27.3.13

la pau dels cementiris


Rere la reixa del mausoleu, a l'esquerra, es pot llegir això -esborro els topònims perquè no em correspon a mi fer-ne publicitat:
 
 
Pensava que a Catalunya havien desaparegut de la vista aquestes inscripcions, però es veu que no és així i suposo que en deuen quedar de semblants repartides per la geografia, sobretot en llocs de poc pas. Dedueixo que la pervivència d'aquest text no molesta gaire els visitants del lloc, sinó ja n'hauríem sentit parlar; encara deu molestar menys els ocupants permanents del petit cementiri, que viuen una pau duradora i indestructible, aliens a qualsevol història mundana del passat, del present o del futur: ja s'ho faran els vius.

Jo no tinc interès a immiscir-me en assumptes que toquen de més prop a d'altres, però em disgusten les imprecisions. Enemics de Déu? Tothom sap que els ens de naturalesa divina no poden tenir enemics de naturalesa humana; creure el contrari, encara que sigui setmana santa, és un pecat d'orgull. Enemics de la Pàtria? Em sembla que molts altres en dirien defensors de la Pàtria i recordarien la barbàrie de tants patriotes dels dos bàndols... I em sembla que encara continuaria amb algunes correccions, benaurances incloses. En definitiva, crec que jo només deixaria la placa de la dreta amb els noms dels 18 morts; l'altra no la destruiria, li buscaria el lloc apropiat en un museu, perquè la història ha de basar-se en els seus documents i en persones que la sàpiguen interpretar. Difícil, ho sé, en una època que tots som savis i, en aquests temes, qui no s'escandalitza ho fa veure.
Per cert, no hi ha costum d'incloure en els epitafis les causes de la mort, sembla que no es considera gaire important si el difunt va ser anorreat per un atac de cor o atropellat per un automòbil, el resultat és invariable. Ah, però si la mort és per la pàtria... !

 



8 comentaris:

Júlia ha dit...

Miquel, no sé en quin poble és però per desgràcia hi ha molts mals records en els pobles de segons on sobre el tems i, per exemple, en un de la Terra Alta no volen de cap manera esborrar una cosa semblant pel fet que la majoria de gent supervivent dels fets, que ja en queda poca, considera que eren bona gent i tot això. Darrera d'aquestes coses hi ha històries locals molt serioses, en general. Un altre tema és la visió dels visitants i la dels forasters. I que no es parla mai a fons de la qüestió. No vull fer d'advocat del diable però si haguessin posat 'morts per la llibertat i la república', a ningú, avui, no li semblaria malament, potser. Malauradament no s'han tancat moltes ferides i tal com s'explica tot avui em temo que fins que no quedi cap testimoni anirà així.

Macondo ha dit...

Malauradament la Júlia te raó.

Júlia ha dit...

Vull dir, sobretot, que si no saps la història veritable del que va passar no pots jutjar res sobre aquests temes, molta gent afectada també ha hagut de veure com s'homenatja sense manies gent si més no dubtosa, aquests darrers anys, com, en el cas de tot el baix Aragó i Terra Alta, els de la columna Ortiz o a d'altres.

Com vaig escoltar un dia a Agustí Pons, puc jutjar una mica la meva generació -i encara- però sobre la de la guerra cada mia me'n veig més incapaç.

Júlia ha dit...

cada dia, volia escriure

miquel ha dit...

Tens tota la raó, Júlia, en alguns casos les coses són com dius. Jo em limito a donar la meua opinió que val per tots els morts per qualsevol pàtria o per qualsevol déu. No seria possible, d'una vegada per totes inscriure els noms i deixar que els llibres expliquin les veritats a mitges de sempre?

Ja sé que té raó, macondo; llàstima.


Júlia ha dit...

Miquel, alguns pobles ho han fet, també he vist monuments reconvertits a favor de tots els morts, però en d'altres també s'han fet homenatges locals a figures violentes que van deixar molt mal record, pel fet que eren anarquistes o comunistes, i em temo que no serà possible el que dius fins que no passin molts anys i encara. Hi va haver molts més morts i violències a les zones rurals, en proporció que no pas a les més urbanes, durant la guerra i després. Qualsevol intent mesurat d'objectivitat topava abans i topa ara amb els qui no volen ni sentir-ne parlar. Avui no pots dir res a favor d'alguna víctima de la repressió a la zona republicana sense que no sorgeixi algú que et renya i et diu que aquests ja els van homenatjar els de Franco, cosa que no és certa, doncs moltes víctimes no eren de cap bàndol i van rebre per totes bandes. Posar el nom d'un esplai urbà a un maqui violent, com passa avui, em sembla més greu que no pas que quedin plaques una mica arnades en un poble perdut. Aniré més enrere, mitificar gent com Ferrer i Guardia ja mostra com s'explica la història. Sobretot quan herois pedagògics més pacífics s'obliden.

Vull dir amb tot això que unes coses fan més angúnia que d'altres, actualment, i ens ho hauríem de fer mirar.

Júlia ha dit...

LLibres com 'Pobresa contra misèria', que parla dels fets de La Fatarella o un altre sobre els camps de treball de la República, camps de concentració de fet, són molt il·lustratius i tot això passava a zones rurals. I també cal comptar amb la religiositat familiar d'aquestes zones, tot compta. Tot és molt més complicat del que sembla. I ja dic, potser és absurd dir que algú va morir per la pàtria o Déu, però dir o escriure que vas morir per la llibertat, quan et van dur a l'escorxador a la força, el mateix. O quan el mort era un estalinista, per exemple.

A la cota de la Serra de Cavalls hi ha un lamentable sonet de Machado dedicat a Líster que s'ha penjat amb tots els honors. També em va fer molta angúnia.

miquel ha dit...

Què puc dir-te, Júlia? El meu escepticisme en aquests casos no és discutible.