1.2.13

final de gener


Avui m'ha trucat el meu millor amic, un amic d'infantesa; no n'he fet gaires, després, d'amics. La seua dona va morir ahir sobtadament. L'A.era bonica i fràgil, una mica com l'Audrey. L'A. era una de nosaltres. Durant la tarda m'ha vingut una imatge recorrent que cada estiu es repetia: xerràvem tots a la platja, passat migdia,  l'A. s'aixecava somrient i nadava i nadava ben endins entre les ones suaus de la mar de cada dia. Passat un temps, quan la conversa dequeia, el cos ple d'aigua i de sol, l'A. tornava i s'estirava, mirava el cel i escoltava els darrers sons dels nostres mots sense malícia, un rum-rum lleu que l'adormia.

Avui, aquí, ara, no diré versos, ni expressaré sentiments que no sabria, ni em sortiran les llàgrimes per ella ni per ell ni per nosaltres; potser més endavant. Avui, deixaré l'A. adormida a la platja de cada estiu, al costat de les ones i el sol de cada dia, i el blanc dels núvols i el blau del cel, entre les veus amigues.

3 comentaris:

jaka ha dit...

Bon dia Miquel, un comiat molt bonic,

Fins aviat,

iruna ha dit...

ho sento, miquel.
que bonic com descrius aquelles tardes d'estiu...
no coneixia l'A ni el teu bon amic, però a ella m'ha semblat veure-la per un instant en una música de "marsupialis" que he trobat esta nit, a partir del minut 1:24...

http://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=5LUog8rPnhk#!

una abraçada a tu i al teu amic

miquel ha dit...

I un comiat real tristíssim, jaka.
Bon dia.

Sempre hem de fixar els perduts en algun moment, iruna. Aquí, al bloc, en públic, m'ha semblat que era un bon moment de molts estius, que era quan érem més lliures.
Encara no m'he mirat el vídeo, iruna; d'aquí un moment.
Gràcies per l'abraçada.