'involució? El color verd indica una major sintonia amb la natura? Tant és, a partir de l'1 de juny valdran dos cèntims. Tampoc no se sap, és clar si volen que tornis a fer servir les bosses de la botiga que valen dos cèntims o unes altres que et vendran més cares o unes bosses sense cap publicitat comercial aportades lliurement per cada client.



La botiga, com es pot llegir, porta l'exuberant nom de Carme Miranda. Un nom excessiu si tenim en compte que cap de les dependentes vesteix, ni de bon tros, com la Miranda original; i encara menys t'amenitza la compra com la genuïna cantant d'origen portuguès. Si fessin un esforç per assemblar-s'hi, diguessin els que diguessin els cartells, jo estaria disposat a pagar dos euros per cada bossa al menys un cop a la setmana, i en conec algun que no baixaria dels vint.

Disculpeu la publicitat, que no és cosa meua:


4 comentaris:

Júlia ha dit...

Tot això de les bosses de plàstic és una mostra més de la hipocresia moderna, sempre es predica el que no es pensa fer, amb religió o sense.

La meva mare deia sovint: tot és un 'cuento', cosa que darrerament em ve al cap gairebé cada dia.

Pais secret ha dit...

Reutilitzar, reciclar, economitzar...estaria molt bé si no existís la hipocresia.Per una banda et venen la moto de les bosses i per l´altra t´empaqueten el pernil o la carn amb uns envasos que valen més que el que porten dins. I dels envasos de detergent, suavitzant, el mateix.
Les vendes a granel no interessen.

Clidice ha dit...

Em resulta terriblement incongruent anar al supermercat amb la bossa reutilitzable, o el cistell i, com tu dius, encabir-hi tot de productes envasats de mil i una maneres en plàstics i poliestirens distints. Perquè m'agradaria veure quin aliment no va emplasticat avui? Les bosses serien el de menys, el mal és que voleien dels camions d'escombraries i són una pesta, ho empudeguen tot i això ho notem força els que vivim a prop dels abocadors. La veritat és que més que reciclar hem d'aprendre a fer menys residus. (Es nota la regidora de Medi Ambient?, ho sento ;P)

miquel ha dit...

Acord, total, Júlia. Sense dubtar que hi hagi bones voluntats de les quals s'aprofiten.

Encara que, A., la majoria de les vendes a granel es continuen fent en bossa de plàtic, tot i que ja hi ha alguns establiments que fan servir el paper. I ara la pregunta seria, però aquest paper...?


Cert, clidice, continuem sense ser prou conscients de les possibilitats que tenim de tractar millor tot allò que tenim. Potser am el temps ni tan sols caldrà recordar el concepte de multa que és una solució que indica fracàs.