De jo a jo (1 part): Tancar la porta del passat.
Fa 33 minuts
5.5.12
moment en verd
Hi ha moments en què t'abelleix una pausa, un descans en algun espai de sempre. No cal que sigui un lloc sense soroll i gent, només busques un indret conegut i t'abstraus completament. Prescindeixes de tot color que no sigui el verd de la natura que coneixes. Que hi fa que el verd no sigui d'oliveres, de garrofers, d'arrossars, de vinyes o cirerers? En el verd puges i baixes i et transportes, i hi veus el que vols malgrat les aparences falses i les realitats dels altres.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
7 comentaris:
Necessites natura urgentment
Jo el veig sempre i per tot arreu, sigui on sigui... és el meu color preferit!
Jo l´he vist avui dins una tavella de fava, recolzada en una paret de pedra on hi repicava el sol de ple.
Un verd tendre i provocador.
No te´l canvio ;-)
que bo, miquel :)
a vegades tens unes sortides... :)
m'encantes.
No puc fer res més que donar-te la raó, Francesc.
I un dels meus, Violette, ja veus fins a quin punt a vegades eclipsa tots els altres.
No saps la ràbia que et tinc de tant en tant, A. :-)
Encantadora iruna, que més voldria jo que tenir més sortides en verd ;-)
Sempre podem negociar...deixant la ràbia de banda ;-)
El verd argentat dels olivars, el verd intens dels garrofers, el verd misteriós del riu, el verd tendre dels ametllers...tria i remena, que t´estan esperant!
Ah, si fos tan fàcil negociar, A., però ja saps que la meua ràbia és retòrica :-)
Publica un comentari a l'entrada