tercer poema

Suposo que els qui han seguit aquest tríptic poètic tenien clar que el poeta d'avui seria Gabriel Ferrater. En tornar a veure el vídeo he pensat en la fragilitat de la memòria, al menys de la meua. Tants cops com vaig sentir la veu de Ferrater durant el curs 71-72 (i després en gravacions) , i la tenia oblidada; penso també en veus familiars desaparegudes i no puc recuperar el to, el timbre, els petits detalls que les singularitzaven; queden els fets, queden paraules, però han desaparegut les veus en el sentit físic. De Ferrater, a part dels texans, ja no sé si imagino l'americana beix, potser de pota de galls (?) i només, perquè ho decideixo, així recordo que portava un clavell vermell a la solapa, provocació en aquell temps històricament, que no personalment, gris.

Per què va triar “Cançó del gosar poder” en el recital del Price? Ara, sense repassar els seus poemes un per un, penso que tampoc no tenia gaire cosa a triar. Ni comparació amb la quantitat de material adequat de Pere Quart o d'Espriu, que devien tenir feina a decidir-se. Potser perquè aleshores, en aquella vetllada, no podia triar gaire, ara és ben viu, que l'amor i el temps sempre són presents per molt que també acabin passant.



Gosa poder ser fort, i no t’aturis:
gosa poder ser vell, que si tens fills
un testament els fermarà ben curt.
Gosa poder que no t’agradi massa
d’anar testat per un món que s’espera.
Si et sobren fills, avia’ls una guerra.


Gosa poder donar feina a xarnegos.
Amb el teu sou, compraran vi prou agre
perquè en tres anys els podreixi les dents.
No et faci por: tu pren l’opi dels rics
(d’opi, te’n ve d’Escòcia i de Roma).
Gosa poder tenir enemics a sou.


Tu, vailet nou, confia en anys futurs.
Prou temps tindràs de fer-te amics virgilis
que et llegaran eneides a salvar.
Gosa poder fer-te persona augusta
quan tindràs temps. I avui, Octavi, noi,
gosa poder degollar Ciceró.


Barbat Alfons, emperador d’Espanya,
cosí d’un Sant i Savi tu mateix,
mira-t’hi bé, que en vindran de més savis
a historiar-te, i diran que ets mal rei:
els has perdut una bruta batalla
que ells han gosat poder-se-la fer seva.


Mira-t’hi bé, general, que una pàtria
gosa posar molta esperança en tu.
No gosis, no, poder perdre batalles.
Però tampoc no et cal guanyar-les totes.
Si tens napalm per sembrar camps del Nord,
gosa poder perdre guerres del Sud.

Jo mateix i les dues comentaristes d'ahir al·ludíem la prosa d'Espriu. Com és que Ferrater no va escriure prosa, tret dels articles nombosos i  diversos? Ni contes, ni una novel·la (ep, una novel·la sí, policíaca, en castellà, a quatre mans). Pla -aquests dies rellegeixo Pla, com es pot notar- li suggeria en una carta, ja força coneguda, després de llegir el seu primer llibre, Da nuces pueris:

Per què no escriu en prosa? [...] Ho faci. No perdi temps. Les poesies del llibre són esquemes de novel·les. No ho creu així? [...] Si vostè fa una novel·la, la presenta a un o altre jurat i jo en formo part, pot estar segur que en igualtat de mèrits (percebuts per mi) jo li faré donar el premi, o almenys faré un esforç gros en aquest sentit.

No sé si Ferrater devia respondre Pla en privat, però anys més tard, quan va reunir els seus tres poemaris en Les dones i els dies justificava als lectors aquesta mancança, qui sap si amb la carta de Pla encara en el record:

L'autor vol fer notar que, encara que les peces aquí recollides són poemes des del moment que són escrites en vers, les coses que que diuen no eren pas fatídicament destinades a la poetització. [...] Però l'autor no ha arribat encara a escriure una prosa que no tingui forma d'esponja.

Gabriel Ferrater: fragment de la Nota que encapçala Les dones i els dies